Un nou centre per visibilitzar la migranya, la malaltia silenciosa

Sovint s'ha banalitzat la migranya equiparant-la amb el mal de cap comú. Parlem, no obstant això, de la segona malaltia neurològica més incapacitant a escala mundial segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). A l'Estat la pateixen 4,5 milions de persones, la majoria dones (tres per cada home). S'enfronten a un dolor intens, que acostuma a afectar només a una meitat del cap –migranya prové del grec hemikrania–, associat a altres símptomes com nàusees, vòmits, hipersensibilitat a la llum, el soroll i al moviment i alteració de la cognició.

Els temuts atacs de migranya poden durar entre quatre i 72 hores i impedeixen desenvolupar les activitats diàries. Es presenten des d'un cop a l'any fins a diverses vegades a la setmana. Per donar la dimensió del patiment que genera la migranya, només cal pensar en una persona que tingui un atac setmanal des dels 14 anys: quan n'hagi fet 50, haurà perdut quatre anys i mig de la seva vida. Es tracta d'una malaltia crònica, a la qual els afectats han d'adaptar-se i aprendre a conviure-hi.

Vall d'Hebron ha presentat recentment el Migraine Adaptive Brain Center, un espai dedicat al tractament i estudi de la migranya impulsat també per ‘la Caixa’, que ha contribuït amb una aportació de 660.000 euros. El Migraine Adaptive Brain Center atendrà a més de 8.000 persones a l'any, els ajudarà a entendre els factors causants de la migranya, identificar hàbits i dissenyar tractaments que millorin la seva salut cerebral. Només el fet de crear un espai així, pioner a l'Estat, és tot un reconeixement a la importància d'aquesta malaltia silenciosa. La meva experiència com a neuròloga em demostra dia a dia que, si el cor dona anys de vida, el cervell dona qualitat de vida.

Al Migraine Adaptive Center s'avançarà en la comprensió del funcionament del cervell migranyós amb un abordatge interdisciplinari, a través de l'estudi de la genètica, la neurofisiologia i la neuroimatge. És fonamental educar els nostres pacients sobre el funcionament del cervell perquè tinguin eines positives i científiques per gestionar millor els atacs de migranya. Neuròlegs, psicòlegs, neurocientífics, biotecnòlegs, informàtics, biòlegs i bioestadístics treballaran a Vall d'Hebron al servei dels pacients per desentrellar la malaltia.

Però el Migraine Adaptive Brain Center no només beneficiarà als pacients de migranya. Com a responsable del centre i cap de la Unitat de Cefalea de Vall d'Hebron, estic convençuda que la investigació del cervell migranyós implica estudiar les funcions del cervell adaptatiu. El cervell d'una persona sense migranya s'adapta a l'entorn, mentre que el cervell d'una persona amb migranya té més dificultats per adaptar-se als canvis bruscos. És com un ordinador que es bloqueja per tenir en funcionament massa programes. El cervell migranyós està sempre atent, en estat d'alerta, i no filtra de forma adequada tots els estímuls que li arriben de l'exterior. En conseqüència, es col·lapsa.

Entendre com el cervell d'una persona amb migranya s'hipersincronitza amb l'entorn significarà a la pràctica millorar la qualitat de vida de la resta de les persones. El Migraine Adaptive Brain Center permetrà explicar de forma científica quins són els hàbits i maneres de viure idònies perquè el cervell s'adapti millor al canvi constant que ens envolta. Petites mesures, com promoure als llocs de feina condicions d'il·luminació i soroll saludables, poden tenir una gran repercussió per al benestar de societat en general.

A la vegada, el Migraine Adaptive Brain Center permetrà els pacients amb migranya formar-se en les particularitats de la seva malaltia i convertir-se en els seus propis prescriptors. Mantenir una regularitat d'horaris i prescindir d'aquells canvis que no siguin necessaris els beneficien. Però sobretot, les persones que pateixen migranya necessiten sentir-se compreses i saber que el que pateixen és real. Resulta crucial donar visibilitat a aquesta malaltia de caràcter hereditari, amb un impacte molt negatiu en l'edat més productiva de la vida, que s'ha menystingut amb tanta freqüència.