Anàlisis del servei de transport del metro des d'una perspectiva de gènere


L'altra nit anava de camí a casa i vaig decidir-me per agafar el metro. Eren ja passades les 23 hores de la nit. Per un moment, vaig connectar amb el que una persona pot sentir quan ha de viatjar en aquest transport a certes hores. Aquesta sensació de certa inquietud, d'inclús, por, explicada pel fet que abunden cada cop més notícies sobre la inseguretat de la ciutat, i sobre els perills que comporta viatjar en metro a certes hores, ja sigui per l'augment de robatoris, actes vandàlics o baralles.

Si posem la mirada en el que les dones poden sentir, és com si aquesta sensació d'inquietud augmentés. Aquest camí de reflexió del que significa un trajecte a certes hores en un servei que és públic, com és el metro, em va fer pensar en un tema ja tractat per molts autors: el disseny de l'espai urbà, com un disseny reproductor de situacions discriminatòries de gènere.

Antecedents del tema

Podríem dir que des d'una perspectiva de gènere, el servei de transport públic del metro sembla reproduir un sistema de relacions de poder entre homes i dones, producte de la divisió sexual del treball. Si ens posem a pensar per a què està concebut un transport públic (com seria el metro) podem definir-ho d'una forma fàcil, com allò que facilita el moviment entre espais privats i espais de treball (on es duu a terme un treball “productiu”).

Aquesta dicotomia públic-privat ens porta a arguments teòrics que han explorat la vinculació històrica de la dona a espais privats i dels homes en espais públics-polítics. Dins dels estudis de gènere, l'antropologia feminista apunta a la discriminació contra la dona, la qual es vincula a espais privats, mentre que l'home ha estat associat històricament a espais publico-polítics. Aquesta divisió estableix una relació de poder, on les dones han estat subordinades; subordinació justificada sota arguments misògins, basats en diferències biològiques i per consideracions vers capacitats femenines associades a l'atenció a la maternitat, i a la cura.

Dins d'aquest ordre social, han sorgit estudis de gènere centrats en el disseny d'espais públics com a reproductors de l'ordre social. Autores com Sherry Ortner, parlaven de què aquesta dicotomia és universal i fa que les dones siguin assignades a la casa, mentre que els homes transiten el fet públic, polític.

Endinsar-nos més en el tema dels espais urbans, aquests han estat analitzats per la disciplina i s'han publicat estudis com els d'Inés Sánchez de Maradiaga (2003), que parlen de la necessitat d'incorporar la perspectiva de gènere en el seu disseny i organització, per facilitar l'accés de les dones a l'esfera pública.

Tornant al metro

Si tornem a aquesta inseguretat que molts cops comporta viatjar en metro, degut en gran part a causes de disseny (com són el fet que en hores determinades un sent que la solitud li acompanya, ja sigui perquè normalment ens trobem en les profunditats), o per causes més relacionades a l'organització del mobiliari, o la falta de serveis que s'adaptin tant als homes com a les dones, parteixo de la hipòtesi que això limita la motivació per utilitzar-ho per part d'elles i que, sota aquesta situació, es reprodueix un sistema en què les dones senten limitades les necessitats d'integrar-se als espais públics, sigui per temor o per incomoditat en aquells mitjans que van néixer per facilitar aquest trajecte, però que ho fan d'una manera parcial, adaptant-se més als homes, que a les dones.

Perspectiva de gènere als serveis de transport, com el metro

L'aposta és clara i té molt a veure amb el que de Maradiaga identificava com la necessitat d'incorporar la perspectiva de gènere en el disseny i organització del servei, per tal de facilitar l'accés de les dones a l'esfera pública.

Davant un sistema patriarcal concebut i institucionalitzat, entre d'altres, en diferents espais urbans dissenyats i organitzats per la seva reproducció, hem d'apostar per garantir una perspectiva de gènere que s'integri des del disseny d'aquests espais, passant per la contínua remodelació en pro a construir una ciutat i uns serveis cada cop més “amigables”, més equitatius i més justos.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article