Quan a la inclusió educativa cal donar-li temps

Una cosa és clara, el sistema educatiu està fent un canvi perquè les necessitats educatives i personals de cada persona puguin ser cobertes de forma equitativa i productiva. Un altre fet clar és que s'aposta per la inclusió educativa universal.

Però, en massa ocasions s'atribueix la necessitat que les persones joves que estan als instituts, però que no desenvolupen els itineraris que tothom entén com a normalitzats, hagin de continuar a l'institut. En moltes ocasions aquestes situacions desemboquen i deriven en d'altres de més complexes per a l'institut, la comunitat educativa, la família i especialment, l'alumne, qui és el centre de la situació.

Molts equips docents esgoten moltes possibilitats per a aquestes joves, que malauradament no els suposa el distanciament amb les situacions que els impedeixen una continuïtat educativa ordinària, per exemple: la diferència de nivell amb els de la seva edat, la falta de vincle directe amb referents adults acompanyants de situacions positives, el suport constant, així com, les accions disruptives, l'estigma, els rols,...

Intentar que aquestes persones joves segueixin participant del funcionament de l'institut a vegades és contraproduent. La necessitat es centra en poder restablir, i com més aviat millor, el retorn a l'ordinarietat formativa de la qual el sistema educatiu ens ha fet coneixedors.

Però aquest restabliment ha de ser immediat? No, ni immediat ni en un sol edifici. Les UEC, Unitats d'Escolarització Compartida, desenvolupen una intervenció socioeducativa que permet a aquestes persones joves participar d'itineraris educatius personalitzats que els permeti el retorn als sistemes acadèmics i formatius ordinaris.

Les UEC, per a moltes desconegudes, porten acompanyant a joves més de 20 anys, creant espais diferenciats a l'institut perquè puguin entomar, posteriorment, l'itinerari formatiu, laboral i personal que cadascú cregui convenient, ja que en moltes ocasions, les UEC esdevenen una oportunitat, demostrable, en tant que el 75% de les persones joves que cursen alguna etapa a una UEC, un any després d'haver-la finalitzat continuen en processos formatius ordinaris.

Però entenem que la intervenció que es realitza és també una intervenció socioeducativa? Estem convençuts que sí, però en moltes ocasions, se'ns fa molt difícil defensar-la a causa de les grans diferències existents entre l'acció docent i la intervenció socioeducativa en espai i horari escolar. No podem entendre encara els recels que es generen entre ambdues.

Les UEC, que majoritàriament estan compostes per professionals d'àmbits socials, acompanyen, escolten, atenen i fan classe a joves que esperen una oportunitat, perquè l'itinerari de les persones es nodreix d'oportunitats que anem trobant i aprofitant, especialment en la infantesa i la joventut. Però això requereix estar preparat i preparada per identificar-les i aprofitar-les, cuidar-les i esprémer-les, i al mateix temps tenim l'obligació de promoure que es generin.

De fet, generar aquests itineraris i que totes les persones puguin gaudir de les oportunitats formatives adients també rau, en petita mesura, en les UEC, per tant cuidem-les, escoltem-les i dotem-les, perquè estan reduint l'absentisme escolar prematur i potenciant el retorn al sistema educatiu al llarg de la vida.