La inversió social més rendible: la infància

“Oferir educació infantil de qualitat de 0 a 5 anys a nens i nenes desfavorits pot simultàniament reduir la desigualtat i augmentar la productivitat”, assegura el premi Nobel d'Economia James J. Heckman.

Els primers anys de vida són fonamentals en el desenvolupament de les nenes i els nens. A aquesta edat es formen 700 noves connexions neuronals per segon que són les bases del desenvolupament i l'aprenentatge i és un moment clau per establir les bases de la socialització. Per això és vital que tots els nens i nenes tinguin des del seu naixement els estímuls i atenció adequats que ajudin al seu desenvolupament i benestar. Hi ha famílies que tenen el temps, els coneixements i l'entorn adequat per poder dur a terme aquests estímuls a casa, però d'altres no, i normalment són les més desfavorides des d'un punt de vista socioeconòmic.

A Catalunya, sis de cada deu infants no accedeixen al primer cicle de l'escola infantil, la majoria d'ells procedents de famílies en situació de vulnerabilitat, segons un estudi de Save the Children. Els motius són diversos: els costos inassumibles, insuficients ajudes o escassetat de places accessibles; barreres burocràtiques, d'informació i comunicatives que deixen fora les persones amb un nivell educatiu més baix o d'origen estranger; o pels horaris poc flexibles de l'escola infantil que no s'ajusten a jornades laborals parcials o irregulars.

Això fa que l'accés a aquesta etapa educativa estigui marcat per fortes desigualtats territorials i socials. Per exemple, els municipis catalans amb menys renda tenen menys taxa d'escolarització, és a dir, com més alta és la necessitat social menys cobertura hi ha. A més, la desigualtat en l'accés a l'escola infantil també afecta els nens i nenes d'origen estranger. L'alumnat estranger representa només el 5,5% del total d'alumnes escolaritzats en el primer cicle de l'educació infantil a casa nostra.

Acabar amb la bretxa social i territorial en l'accés a aquesta etapa és essencial per reduir la desigualtat, ja que preveu la repetició, el fracàs i l'abandonament escolar, que afecta sobretot els infants més vulnerables. A Catalunya la taxa d'abandonament escolar és del 18%, una de les més altes d'Europa.

És necessari, però, que deixem de pensar en l'escola infantil i l'atenció a la primera infància com una substitució del paper de la família per entendre-la com un suport i acompanyament a la criança. No es tracta d'escolaritzar a temps complet o no escolaritzar sinó que hi ha opcions flexibles que pot oferir l'escola com grups de criança on les famílies participen amb les seves filles i fills i s'assessoren, o opcions de dos a tres dies la setmana. Per això és necessari que hi hagi una oferta més flexible i adaptada. I, per descomptat, cal que els permisos de maternitat i paternitat permetin una atenció a la llar durant el primer any de vida amb l'acompanyament i assessorament de l'escola infantil, especialment per a famílies en situació de vulnerabilitat.

Apostar per aquesta primera etapa suposa evitar les primeres barreres que creen una llosa en el desenvolupament dels infants. L'educació dels zero als tres anys és essencial per reduir les desigualtats educatives i socials i perquè no es perpetuï el cicle de pobresa i exclusió social. Així doncs cal avançar cap a l'accés universal de l'educació infantil perquè totes les nenes i nens, sobretot els que es troben en situació de vulnerabilitat, hi tinguin accés.

Com diu Heckman, “l'educació infantil és probablement la inversió més potent en termes de rendibilitat que podem fer”. Però no només per una qüestió de rendibilitat sinó també per una qüestió de drets, ja que tots els infants mereixen tenir les mateixes oportunitats.