I demà, on arribarem?

Els ateneus, centres, entitats i la resta d'associacions sense ànim de lucre, sempre ens plantegem una pregunta que aniria bé que ens la féssim més vegades: i demà, on arribarem?

Són entitats on el voluntariat ha estat una de les seves característiques fonamentals, voluntariat per sobre de tot, però la societat ha evolucionat i no entrarem a debatre si per bé o per mal, perquè aquest no és el tema que volem expressar en aquest article. El voluntariat fa uns anys era el dia a dia dels nostres ateneus. Tot es feia amb voluntariat i compromís.

Compromís, una altra paraula que costa cada vegada més. Les entitats, ateneus i altres, han passat a ser petites empreses en les quals el voluntariat ha arribat a no ser primordial. Sí que ens continuem movent amb el voluntariat, però ara hi ha entrat una altra paraula: professionalització; el futur dels nostres ateneus, que farà que se salvi una part tan important de la nostra cultura.

Ens hem parat alguna vegada a pensar que estem envellint i que no hi ha renovació en els càrrecs que tiren endavant el futur de les nostres entitats? Crec que ens costa mirar enrere i veure que, o fem alguna cosa, o el nostre futur no està assegurat. En el cas particular de qui us escriu, parlo des d'un ateneu amb més de 150 anys d'existència, en el que el relleu generacional per portar endavant el nostre futur és complicat. És cert que tenim persones joves que gaudeixen de les activitats i que des de la rereguarda fan que les coses funcionin, però, falten persones que vulguin portar els destins del nostre ateneu endavant.

Segur que no hem estat prou previsors

Voluntariat, evolució, compromís, professionalització, envelliment, renovació, són paraules que hem fet servir al llarg d'aquest article, però tenim idea del que significa cadascuna d'elles pel futur dels nostres ateneus? Significa que no ens hàgim de preguntar: I demà, on arribarem?

El voluntariat ha de continuar sent l'eix fonamental de les nostres societats, però ha d'anar acompanyat d'evolució, professionalització i renovació per combatre la manca de compromís a les nostres entitats.

Abans no importava el temps destinat al voluntariat, i aquí ens equivocàvem. Està molt bé fer servir aquesta paraula, però no la utilitzem massa vegades, i hauríem de fer servir la paraula demà, i plantejar-nos: Com serà el nostre demà?

El nostre demà s'ha de preveure en clau de renovació i a vegades no ens agrada gaire que posin en dubte que la feina feta no ha estat a l'altura de les circumstàncies, no ens agrada sentir que potser ens hem equivocat, i que si hem fet moltes coses ben fetes, ens ha faltat, en general, preparar-nos pel futur, preparar a la nostra gent pel futur que tenim ja a sobre, que està a la cantonada, i ens fa un clam: Esteu preparats?

Sempre que la gent fa coses, organitza activitats i pren decisions, s'equivoca, però això és l'ésser humà: la perfecció no existeix.

Hi ha una paraula que no he fet servir en cap moment, i és el mot confiança. La confiança que hem de dipositar d'una manera ferma en el nostre futur. Jo soc una persona positiva i que confia en les persones i en el demà.

Per això, quan penso en la pregunta que he fet al principi: I demà, on arribarem? Doncs, arribarem al futur i el futur dels nostres ateneus serà òptim si confiem en la nostra gent jove, i si som capaços de posar-nos al capdavant de la renovació. Però també hem de ser capaços de retirar-nos i continuar al costat d'ells per ajudar-los a seguir endavant, acomboiant els nostres ateneus, centres, i entitats que des del voluntariat, des de la renovació, continuaran endavant.

He volgut expressar la meva opinió, i segur que sou molts els que penseu de manera diferent. Aquí està la riquesa del debat, no considerar que tot el que pensem i expressem és perfecte.

Demà arribarem a la renovació. Hi ha molta feina: tot està per fer, però tot és possible.

*Article escrit per Carlos Pablos Salinas