Somriu que surts a la foto

“La societat actual requereix adaptacions en l'esfera digital que exigeixen d'una traducció en l'àmbit normatiu. El desenvolupament i ús de les noves tecnologies i xarxes de comunicacions per part de les administracions públiques s'està accelerant. Això exigeix ​​establir sense demora un marc jurídic que garanteixi l'interès general i, en particular la seguretat pública, assegurant l'adequada prestació dels serveis públics i, al mateix temps, que l'administració digital s'empri per a fins legítims que no comprometin els drets i llibertats dels ciutadans”.

Així comença el Reial decret llei 14/2019, de 31 d'octubre, pel qual s'adopten mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d'administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions, promogut pel govern en funcions i aprovat pel PSOE, PP i Cs, amb l'abstenció de Unides Podem (tot i que Izquierda Unida denunciava la seva inconstitucionalitat dies abans).

Recorda, per les maneres, a la modificació de la Constitució espanyola feta a correcuita durant l'agost del 2011 per tal de tranquil·litzar a la cancellera Angela Merkel i al sistema bancari introduint el concepte d'estabilitat pressupostària al seu article 135. Es tracta d'una reacció a uns fets i estableix una estratègia reactiva basada en la por a allò que no controla, com ho fa evident quan diu: “Els recents i greus esdeveniments succeïts en part del territori espanyol han posat en relleu la necessitat de modificar el marc legislatiu vigent per fer front a la situació”.

És probable que la majoria pensi que això afecta únicament a Internet, que és el resultat de l'1 d'octubre de 2017 i de les accions posades en marxa per Tsunami Democràtic utilitzant els canals de Telegram o l'aplicació per a dispositius mòbils. Però el Govern de l'Estat deixa oberta mesura molt més amplies.

Al Capítol IV Article 6: “El Govern, amb caràcter excepcional i transitori, pot acordar l'assumpció per l'Administració General de l'Estat de la gestió directa o la intervenció de les xarxes i serveis de comunicacions electròniques en determinats supòsits excepcionals que puguin afectar l'ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional. En concret, aquesta facultat excepcional i transitòria de gestió directa o intervenció podrà afectar qualsevol infraestructura, recurs associat o element o nivell de la xarxa o del servei que sigui necessari per preservar o restablir l'ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional”.
I avui en dia pràcticament tot gaudeix de l'ús de xarxes i serveis de comunicació electrònica. Es fa difícil pensar en una activitat pública o privada que no en faci ús. Deixa la porta oberta a la censura i a la intervenció a gran escala de mitjans de comunicació, l'accés a dades privades de qualsevol servei o la vigilància tipus gran germà orwel·lià de qualsevol ciutadà.

Pràcticament coincidint en dates, el passat 21 de novembre, en David de Montserrat publicava a La Mira l'article “Quan el gos perd la innocència digital” on feia un repàs als cinquanta anys d'Internet xerrant amb en Jordi Iparraguirre i n’Amadeu Abril. Allà podem llegir com l'Amadeu Abril comenta que “la història de la governança a Internet és que els governs la volen governar. [...] Canvia l'escenari però la lluita és la mateixa”. I ens aconsella que “A Internet, menteix; és el millor que pots fer, perquè la temptació dels governs de pressionar aquestes empreses per obtenir tot el que saben de tu és molt gran”.

Aquesta darrera reflexió també ens porta a una nova mirada de les fake news, la postveritat i el postureig. Què hi ha de veritat a Internet? Un exemple és el vídeo que s'ha viralitzat també durant el mes de novembre d'una parella fent-se una fotografia. Primer somriuen, després de la instantània posen cara de pomes agres. Si només veiéssim la captura la realitat que ens presenten és d'alegria compartida.

El postureig del món que volem projectar en altres àmbits són les fake news. Notícies falses que es repeteixen amb l'esperança que una mentida dita mil vegades es transformi en veritat. I normalment són els mentiders els que més acusen els altres (gairebé sempre els mitjans que no els són afins) de ser els creadors de fake news. Un bon exemple d'això és el President Donald Trump acusant la CNN.

I si amb aquesta lògica tornem al principi, seria l'estat el principal perill per a la seguretat a Internet? Han convertit en legal tot allò que ja estaven fent d'amagat i ara fan el postureig?

En qualsevol cas, la societat segueix pel davant dels governants. Cada dia som uns ciutadans més formats digitalment i amb més consciència del valor de la privacitat. Encara que ens amenacin amb la intervenció i la censura, aprenem a fer servir Telegram i Signal (alguns inclús Confide), VPNs o navegadors que incorporen VPN (com l'Opera), correus segurs (Protonmail o Tutanota o un correu amb domini.cat propi a un servidor en un altre país) o a encriptar les nostres dades emmagatzemades en qualsevol dels nostres dispositius. Encara que no tinguem res a amagar som molt conscients que ens cal somriure quan sortim a les fotografies.