Triomfants perdedores

Triomfants perdedores. És el qualificatiu que es dóna a les dones quan s'analitza el nivell d'estudis de grau mitjà i superior que han assolit i es compara amb el de la població masculina. Des del 2001, el nivell de les dones és superior al dels homes en la població en edat de treballar però això no té una correspondència en la participació i activitat en el mercat laboral perquè les dones continuen tenint menys quota d'activitat i ocupació i més xifres d'atur. Aquestes xifres encara baixen més en el cas de les dones, quan es mira en relació amb als càrrecs directius, els que s'exerceixen des de dalt de tot de la piràmide i es continua rebent menys diners pel seu treball. Es confirma que hi ha altres factors que provoquen aquest desfasament i que, tot i que la formació és fonamental, no és el tot.

Un d'aquests factors pot ser la maternitat, que encara penalitza les dones amb la paradoxa que la paternitat afavoreix la promoció laboral dels homes.

Seguint el fil històric són molt importants els drets aconseguits, sobretot en el segle vint i inicis del vint-i-u: dret al vot, a l'educació, al treball i a la igualtat. Val a dir que la llei d'Igualtat a Espanya va ser una de les més avançades del món, però es va acabar aviat, va durar del 2008 al 2010. Anteriorment s'havien aprovat les de Violència de Gènere, Matrimoni de persones del mateix sexe i Dependència.

Moltes d'aquestes lleis es van aprovar per les demandes i pressió de diferents moviments feministes, per dones protagonistes dels canvis socials que es van donar des de l´inici de la democràcia. No oblidem el retrocés en drets que es va produir en l'etapa franquista, època en què es legislava amb un clar objectiu de reafirmar l'autoritat masculina. Una legislació laboral restrictiva feia molt difícil la independència econòmica de les dones impedint la seva emancipació. Es va acabar amb la coeducació que s'havia implantat durant la segona república tornant a una educació segregada entre nenes i nenes, preparant a la dona per ser mestressa de casa, quedant-se a la llar familiar.

L'herència de l'època franquista ha perdurat, durant molt de temps, en aspectes culturals, institucionals, legals i referent a les oportunitats econòmiques que faciliten l'emancipació. Tot i que estan eliminats tots els impediments legals encara perduren els culturals. La dona estava obligada a obeir el marit, a seguir-lo en cas de canvi de residència i no podia fer gaires coses sense el consentiment de la seva parella. Tot això, ara ja és història però no es pot abaixar la guàrdia.

Quant al vot, fins l'inici de la crisi, sempre havia estat més progressista el de la dona que el de l'home. Això era degut, a més de promoure més mesures i lleis que afavorien la dona, perquè incorporaven propostes de despesa pública més centrades en la despesa social que afavoria sobretot a les dones responsables naturals de les cures i de les feines de la casa, assumint les mancances provocades per les polítiques d'austeritat.

Sembla que hem avançat molt i hem assolit canvis molt significatius però encara estem lluny d'assolir una veritable igualtat. Hem d'estar a l'aguait perquè no prosperin les tendències i polítiques que poden fer perillar tot el que hem avançat.

En la situació actual, en què la riquesa es concentra cada vegada en menys persones, la precarietat de les condicions de vida i de feina poden tenir imprevisibles efectes sobre les desigualtats de gènere. El neoliberalisme té moltes implicacions de gènere, ja que pot deixar moltes dones en una situació d'haver d'intensificar, encara més, el rol que se li atorga de les cures de les persones i la llar, limitant la seva participació en aspectes com la política i en els alts càrrecs que requereixen molt temps de dedicació. Cal que les dones ens ajuntem per fer un mur de contenció d'aquestes polítiques per tal que no només no perdem els drets adquirits sinó que avancem cap a una total i real igualtat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article