La pornografia és la teoria; la violació, la pràctica

Del mercat de la pornografia no se’n parla. Un negoci de masses, que es consumeix en quantitats ingents a tota hora, convé fer-ho passar per una cosa personal, privada. No interessa furgar en els aspectes més tèrbols i menyspreables de la nostra societat. La repercussió del porno en la nostra sexualitat és omesa.

És que potser una qüestió inherent a l'educació no és matèria de debat social? En el terreny de la lluita per l'emancipació de la dona no acostuma a haver-hi espai per al porno. Un mercat que guarda una perversa relació amb les violacions, grupals, cruels, de joves que reprodueixen sens dubte allò que han consumit durant anys. Per què són tan poques les veus que s'atreveixen a aixecar-li el vel al porno?

No fa massa que vaig llegir un article del periodista Gabriel Núñez titulat El porno feroç. Cru i real, s'aproxima encertadament a allò que el porno projecta: el mercat de la violació que alimenta la violència de gènere, el proxenetisme i la pederàstia. El porno és la terrible educació sexual de diverses generacions d'homes. Ha ensenyat com cal tractar a les dones en el terreny sexual: com a meuques.

Els seus defensors al·leguen que és fantasia, ficció, que no influeix en la construcció de conductes sexuals, negant que és l’ésser social el que determina la consciència de l'home. Què hi ha de fantasia en una escena on una dona, agenollada, possiblement lligada, o agafada, és ejaculada, bufetejada i escopida per dos, tres, deu homes?

Del porno no se’n parla perquè és dur acceptar que xavals de 15 anys es masturben davant d'una pantalla mentre un o diversos homes executen una escena de violència explícita. És a dir, violen a una o diverses dones. Sense ficció. Un pervers problema.

Ha creat un model de relacions sexuals basat en la supeditació de la dona, de la seva reducció a objecte de plaer i font de satisfacció sexual. El porno ha accentuat la hipersexualització de la societat capitalista de consum, genera conductes sexuals addictives i ha normalitzat la cultura de la violència contra les dones, mentre arrabassa la llibertat a gaudir d'una sexualitat plena.

Quines alternatives existeixen enfront de la indústria pornogràfica? Tota alternativa, com vulgui etiquetar-se, emana, beu i es desenvolupa en el si de la societat capitalista i té els mateixos impulsos culturals, patriarcals, d'allò que diu combatre. Acaben per envernissar el seu desig de consum compulsiu de sexe amb subterfugis postmoderns.

Una solució plena per a l'educació sexual, per visibilitzar i treure al sexe fora de tabús i del mercantilisme, és trencar per complet amb la ideologia dominant, escombrar els seus principis degenerats i artificials. Construir una nova cultura, sexual, de la mà del que és realment progressista que aporti al conjunt de la societat desitjos, plaers, anhels, amor, sa i ple i que elevi les relacions sexuals a un nivell superior enfront de valors que comporten l'autodestrucció de la persona.

En el socialisme es va educar per al desenvolupament integral de l'ésser humà, la qual cosa també incloïa allò sexual, sense pensar que l'amor, el desig sexual, és alguna cosa etèria i immortal, lluny de puritanismes, sinó una cosa material, lligada a secrecions químiques que succeeixen en resposta a percepcions materials. El sexe no era una mercaderia i molt menys era projectat com la propietat d'un gènere que violentava a un altre.

Fins arribar a aquesta nova societat, cal aconseguir madurar les condicions en la nostra societat actual. Fer pública una realitat que molesta i que no desitja que les consciències siguin esquitxades amb la seva pudor de violència i misogínia.

El porno mereix un ampli i seriós debat i que les organitzacions que lluiten pels drets i emancipació de la dona, treballadora, la que per la seva condició social sofreix de manera més clamorosa la violència de la societat capitalista, obrin d'una vegada per totes el debat sobre la pornografia.