El reforç educatiu d’Aula Actual: perquè ningú es quedi en el camí

Per parlar del projecte de reforç educatiu, que des d'Aula Actual estem desplegant ja a dos centres de secundària de Sant Joan Despí i de Santa Coloma de Gramenet, voldria abans fer una reflexió sobre un punt clau i de partida fonamental en tot acte educatiu: l'autoestima.

Si pensem en els moments en els quals ens sentim a gust amb nosaltres mateixos, quan recordem amb satisfacció situacions i fets ben resolts per part nostra, estem creant un sentiment potent d'autoestima que es tradueix, en poder mental i emocional per enfocar el projecte de vida amb èxit. L'autoestima enforteix i va emparentada amb el sentiment de felicitat. No hi ha felicitat sense l'autopercepció d'estar bé amb un mateix. Qualsevol èxit en el projecte de vida, s'afronta amb més força si va acompanyat amb l'autopercepció de qualitat personal, és a dir, d'autoestima.

Aquest ingredient bàsic, l'autoestima, es comença a “fabricar” en els primers anys de la vida quan els pares estimulen l'esforç de creixement mental i emocional dels seus fills. Ells són els protagonistes principals del seu procés evolutiu. Certs missatges parentals tenen molta força en el procés de construcció del seu autoconcepte, ajudar-los a posar el focus en allò que fan bé, fruit de l'esforç i de les seves capacitats. Si s'han equivocat, en comptes de dir-los “això ho has fet malament, ets un desastre”. És molt més efectiu dir: “això tu ets capaç de millorar-ho si pares atenció i t'hi esforces. Et podem ajudar?”. Els retrets, cal fer-los en sentit positiu. L'amor i l'acceptació del què poden ser és la millor ajuda.

Cal tenir en compte que l'autoestima no és permanent sigui en l'edat que sigui. S'entrecreuen situacions que ens desborden i que no sabem gestionar per mil raons. Aquest sentiment compromet especialment als nens o a les nenes que estan en fase de crear la seva identitat i el seu valor. En la vida real, es produeixen moltes situacions que creen barreres per un bon rendiment escolar que és un dels principals objectius a atacar. Per exemple, entorns familiars problemàtics, llars amb una cultura diferent, limitacions del llenguatge si no és la llengua nadiua, i/ o una certa lentitud cognitiva per manca d'estimulacions, etc. Això als infants els pot comportar un sentiment d'impotència, sobretot si s'associa a petites experiències de fracàs que ningú els ha ajudat a analitzar i superar.

Si aquesta situació comporta un aprenentatge deficient, i aquest es manté de manera reiterada, pot crear un autoconcepte de sentir que no està al seu abast poder superar-la. Una possible reacció és abandonar l'esforç i limitar el seu potencial real i el seu èxit futur en l'àmbit professional i personal.

Atenent la transcendència d'aquesta limitació i concretant-ho amb l'àmbit del rendiment escolar, des d'Aula Actual – projecte socioeducatiu de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)- hem proposat als equips docents de tres centres de secundària -amb els que cooperem en altres serveis com el taller d'emprenedoria i el de competències professionals- d'experimentar un model de reforç i ajuda personalitzada als i a les alumnes que afronten aquestes dificultats.

Una de les originalitats d'aquest programa de “Reforç educatiu” és que el treball de suport adreçat a alumnes d'ESO el realitzen exalumnes universitaris de cada centre educatiu, orientats i supervisats per l'equip d'Aula Actual.

La nostra intervenció de suport a les deficiències de rendiment escolar, s'inicia avaluant les causes que influeixen en el problema. Aquestes configuren l'objectiu inicial. Alhora, intentem crear en l'alumne el sentiment de ser capaç de superar el seu problema. Comencem connectant-los amb els seus punts forts en el camp que sigui, destacant que tenen capacitat de resoldre situacions amb encert. Connectar aquestes experiències positives amb la percepció que també superaran les seves dificultats d'aprenentatge. Es tracta d'estimular l'autoconfiança i l'esforç.

Mirem d'enfortir l'hàbit d'atenció, d'anàlisi, potenciem la comprensió lingüística i mirem d'alimentar la posició mental que amb esforç sostingut, sense defallir davant de les dificultats, pot resoldre la situació positivament. D'aquesta manera seran capaços de normalitzar la seva adequació al nivell d'aprenentatge escolar que els hi correspon.

L'actitud de la persona voluntària – que ha estat també alumne del mateix centre- i qui esdevé l'educador /a ocasional, és bàsica. La relació ha de ser càlida, propera, connectat emocionalment amb l'alumne, perquè ningú es perdi en el camí.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article