Persones que tracten persones

Vivim en un món tremendament tecnificat. Fins i tot els infants, des de ben petits, agafen les màquines i utilitzen les noves tecnologies amb una facilitat tremenda, accedeixen a les xarxes socials des d’edats molt prematures i sembla que són capaços de qualsevol cosa amb un mòbil, una tauleta o un ordinador a les mans. En aquest sentit, ens donen cinquanta mil voltes als adults, que ens hem d’anar adaptant al seu ús com podem, perquè per a nosaltres tot és nou. En fi, fem el que podem...

En tot cas, aquesta mecanització de la nostra societat actual té dos grans riscos: un d’ells és la bretxa digital que s’està produint, ja des de ben petits, quan els infants i adolescents no poden tenir accés a les noves tecnologies per causes econòmiques. Avui dia, un adolescent sense accés a internet o a l’ordinador no pot fer els deures de classe. Per tant, aquest accés hauria de ser reconegut com un dret universal per a qualsevol persona i garantit per les administracions públiques com un dret bàsic, com a element preventiu d’exclusió social. Ara no m’estendré més en aquest punt, però crec que val la pena posar aquest debat sobre la taula.

L’altre gran risc, jo crec que molt més preocupant, és la manca de capacitat d’aprenentatge o, millor dit, d’ensenyament, sobre com tractar a la resta de persones que ens envolten i amb les que hem de conviure cada dia. Ens trobem amb quantitat d’infants, d’adolescents, de joves, també d’adults, que quan arriben a un lloc són incapaços de saludar i donar el bon dia, que no saben comunicar-se ni tractar amb la resta de companys, amics i familiars, o que marxen i ni s’acomiaden. Penso que aquest és un gran repte que tenim com a societat del S.XXI. En les formes i maneres de tractar els altres és on ens jugarem el nostre futur.

Quan parlo amb els meus fills d’aquests temes i els hi insisteixo molt en la importància de ser una persona educada, els hi explico que avui dia —no sé si encertadament—, quan un jove va a buscar feina pot tenir un currículum molt bo. Però joves amb currículums bons i una bona formació acadèmica, amb màsters diversos, n’hi ha tones. El que avui dia pot fer decantar la balança cap a un costat o altre en una selecció de personal, el que ens pot obrir portes professionals perquè poden marcar la diferència, és el fet de saber tractar bé als altres: saludar, acollir, escoltar, empatitzar, saber mantenir una conversa fluida, respondre amb educació, acomiadar-se quan marxa, permetre asseure’s a una persona gran en el transport públic, respectar que la gent surti abans d’entrar per una porta... Potser em direu “carca”, però penso que tots aquests elements seran els que obriran les portes del futur als nostres infants i joves. Per aquest motiu, com a persones adultes, la millor herència que podem deixar a les noves generacions és una bona educació. Una bona educació acadèmica, però també, una bona educació humana i personal. En definitiva, convertir-los en experts en relacions humanes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Maite Marzo Arpón Barcelona
1.

Bon dia,
estic donada d'alta en el Butlletí electrònic, però fa un parell de mesos que no el rebo. L'altre dia em vaig voler donar d'alta de nou, per si de cas, havia hagut algun problema i ja no constava a la llista de distribució, però el Sistema no em va deixar al.legant que ja estava donada d'alta.
Què puc fer? Podeu mirar de solucionar aquesta incidència? Tinc interès en continuar rebent el butlletí electrònic.
Moltes gràcies per endavant,
Maite Marzo Arpón

  • 0
  • 0

Comenta aquest article