Un regal modest

Potser perquè el 2019 no vaig fer bondat els Reis de l’Orient no m’han portat el regal que volia. Tot i que mai m’ha convençut aquest format xantatgista en el qual els tres mags premien només a aquells que han obrat correctament davant dels ulls del Senyor, considero que aquest deu ser el motiu pel qual no han satisfet els meus desitjos. Aquest any, per ser menys consumista i està a la moda anti canvi climàtic, no vaig demanar cap regal material, sinó un de més espiritual: la pau i la justícia mundial. Em podeu titllar de hippy o de somiatruites però ho volia provar, a veure si colava. Malauradament, no ha estat el cas. Això sí, m’han portat unes vambes supersòniques per córrer, que no milloraran la humanitat, però sí el meu rendiment a les curses populars. Tota una metàfora dels valors actuals de la nostra societat.

Aquest 2020 ha començat amb Trump assassinant a Qasem Suleimani, una de les persones més influents a l’Iran, i posant una bandereta dels Estats Units al Twitter l’endemà de cometre el crim. La reacció no s’ha fet esperar. Iran ja ha jurat venjança i ha anunciat que deixarà de complir les limitacions al seu programa nuclear. És a dir, no només no tindrem pau, sinó que potser esclata una guerra nuclear o, cosa equivalent, la Tercera Guerra Mundial. Una situació catastròfica que em fa pensar en les sàvies paraules d’Einstein, que a l’any 1949 va dir que no sabia amb quines armes es lluitaria a la Tercera Guerra Mundial, però intuïa que a la quarta es lluitaria amb pals i pedres. No anava errat, ja que una guerra nuclear representaria el final de la civilització tal com la coneixem actualment.

A casa nostra tampoc hem començat l’any per tirar coets. Han cessat el president, que substituïa el que està a l’exili, perquè no va voler treure uns llaços grocs del balcó de la Generalitat durant la campanya electoral del 28-A. Torra ha pagat cara aquesta tossuderia, ja que la Junta Electoral Central l’ha inhabilitat del càrrec durant un any i mig. Tanmateix, ha desobeït i segueix sent president. A veure com reaccionen ara des de Madrid.

Per cert, a la capital del Regne també hi predomina l’odi i la crispació. El PP sembla que planegi un cop d'Estat, quan amenaça Sánchez d’apartar-lo del càrrec amb mètodes no parlamentaris o quan li diuen sociòpata i president fake durant les sessions d’investidura. Amb els seus amics de Vox, també s’han dedicat a insultar i a cridar “Assassins!” als d’EH Bildu, mentre Mertxe Aizpurua tenia la paraula. L’ambient està caldejat, salten espurnes i no sembla que ningú posi seny, tal com va comprovar Guitarte, de Teruel Existe, al seu primer ple al Congrés dels Diputats. Ell, que també sembla un somiatruites, va defensar que per fer pactes d’Estat no es poden tolerar ni el to ni les maneres vistes durant la investidura. No sé si en aquell moment ja havia parlat Arrimadas, una política exemplar en termes de fer política a través de l’escolta, el diàleg i el respecte. Qui sí que ha parlat ha estat el Rei, just el Dia de Reis, per agrair a la Guàrdia Civil la seva feina per mantenir el benestar de tots els espanyols.

En fi, veient aquest panorama intentaré no caure en la desolació. Parafrasejant a Chomsky, un altre dels pocs savis de la humanitat, no vull assumir que no hi ha esperança per a aquest 2020, sinó que confiaré en el fet que hi ha opcions per millorar-lo. Per aconseguir la pau i la justícia, hem de continuar actius en l’acció social. Per part meva, prometo que em portaré bé perquè l’any que ve els Reis de l’Orient em facin cas i em portin el meu regal modest.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article