Erasmus i Ludàlia: aprenem a destruir falses creences

Erasmus equival a alcohol, sexe, poc estudi i festa 24 hores / 7 dies. Discapacitat equival a limitacions, manca d'intel·ligència, infància perpètua i sobrecàrrega familiar. Aquestes són algunes de les idees bàsiques i estereotipades que se solen crear al voltant d'aquests col·lectius. Ara, fa aproximadament dos anys, ambdues parts vam acabar de confirmar que aquesta associació de conceptes era errònia.

Què és l'Erasmus? Malgrat la infinitat de paraules que em vénen al cap en el moment d'explicar el concepte, cap acaba de definir-ho al 100%. El que sí que tinc clar és que és una experiència que va més enllà de ser “una celebració contínua”, que és el que acostuma a pensar la gent. Ser un estudiant internacional és compartir, descobrir i gaudir de les tradicions locals. L'estada Erasmus implica un gran creixement personal, és guanyar en autonomia i treballar l'adaptació cultural al mateix temps que es fomenta el respecte i la tolerància entre iguals.

Una discapacitat intel·lectual no defineix la persona. Cooperant amb Ludàlia t'adones que els seus integrants no són la seva discapacitat. Tenen noms, cares, personalitats, inquietuds, fan bromes, s'enfaden, etc. Aprens a no jutjar, a deixar de creure que necessiten algú al costat per realitzar cadascuna de les tasques del dia a dia i, per tant, que discapacitat no és sinònim d'invalidesa. Esdevens, doncs, plenament conscient de la lluita constant per la defensa dels seus drets i llibertats i de la llarga trajectòria que encara ens queda per seguir educant en aquest àmbit.

Siguem sincers. El primer cop que els coordinadors de l'associació internacional sense ànim de lucre Erasmus Student Network (ESN) vam coincidir amb els usuaris de Ludàlia no sabíem com actuar. Estàvem a un racó de la discoteca Luz de Gas disfressats amb motius florals esperant que algú ens donés una directriu: i ara què fem? Amb qui parlem? Ballem? I aquí entra un dels errors més freqüents i a la vegada un dels aprenentatges més grans que ens enduem després de tot aquest temps de col·laboració entre ESN i Ludàlia: hem après que, en el moment d'interactuar amb una persona amb discapacitat intel·lectual, no se l'ha de tractar com algú “especial i diferent”, sinó com el que és: un igual.

Parlem de sinergies. Calçotades, tallers de cuina i d'informàtica, sortides pedagògiques i, pròximament, un viatge a Lisboa. En aquestes trobades vam deixar de ser un estereotip i vam començar a ser persones. Lluny de ser activitats aïllades aquestes experiències mostren que ESN i Ludàlia tenim un projecte comú. Caminem junts per tal de seguir compartint moments, de gaudir del temps lliure i de l'oci conjuntament i de dotar l'estada Erasmus d'humanitat generant un impacte positiu en la societat.

Gràcies per ajudar-nos a créixer. Hem aconseguit demostrar que l'idioma o les diferències culturals no són un impediment, que tenim més coses en comú del que a priori es pensa. Ambdós col·lectius hem compartit junts una gran varietat d'experiències, però sobretot, hem après a normalitzar: a deixar de banda els estereotips i les falses creences que ens envolten per demostrar a tothom i, principalment, a nosaltres mateixos, que estudiants Erasmus i gent ludàlica som la combinació perfecta.