Els deu anys del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya

Al juliol del 2010 naixia el Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya. El 2020 fem deu anys. Aprofitem la dècada viscuda per fer memòria del fet i del que ens queda per davant.

Volem donar les gràcies a les persones que van resoldre obrir el camí a un comitè consultiu d’ètica en l’àmbit dels Serveis Socials. Comptàvem amb el magnífic referent del Comitè de Bioètica de Catalunya. Aquest ens donava l’exemple a seguir, però també sabíem de les peculiaritats dels Serveis Socials que no volíem quedessin desdibuixades. Volíem la reflexió ètica a peu de la realitat dels professionals, i naixíem amb una clara vocació d’eficiència, no només d’argumentar les reflexions. Per això vam pensar en l’estructura dels Espais de Reflexió en Ètica dels Serveis Socials (ERESS); volíem que fossin espais per als professionals de reflexió, de deliberació i diàleg, on acordar decisions en circumstàncies de molta complexitat i risc.

Per a la seva dinamització era necessari impartir formació. El ara anomenat Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va procurar-la en cursos d’unes 20 hores, que vam pensar que eren el mínim indispensable per engrescar els professionals i promoure la creació dels Espais de reflexió. 10 anys després tenim registrats més de 100 ERESS a tot el territori català.

En aquest temps, hem organitzat tres jornades de trobada amb els diferents ERESS per tal de compartir coneixement i transferir bones pràctiques. A la primera van ser convidats també els comitès d’ètica en intervenció social del territori espanyol. Tres institucions ens han recolzat tots aquests anys, tant en formacions com en l’organització de seminaris i jornades, i mereixen explícitament la nostra immensa gratitud: l’Institut Borja de Bioètica, l’Observatori Arnau d’Escala i la Fundació Víctor Grífols i Lucas.

Com a comitè no resolem casos concrets, però a través del seu coneixement, generem reflexions pel conjunt dels serveis. Per això hem escrit reflexions sobre diferents temes (els drets de la gent gran en els entorns residencials; confidencialitat, contencions, retencions hospitalàries del nadó, figures de protecció, intimitat, tractament de la informació sobre tragèdies en l’àmbit social etc.). La majoria d’aquests treballs tenen un esperit transversal aplicable a qualsevol dels molts àmbits en què treballen els Serveis Socials. I no les haguéssim pogut fer sense les persones del comitès i altres alienes que voluntàriament han participat.

En deu anys ens hem constituït, ens hem format, hem creat espais per a no centralitzar la reflexió ni allunyar-la de la realitat, la ciutadania i els professionals. Estem redefinint-nos com a òrgan veritablement consultiu de la Generalitat en matèria de Serveis Socials. Entre els nostres reptes de futur, està l’acompanyament als ERESS, ja que hem constatat que la presència d’algun expert en aquestes qüestions deliberatives, dona mètode, continuïtat i qualitat a la seva tasca. Esperem que el repositori virtual de casos treballats pels ERESS sigui una bona eina per a difondre coneixements i experiències entre professionals, estudiants universitaris i ciutadania interessada (http://www.campusarnau.org/bibliotecadecasos).

També tenim el repte de millorar la incidència de les nostres reflexions. Volem que les recomanacions vagin acompanyades d’una estratègia de comunicació i de posada en marxa i amb indicadors de seguiment; perquè les pensem per a resoldre problemes, per a transformar la realitat. Sense defugir la dificultat de mesurar l’eficiència dels Serveis Socials, volem que les nostres recomanacions continguin procediments per a millorar-la.

Ara ja en clau de desig, ens agradaria que els professionals i el mateix Departament que ens acull i veu créixer ens consultessin més. Desitgem augmentar la cultura de l’ètica en l’àmbit dels Serveis Socials i abonar millor aquestes estructures creades tot esquivant la síndrome de retard del desenvolupament. Tenim vells i nous reptes socials: estar a l’alçada de les circumstàncies requereix romandre amatents a la realitat humana que sempre ens interpel·la. Caldrà seguir pensant plegats per actuar encertadament i eficient.