Un marc europeu sobre el salari mínim: obrim el debat

El canvi climàtic, la destrucció del nostre entorn natural i també fenòmens com el desenvolupament tecnològic i els canvis socials que implica han generat una resposta sense precedents de la comunitat internacional aquests darrers anys. La vida laboral de milions d’europeus canviarà a mida que la indústria es va fent cada cop més verda i més digital. L’envelliment de la població i l’augment de l’esperança de vida també suposen nous reptes per als nostre sistemes de salut i protecció social.

Els indicadors socials actuals són positius –les xifres d’atur globals a la UE es troben al nivell més baix des que hi ha registres i set milions de persones han aconseguit sortir de la pobresa i l’exclusió social els darrers anys. Tot i això, les desigualtats persisteixen i encara hi ha molta gent que té grans dificultats per arribar a finals de mes. A Espanya, més d’un 26% de persones encara es troben en situació de risc de pobresa o exclusió social i a Catalunya la taxa és del 24,7%. No tots els nens i els joves tenen accés a educació de qualitat i a atenció sanitària. Les dones encara estan infrarepresentades a la feina i les seves carreres professionals pateixen molta més fragmentació. També estem lluny de tancar la bretxa salarial.

La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ja ha anunciat que amb el Pacte Verd Europeu assumim l’ambició de convertir Europa en el primer continent climàticament neutre el 2050. Això obrirà noves oportunitats a les empreses, però també requerirà canvis en els nostres models de producció, en els nostres hàbits de consum, en la manera com ens movem i com mengem. Vol dir noves indústries més competitives, noves formes de guanyar-se la vida, noves habilitats i competències que s’hauran de desenvolupar.

A l’hora, l’arribada de la intel·ligència artificial i la robòtica implica que moltes feines hauran de canviar i fins i tot n’hi ha que poden desaparèixer. El treball a través de plataformes o la ‘gig economy’ un terme que fa referència a les modalitats laborals basades en petits encàrrecs temporals, ja estan alternant molts models de negoci. La protecció social en el nou món del treball hauria de ser una garantia fins i tot –i especialment- per a aquells en situació laboral més precària.

És necessària l’acció tant a nivell de la UE com als Estats membres per permetre que el futur de la nostra força laboral pugui desenvolupar-se plenament. Ens hem d’assegurar que tots els treballadors de la UE tinguin els mitjans per aprofitar les oportunitats i afrontar els reptes que comporten aquestes transicions. Una economia de mercat social i innovadora, preparada per al futur, ha de centrar-se en la gent i ha de proporcionar llocs de treball de qualitat amb salaris adients. El tema de l’accés a la formació contínua i la millora de les qualificacions professionals serà prioritari. Cap persona, cap regió, cap país es pot quedar enrere en la nostra Unió.

La nova Comissió Europea, que va començar a funcionar al desembre, ja ha localitzat les àrees en les quals serà indispensable una acció a nivell europeu, però l’actuació només des de la UE serà insuficient. Les institucions europees i els líders de la UE es van comprometre a situar la justícia al centre de l’acció diària amb la proclamació del Pilar Europeu de Drets Socials el novembre de 2017. Aquest conjunt de 20 drets i principis promou la igualtat d’oportunitats i treball per a tothom, les condicions laborals justes i la protecció i la inclusió social en totes les nostres polítiques. Ara és el moment de moure’ns del compromís a l’acció. La Comissió Europea acaba de llançar un debat amb tots els Estats membres, les regions i els actors socials, demanant a les parts implicades que presentin els seus punts de vista sobre les passes a seguir i invitant-los a sumar-se a una visió compartida sobre els valors del Pilar de la UE. Aquest debat servirà per preparar el Pla d’Acció que implementarà el Pilar.

Per donar inici a aquest debat, hem començat amb una reflexió sobre un possible marc europeu respecte del salari mínim. Tots els treballadors han de comptar amb un salari just que permeti unes condicions de vida decents. Tot i això, massa persones que treballen a la UE encara es troben en una situació de pobresa. Per resoldre aquest problema necessitem trobar bases comunes que promoguin uns estàndards elevats a l’hora d’establir els salaris, a l’hora que reforcin de manera gradual la convergència econòmica i social a la UE i promoguin sistemes de negociació col·lectiva respectant l’autonomia dels actors socials. Qualsevol de les propostes que en surtin ha de reflectir que els salaris mínims s’establiran d’acord a les tradicions nacionals, a través d’acords col·lectius o provisions legals.

Els esdeveniments recents ens estan demostrant la màxima segons la qual els canvis globals són massa grans per a abordar-los en solitari. Això també és vàlid per al futur dels mercats laborals i la seva contribució a una Europa competitiva, sostenible i justa. Hem de seguir lluitant per aconseguir els estàndards més elevats, de manera que tots els europeus puguin afrontar la seva vida amb dignitat i expectatives.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article