Com acullo la diversitat familiar?

Existeix un cert buit de contingut socialment acceptat per definir què és la diversitat familiar. De quina manera és acollida per la societat i com ho interioritzem les famílies que les constituïm en el nostre dia a dia.

Per a abordar-ho, se'ns planteja un debat social sobre què és el que es prioritza en les famílies i societats actuals, i posa en relleu si la possibilitat d'obrir-nos a acceptar noves dinàmiques familiars implica rebaixar el discurs patriarcal, homogeni i acceptat. Així com en quina mesura som de tolerants per garantir una mirada social el més plural possible.

“Famílies incompletes”, “pare sol”, “mare sola”, “famílies trencades”, “famílies descompostes”, “famílies recompostes”, “famílies homoparentals”... Aquests són els atributs i el comú denominador elaborats pel poder i la política. Imaginaris socials que de manera hegemònica caracteritzen el discurs oficial per referir-se a les famílies no nuclears. Per definir a aquelles que no són del tipus patriarcal i tampoc estan fundades sobre els vincles matrimonials i heterosexuals.

I és que són les seves connotacions pejoratives les que estigmatitzen i deriven a la interpretació que som el resultat de la carència i el fracàs. És la creació i la difusió d'imatges de famílies constituïdes per la narrativa hegemònica les que posen a l'ombra a totes les “altres famílies”.

Així, la xarxa de famílies no hegemòniques però majoritàries entre els grups socials considerats secundaris, correm el risc de tornar-nos sempre més dèbils i invisibles. Aquestes “altres famílies”, som presentades per defecte com a formes socials residuals anormals i disfuncionals, objecte dels dispositius de negació i exclusió pels discursos públics del poder.

La invitació és acompanyar la reflexió desproveïts de posicions excloents, empíriques o subjectives i tenir les ganes i la implicació de voler girar aquest paradigma que existeix en la relació dialèctica ordre-desordre, com els elements constitutius de les nostres famílies i les persones que les integrem. Realment, jo no sabria molt bé com definir diversitat familiar. Potser pels recursos econòmics? Pel nivell cultural? Què vol dir tenir un nivell cultural alt? Amb relació a què, a la cultura “burgesa”? No crec que tenir un títol universitari impliqui posseir “cultura”. Seria ser massa reduccionista.

Definir què és la diversitat familiar requereix postures i idees lliures de demagògia i sectarisme ideològic. Canvis que revelin els angles de les nostres realitats que resulten ser invisibles per a altres perspectives. No hem d'oblidar que la categorització està freqüentment lligada a dinàmiques de poder i són utilitzades per crear jerarquies, de legitimitat familiar i situacions d'exclusió i subordinació.

La família no està en vies de desintegració, de mort o d'extinció com algunes posicions polítiques i apocalíptiques l'anuncien. Pel seu mateix caràcter, la diversitat familiar és un sistema i institució familiar en evolució, en transformació, amb capacitat d'adaptació als canvis socials i, consegüentment, recrea els girs socials en la seva estructura, funcionament i cicle vital.

Per entendre la diversitat familiar, lligada a la transformació de la cultura contemporània, és necessari fer un gir del paradigma que parlava abans, considerant el que és propi de la globalització i la modernització socioeconòmica i cultural actual. S'ha de constituir com un model i manifestació particular dels vincles interindividuals que tenen el seu origen en l'encreuament entre la voluntat personal i les oportunitats vitals dels individus en el seu context social. Això potser seria el que establiria els graus de diversitat i desigualtat en les famílies. No el sexe, la cultura, la procedència o la quantitat de components familiars. Es tractaria doncs, d'acollir el concepte com a construcció social pròpia de l'època actual.

Com ens apropem al món social i a les seves representacions, i de les conseqüències que implica adoptar un particular tipus de mirada respecte a l'altre, contribueix a elaborar narracions i panorames que porten a la negació de la diversitat familiar i contribueixen a l'exclusió i marginalització.

Renunciar a utilitzar aquests tipus de mirades i experimentar unes altres a favor de consideracions més fluides i elàstiques, podria ajudar al fet que totes les “altres famílies”, les famílies que no som hegemòniques, sortíssim a la llum ocupant la centralitat d'un panorama social del qual hem estat i continuem per molt de temps excloses.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article