Eurest i Accent Social: hipocresia i males praxis

Som treballadores precàries del sector de la intervenció social que treballem amb persones sense llar organitzades dins la Confederació Nacional del Treball (CNT). Venim a denunciar els greus incompliments de dues entitats privades que gestionen serveis socials per a persones sense llar externalitzades per l’Ajuntament de Barcelona: Eurest (Empresa d’Hostaleria) i Accent Social (Empresa multiserveis de Florentino Pérez).

Volem denunciar la hipocresia i la mala praxis demostrades per Barcelona en Comú i en especial a Laura Pérez, Cap de Serveis Socials de Barcelona i responsable directe. Barcelona en Comú no ha complert el punt 9 del seu programa electoral amb el qual va guanyar les eleccions: municipalitzar els serveis bàsics que fins ara estaven externalitzats. Les empreses multiservei, pseudocooperatives i fundacions que gestionen aquests serveis l’únic que busquen és maximitzar beneficis a costa de precaritzar per enriquir-se amb els nostres diners públics. Aquesta situació provoca incompliments sistemàtics dels drets bàsics de les treballadores i usuàries. Des de L’IMSS, òrgan municipal responsable de les externalitzacions a Barcelona, no hi ha cap mena de seguiment i es mira cap a una altra banda quan no es compleixen els contractes acordats. Les entitats coneixen perfectament aquesta situació i ho aprofiten per ajustar el pressupost sense que els importi denigrar el servei que gestionen.

No és només una qüestió laboral: alta càrrega de treball inassumible, ja que les empreses no supleixen a les treballadores quan s’absenten del lloc de treball, mal estat de les instal·lacions, incompliments de conveni, jornades eternes, professionals fent funcions per sobre de categoria, horaris canviants, exigència d'una disponibilitat incompatible amb la vida personal, falta de roba per donar en ple hivern, dies sencers sense educador ni servei d’Infermeria a l’alberg de Meridiana, contractes en frau de llei, infracategories i hores extres que mai es paguen als menjadors que gestiona Eurest, entre moltes altres coses... Condicions laborals que desgasten les plantilles, cremen els professionals i destrueixen els llocs de treball. Tot plegat redueix la qualitat del servei que es presta i, en un àmbit com el nostre, suposa una pitjor atenció a les situacions que ens plantegen les persones sense llar amb qui treballem.

Aquest cap de setmana passat, va morir una persona al menjador de Paral·lel, mentre només hi havia una educadora, quan el plec marca que han de ser dues. La secció sindical d’Eurest a CNT havia denunciat directament aquesta situació tant a l’administració com a l’empresa, reservant-se el dret a tancar els menjadors socials, tant de Navas com de Paral·lel, si no es complien uns mínims de personal. No ho van portar a terme perquè se’ls hi trencava l’ànima només de pensar a deixar sense menjar a gairebé 300 persones. No va haver-hi resposta a aquesta situació ni des de l’administració i des de l’empresa.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Josep Oliver Barcelona
1.
Els pobres no existeixen. Molts no voten, no paguen impostos, no ténen influència ni en la economia ni la política. Les institucions se senten obligades a dedicar-hi alguns recursos perquè això és el que cal fer per poguer mirar-se al mirall de la premsa i de l’oposició. El mínim esforç és el que dicta l’actuació de les institucions quan decideixen externalitzar el treball de la cura d’aquestes persones. Es treuen del damunt la responsabilitat de l’acció directe, amb noms i cognoms de responsables, substituïts per empreses privades a les que sempre es pot culpar de mala praxi un cop aquestes institucions han complert amb el mandat moral que la societat els encarrega. Es per aixó que aquest cas és una representació negativa d’aquesta societat: els ens públics es renten les mans i els privats miren solamente el benefici, fent bo aquell dit segons el qual es pot qualificar moralment una societat segons la manera que tracta els seus elements vulnerables, gent gran i gent pobre, entre d’altres. En aquest panorama solament queda el compromís i la compassió de les persones que, individualment o agrupades en organismes com la CNT, tracten de compensar les mancances de la societat oficial.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article