Per què les persones amb discapacitat no poden gaudir del seu dret a l'equitat sexual?

A la Declaració Universal dels Drets Sexuals o Declaració de València (XIII Congrés Mundial de Sexologia, 1997), es posa de manifest que: La sexualitat és una part integral de la personalitat de tot ésser humà. El seu ple desenvolupament depèn de la satisfacció de les necessitats humanes bàsiques com el desig de contacte, la intimitat, l'expressió emocional, el plaer, la tendresa i l'amor. La sexualitat es construeix a través de la interacció entre les estructures individuals i socials. El ple desenvolupament de la sexualitat és essencial per al benestar individual, interpersonal i social.

La sexualitat s'estableix com un dret fonamental i universal a la vida de les persones i, utòpicament, afavoreix el progrés d'una societat plural capaç de respectar, comprendre i acceptar l'harmonia entre la sensualitat, el desig sexual, l'atracció i l'afectivitat, implícita a l'erotisme. En canvi, els fets reals són que la declaració confronta un sistema polític, econòmic i social que estableix uns paràmetres de normalitat vers unes relacions sexuals, romàntiques i amoroses, que, directe o indirectament, no contempla la universalitat dels drets sexuals.

Sovint em pregunto: en què es basa el sistema per decidir què i qui és normal a les relacions sexuals respectuoses i consentides?

Els drets sexuals donen suport a col·lectius que són objecte de vulnerabilitat respecte a la seva naturalesa sexual, al mateix temps que el sistema no trasllada aquests drets i manté paràmetres de normalitat que són excloents d'una realitat més plural i diversa. Precisament, deixa de banda a les persones amb discapacitat, ja que moltes d'elles no senten que tenen aquest dret a trobar espais d'intimitat i privadesa sexual, a prendre decisions autònomes sobre el seu cos i sobre decisions reproductives, la lliure associació sexual, satisfer les seves necessitats afectives i emocionals, quan són inherents al llarg i ample de la vida de totes les persones, sense distinció per condició funcional.

Algunes persones amb discapacitat encara porten a sobre l'etiqueta d'asexualitat, aplicada des de la més absoluta ignorància sobre les capacitats sexuals que sí que té el col·lectiu. És l'entorn el que ignora l'existència d'un desig sexual que no ha d'estar condicionat per raons de mobilitat reduïda, per un menor procés cognitiu o, per altres alteracions físiques i/o sensorials. Perquè les persones amb discapacitat poden i volen, ser i estar, actives sexualment.

Gaudir plenament de la llibertat d'expressió eròtica: una càlida abraçada entre llençols, acariciar les zones erògenes pròpies o d'altres persones, fer petons intensos i apassionats, compartir una mirada de complicitat durant la penetració, somriure de satisfacció després de l'orgasme, seduir amb un bon massatge, mirar un cos nu, gaudir de la masturbació a soles o en companyia, jugar amb el tacte i el sabor del sexe oral... posa en valor que no hi ha diferències eròtiques entre persones.

Calen més estratègies per apoderar als referents i a les persones amb discapacitat davant la gestió i control afectiu i emocional, l'enfocament de la perspectiva de gènere durant les relacions afectives i sexuals, treballar el respecte i el consentiment sexual.

Es requereixen més eines i estratègies transformadores, que no sanadores. El sistema polític, econòmic i social ha d'actuar des de la proactivitat per acabar amb una  lluita contra la invisibilitat sexual de les persones amb discapacitat, d'acabar conscienciant que una societat plural és un valor cultural.

(Aclariments de l'autora)

Com el sistema i l'entorn encara no assumeix un rol transformador, he decidit fer ús del terme discapacitat al llarg de l'article, per fer evident que les persones depenen encara de les oportunitats que no els aporta, precisament, el sistema i l'entorn, que són qui les fa menys capaces del que en veritat són. Seguiré lluitant – personal i professionalment - perquè el concepte diversitat funcional sigui el valor afegit d'una societat plural.

Aina Flores Hidalgo
Pedagoga
Membre de la Xarxa d'Expertes del Col·legi de Pedagogs de Catalunya
https://www.pedagogs.cat/reg.asp?=s&id=3578&i=ca
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article