Qui ens cuidarà quan siguem grans?

Quan parlem de reformar el Sistema català de Serveis Socials perquè deixi de ser el sistema que atén els fracassos d'altres sistemes públics i es construeixi com el sistema que proveeix cures al llarg del nostre cicle vital, parlem, entre altres coses, de qui (com i on) ens cuidarà quan siguem grans.

La majoria de la nostra societat no se sent interpel·lada pel Sistema de Serveis Socials. L'associem a les persones en una situació més greu de pobresa i exclusió i, com que ningú vol formar part de la capa de la societat més exclosa, no ens veiem com a potencials usuaris. Així, malgrat esforços sectorials, l'organització, el finançament o l'abast dels Serveis Socials, col·lectivament no ens interessa.

El nostre imaginari no concep el Sistema català de Serveis Socials com un sistema troncal de l'Estat del benestar, que atén a tota la ciutadania durant tota la seva vida. Que actua com a element preventiu davant de necessitats socials de caràcter material, relacional o vinculades a l'autonomia personal, i acompanya les persones a desenvolupar el seu projecte vital.

La gran majoria de la població no som conscients de què fa el sistema, no el sabem utilitzar i, per tant, no l'exigim quan no hi és.

Només quan l'atenció a la dependència i l'autonomia personal han passat a ser un dret subjectiu, hem vist que els Serveis Socials també s'ocupen de qui i com i on ens cuidarà quan siguem grans.

És per això que, en el marc de la reforma del Sistema català de Serveis Socials, una de les prioritats del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies és la comunicació dels Serveis Socials. Per tal que la ciutadania utilitzi i ens exigeixi, a qui ens trobem al capdavant de les administracions públiques, més Sistema català de Serveis Socials, és indispensable que conegui què fa, on és, com i qui ens atén. Quan siguem grans però també al llarg de tota la nostra vida.