La prioritat en salut mental: la prevenció i el diagnòstic precoç

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut mental com a un estat de benestar en el qual cada individu porta a terme el seu propi potencial, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar productivament i de manera fructífera i pot fer una contribució a la seva comunitat.

La salut mental s’ha anat incorporant com a una prioritat als programes i a les polítiques dels països, com ara la Declaració Europea per a la salut mental que van signar l’any 2005 la OMS, la Comissió Europea i el Consell d’Europa a Hèlsinki. Això és degut, entre d’altres, a que s’estima que aproximadament un 15% de la població patirà algun trastorn mental al llarg de la seva vida. D’aquests trastorns, aproximadament la meitat dels casos comencen abans dels 18 anys d’edat.

L’Informe de salut mental de 2016 de l’Agència de Salut Pública descriu la presència de patiment psicològic en el 8% dels nois de 13 a 19 anys, i el 10% en noies de la mateixa edat. En el cas de les noies, destaquen sobretot els problemes de tipus emocional, mentre que en nois els problemes són més aviat de conducta. A més, la simptomatologia mostra una tendència a l’empitjorament amb el temps en les noies, fet que no s’observa en la mateixa mesura entre els nois.

Aquestes dades són coherents amb les publicades recentment per un estudi del University College de Londres, basat en una mostra de 10.000 joves nascuts entre 2000 i 2001. Aquest estudi situa en un 24% de nenes i un 9% de nens de 14 anys la presència de símptomes de depressió, mentre que fins als 11 anys d’edat no s’havien observat diferències entre nens i nenes.

En aquest sentit, s’ha observat un increment de la prevalença del patiment psicològic l’any 2016 respecte l’any 2012 entre l’alumnat adolescent, especialment entre els nois de 15-16 anys d’edat, i les noies de 15 a 19 anys.

En alguns casos pot haver-hi una predisposició genètica, però també hem de tenir molt en compte els factors ambientals. Per exemple, s’ha descrit una major prevalença entre l’alumnat d’escoles de barris més desafavorits, en comparació amb la població de barris de renda mitjana més alta.

Davant d’aquestes circumstàncies, els infants són un col·lectiu més vulnerable, donat que els manquen recursos per afrontar-les: vivències traumàtiques com desnonaments, violència masclista, migracions, etc. També són més vulnerables a patir maltractaments, abusos i vexacions.

Aquestes situacions es poden traduir en problemes de son, comportaments nerviosos, tristesa, trastorns de conducta que poden incloure agressions, que a llarg termini abocarien en malaltia mental.

És fonamental protegir els infants i els adolescents, donar-los eines que els permetin detectar el malestar psicològic o els problemes mentals, i proveir-los d’uns nivells adients de benestar i qualitat de vida. Des de les institucions, és clau dissenyar polítiques de salut pública d’atenció a la salut mental en joves.

Com a part d’aquestes polítiques, cal incloure l’atenció a les famílies i als seus recursos, així com la prevenció i un diagnòstic precoç, que permetin detectar els casos i administrar-los un tractament adient al més aviat possible.

Barcelona és una de les poques ciutats de l’estat i d’Europa que han dissenyat un Pla de Salut Mental, una estratègia compartida amb la ciutat que implica la col·laboració de diferents àmbits, grups polítics municipals, institucions, organitzacions proveïdores de serveis de salut mental de la ciutat i entitats del sector. Aquest pla prioritza la prevenció i el diagnòstic precoç, i l’atenció al col·lectiu infantil, adolescent i jove, com a grups de població més vulnerable.

Un dels projectes impulsats des del marc del Pla de Salut Mental és el programa Konsulta’m, que té per objectiu la detecció i intervenció precoç dels problemes de salut mental en adolescents i joves de 12 a 22 anys d’edat. El programa consisteix en què una tarda a la setmana, en un casal de joves o similar, sense cita prèvia, un psicòleg clínic del CSMIJ o CSMA ofereix escolta a adolescents i joves que necessiten una resposta especialitzada, àgil i immediata al seu patiment, i els dóna eines per afrontar una situació personal angoixant. S’ofereix, si cal, orientació i recolzament especialitzat a les famílies de l’adolescent o jove atès.

Aquest servei es posa a disposició dels professionals del territori que treballen a les escoles, casals i/o altres equipaments o serveis amb grups d’adolescents o joves (professorat, monitors/es de menjador, monitors/es d’esplais, personal d’equips municipals, etc.). S’ofereix assessorament i orientació sobre casos o situacions concretes que es poden trobar durant l’exercici de la seva tasca professional diària, així com intervenció en l’ambient natural i accions formatives, quan es requereixi. En els casos que és necessari, l’equip orienta i acompanya l’adolescent o jove i a la seva família a la xarxa de salut mental de referència.