Que és per mi el Dia Mundial de la Ràdio? Penso que aquest dia és molt important per tots els radiofònics que fan ràdio avui en dia, i pels grans comunicadors que hi ha hagut i hi ha, aquí, a Catalunya. Per mi, és un dia més en el meu calendari en què intento fer sempre alguna cosa per celebrar-ho.
Quina ha estat la meva evolució d’aprenentatge a la ràdio? El 2014 vaig anar als Special Olympics de Barcelona. Jugava tot el dia a Barcelona i, a les nits, dormia a Calella, on em portaven en autocar. Allà, em van proposar que practiqués a la ràdio amb sis companys més. Així és com vaig començar el novembre a fer ràdio. Allà, fèiem de tot: apreníem, i alguna vegada va venir un famós a fer una entrevista. Un cop al mes anàvem a una ràdio de veritat a fer un programa! Teníem entre 45 minuts i una hora per emetre el programa, però amb tots els continguts que teníem de vegades ens quedàvem curts. També cal dir que cadascú té el seu ritme a l’hora de parlar. Així vaig anar fent fins que, l’any passat, vaig trobar una altra ràdio, la Trinijove, i em vaig quedar allà. Ara, estic fent programes cada dilluns i dimarts.
Com vaig trobar Ràdio Trinijove i què ha fet que m’hi quedés? Des de l’any passat que intentava trobar una sortida: volia tenir una activitat de tarda, com ara anar a alguna ràdio, i al matí, treballar. Així que li vaig dir al meu professor d’oficina, mentre cursava primer curs, i va pensar com integrar-me a Ràdio Trinijove. Va ser ràpid: em van fer una entrevista per al programa Inclou-me, em van conèixer i en un mes i mig vaig entrar-hi i ja estava com a locutor oficial del programa dels dimarts. El setembre passat va ser quan, oficialment, vaig començar a fer doble programa. Crec que vaig ser de les primeres persones a fer dos programes en una mateixa setmana a Trinijove.
Què em fa més fort quan parlo a la ràdio? Jo crec que, quan estàs fent el programa en companyia, et surt millor. Tinc més confiança, perquè, quan dius alguna cosa i t'equivoques, els teus companys o qui tinguis davant et poden rectificar i dir la paraula adequada. Quan parles en una emissora de ràdio, no parles igual com si fossis a la tele. Ho dic per la vestimenta, perquè no cal anar sempre amb vestits d’home, com amb americana. En canvi, a la televisió és més comú, quan tu presentes un programa, anar ben vestit, perquè hi ha gent que et veu darrere de la càmera.
Em plantejo un canvi de la ràdio a la televisió? Jo ja estic bé a la ràdio. No em plantejo cap canvi a la televisió. A més, actualment, és complicat que t’ofereixin un canvi d’aquesta mena. És un salt complicat de fer, perquè, d’entrada, ja et demanen estudis adequats, com ara de periodisme.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari