Radiofònics sense barreres


Que és per mi el Dia Mundial de la Ràdio? Penso que aquest dia és molt important per tots els radiofònics que fan ràdio avui en dia, i pels grans comunicadors que hi ha hagut i hi ha, aquí, a Catalunya. Per mi, és un dia més en el meu calendari en què intento fer sempre alguna cosa per celebrar-ho.

Quina ha estat la meva evolució d’aprenentatge a la ràdio? El 2014 vaig anar als Special Olympics de Barcelona. Jugava tot el dia a Barcelona i, a les nits, dormia a Calella, on em portaven en autocar. Allà, em van proposar que practiqués a la ràdio amb sis companys més. Així és com vaig començar el novembre a fer ràdio. Allà, fèiem de tot: apreníem, i alguna vegada va venir un famós a fer una entrevista. Un cop al mes anàvem a una ràdio de veritat a fer un programa! Teníem entre 45 minuts i una hora per emetre el programa, però amb tots els continguts que teníem de vegades ens quedàvem curts. També cal dir que cadascú té el seu ritme a l’hora de parlar. Així vaig anar fent fins que, l’any passat, vaig trobar una altra ràdio, la Trinijove, i em vaig quedar allà. Ara, estic fent programes cada dilluns i dimarts.

Com vaig trobar Ràdio Trinijove i què ha fet que m’hi quedés? Des de l’any passat que intentava trobar una sortida: volia tenir una activitat de tarda, com ara anar a alguna ràdio, i al matí, treballar. Així que li vaig dir al meu professor d’oficina, mentre cursava primer curs, i va pensar com integrar-me a Ràdio Trinijove. Va ser ràpid: em van fer una entrevista per al programa Inclou-me, em van conèixer i en un mes i mig vaig entrar-hi i ja estava com a locutor oficial del programa dels dimarts. El setembre passat va ser quan, oficialment, vaig començar a fer doble programa. Crec que vaig ser de les primeres persones a fer dos programes en una mateixa setmana a Trinijove.

Què em fa més fort quan parlo a la ràdio? Jo crec que, quan estàs fent el programa en companyia, et surt millor. Tinc més confiança, perquè, quan dius alguna cosa i t'equivoques, els teus companys o qui tinguis davant et poden rectificar i dir la paraula adequada. Quan parles en una emissora de ràdio, no parles igual com si fossis a la tele. Ho dic per la vestimenta, perquè no cal anar sempre amb vestits d’home, com amb americana. En canvi, a la televisió és més comú, quan tu presentes un programa, anar ben vestit, perquè hi ha gent que et veu darrere de la càmera.

Em plantejo un canvi de la ràdio a la televisió? Jo ja estic bé a la ràdio. No em plantejo cap canvi a la televisió. A més, actualment, és complicat que t’ofereixin un canvi d’aquesta mena. És un salt complicat de fer, perquè, d’entrada, ja et demanen estudis adequats, com ara de periodisme.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article