Els Centres d’Acolliment, un servei sobresaturat

En la meva tasca com educador social, massa vegades em trobo en circumstàncies que em preocupen en referència a l'estat dels Centres d'Acolliment a la infància i l'adolescència. Aquests, com diu la Cartera de Serveis Socials: són serveis residencials d'estada limitada i transitòria, que tenen per objecte realitzar atenció, observació i el diagnòstic de la situació o risc de desemparament de menors respecte a llurs familiars, per tal d'elaborar la corresponent proposta de mesura, quan és impossible o inconvenient realitzar l'estudi en el territori. És a dir, que reben els infants quan han estat desemparats de les seves famílies, per fer l'estudi i la valoració de quin recurs o intervenció és la més adequada.

En aquests serveis, actualment hi ha una sobresaturació de casos i moltes vegades han de dormir en espais no adequats. La demanda de falta de places i recursos no és nova. Les entitats i els professionals fa anys que ho reclamen perquè es veuen desbordats i impossibilitats en tant que es fa insostenible treballar en aquestes condicions.

Però penso que la qüestió encara es complica més, quan parlem d'infància i adolescència desemparada. John Bowlby, ja fa temps que ens va advertir que la vivència d'una relació càlida, continuada i afectiva amb la mare (o substitut matern) és essencial pel desenvolupament de qualsevol infant. Per tant, se'm presenta terrible la imatge d'un infant que el primer dia quan és desemparat de la seva família, es troba en un servei amb sobresaturació i ha de dormir en un passadís o una butaca. No cal estendre's massa per comprendre que la separació d'un infant de les seves figures parentals és quelcom traumàtic. I per tant, hauríem de tenir molt present les conseqüències que pot tenir aquesta ruptura sense oferir una alternativa de vincle segur.

Quin vincle de seguretat pot establir un infant en aquestes condicions? Quins pensaments el deuen envair? Com es pot construir un acompanyament a la vida d'un infant quan s'inicia amb aquestes condicions?

Aquests centres haurien de ser sagrats, cuidats i planejats al mil·límetre, fins a l'últim detall. Haurien de tenir una ràtio baixa, amb una estructura física i simbòlica que pugui oferir la calidesa necessària per cobrir les necessitats afectives dels infants. Perquè aquestes necessitats, cal recordar i subratllar, que són iguals d'importants que les necessitats d'higiene i alimentació. Sense tenir coberta la part afectiva, és impossible desenvolupar-se d'una forma saludable. Així, desitjaria que es fes un replantejament polític i organitzatiu d'aquests serveis. Per oferir als infants una atenció digna i de qualitat, sense vulnerar cap dret i oferir-los totes les oportunitats possibles.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article