Volem els mateixos drets

Diumenge commemorarem el Dia internacional de les Dones. Una data que té el seu origen en la primera reivindicació pública dels drets de les dones que va tenir lloc el 1909. És innegable que des de llavors hem aconseguit molts objectius: accés a l'educació i el dret al vot, per exemple. Però la tasca no està conclosa. No podem donar-nos per satisfetes. Tenim molta feina pel davant per desmuntar les estructures que sostenen les discriminacions vers les dones en totes les esferes de la vida. I és que tot i els progressos aconseguits fins aquests moments per les dones i els moviments feministes, la igualtat efectiva entre dones i homes en la vida quotidiana encara no és una realitat.

Des del Govern de la Generalitat de Catalunya ens hem volgut centrar enguany a visibilitzar les desigualtats laborals i la seva relació i causa amb el desigual repartiment de les feines de cura, ja que la mitjana d'hores setmanals que dediquen les dones a tasques domèstiques són gairebé el doble de les que hi dediquen els homes i les excedències laborals per tenir cura de familiars són agafades en un 91% per dones, i en un 9% per homes. Tant la Declaració institucional del 8 de Març 2020 com la campanya de sensibilització que hem endegat, “Volem els mateixos drets. #NoCallis #Som8deMarç”, denuncien aquestes desigualtats que produeixen discriminacions de gènere.

La visibilització de dades estadístiques irrefutables ens ha d'ajudar a redreçar aquests desequilibris i a crear un debat transformador gràcies al fet que commemoracions com la del dia 8 de març permeten obrir una escletxa en l'agenda social, mediàtica i política per centrar uns quants dies el protagonisme en les dones i les reivindicacions feministes.

De fet, una de les assignatures pendents que tenim és que l'aportació de les dones a la construcció i transformació de la societat es tradueixi en visibilitat i reconeixement. Som al segle XXI i encara hem hagut de recordar en una campanya que les dones “Som força de treball d'ençà que el món existeix”, i que malauradament encara avui la diferència salarial mitjana és de 23% menys per a les dones; o que, les dones només ocupen un 35,4% dels càrrecs de direcció enfront un 64,6% dels homes, tot i que les titulacions universitàries del curs 2017-2018 un 57,2% van ser obtingudes per dones i un 42,8% per homes; o que cada any a Catalunya més de 20.300 dones són assetjades a la feina.

És amb aquesta estratègia visibilitzadora que cada 8 de març posem a l'abast de la ciutadania el dossier Les dones a Catalunya, elaborat per l'Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG) amb els principals i més actuals indicadors de les desigualtats entre dones i homes en el món laboral, condicions de vida, la formació, la salut, la representació política, les TIC, l'esport i la cultura. El dossier ens desvela que la taxa de risc de pobresa se situa en el 24,1% per a les dones, gairebé 6 punts més que la dels homes (18,4%). O que en l'àmbit polític només tenim un 22,9% d'alcaldesses, tot i que constitueixen un 44% dels càrrecs electes locals.

Com a novetat, aquest dossier inclou aquest any el resultat del càlcul de l'Índex d'igualtat de gènere, que situa Catalunya en novè lloc respecte de la resta de països europeus. Segons aquest índex Catalunya obté una puntuació en igualtat d'un 70,9, considerant que 100 és la plena igualtat. Som en un novè lloc però encara lluny d'arribar a la plena igualtat. La tendència és positiva i s'estan reduint les desigualtats, però encara no és suficient.

Aquesta nova eina estadística amb què comptem a Catalunya ens marca on hi ha més feina a fer. Així, dimensions com la de Poder és una de les que necessiten més intervenció a causa que els estereotips sexistes de gènere encara tenen massa pes en el moment d'escollir la formació i ens marquen la categoria professional màxima a la qual podrem accedir. Hem de recordar i repetir que és un mandat de la Llei 2015 d'igualtat efectiva de dones i homes que hem de superar els estereotips que limiten la llibertat d'elecció o releguen les dones a un paper secundari en qualsevol àmbit.

És important aquesta quantificació perquè vivim moments en què pot semblar que s'ha arribat a un nivell òptim d'igualtat efectiva entre homes i dones. Això és un perill perquè pot produir que es facin invisibles i es naturalitzin les situacions que continuen perpetuant els estereotips sexistes i el repartiment desigual de feines i poders entre els homes i les dones. Hem de fer esforços comunicatius per trencar el miratge d'igualtat que hi ha en alguns sectors de la població i, també en emergents sectors negacionistes, mostrant l'evidència de la desigualtat de gènere segons les dades.

Aquest 8 de març hem de dir i explicar que queda feina a fer. La principal eina que tenim en aquests moments a Catalunya per avançar en igualtat efectiva de gènere i per a l'erradicació de la violència masclista des de l'administració de la Generalitat és el Pla estratègic de Polítiques d'Igualtat de Gènere 2019-2022. Aquest Pla conté 300 mesures i integra el II Programa d'Intervenció Integral Contra la Violència Masclista 2019-2022. Els sis eixos d'acció són la coeducació i la promoció de valors i models igualitaris; la promoció de l'equitat en el treball i la corresponsabilitat en els usos dels temps; la prevenció i l'erradicació de les violències masclistes; la participació política i social i l'apoderament personal i comunitari de les dones; la visibilització de les dones i comunicació no sexista, i la transversalització de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques.

Les mesures d'aquest Pla ens han de permetre avançar contra la discriminació sistemàtica de les dones en tots els àmbits de la vida: personal, familiar, laboral i social. Una discriminació, no oblidem, que és la base de la pitjor manifestació del masclisme: la violència contra les dones i els seus fills i filles.

Volem els mateixos drets. Passos ferms cap a la igualtat i ni un pas enrere.