Sobre el projecte de pressupost del departament d’Educació 2020

El 31 de gener 2020, el Conseller d'Educació anunciava en la Comissió d'Educació del Parlament que el pressupost 2020 és el més alt de la història, amb 5.671 milions d’euros, en augmentar en 850 milions amb relació al 2017. L'objectiu és revertir les retallades: “són uns pressupostos que comencen a repercutir les retallades de la crisi i que atenen el compromís de l'educació inclusiva”.

Això és cert? Estem davant un canvi de rumb de la política educativa o simplement és màrqueting polític? Per respondre a aquestes preguntes, cal tenir en compte algunes premisses:

1. El projecte de pressupost 2020 incrementa respecte a el pressupost executat 2019 en 236 milions d'euros, un increment del 4,9%. El pressupost executat el 2019 ha estat de 5.435,35 milions d’euros. Aquesta xifra és la que hem de comparar amb el pressupost presentat pel departament. Des del 2017, s'han incorporat 13.313 alumnes en el sistema educatiu, d'aquests +17.769 en els centres públics i s'han perdut -4.456 en els centres privats concertats. Per fer front a l'augment d'alumnes a l'escola pública i escolaritzar-los, ha estat necessari incrementar els pressupostos 2018 i 2019 en 614 milions d’euros, encara que estiguessin prorrogats.

2. Sobre la qualificació de “pressupost més alt de la història”. Aquesta informació és certa, però no és un valor comparable, ja que no té en compte l'increment d'alumnes en el sistema. Entre 2010 i 2020 s'han incorporat 111.024 alumnes, dels quals 99.205 (89,4%) estan en els centres públics. És lícit, doncs, qualificar el pressupost com "el més alt de la història" i ocultar que el pressupost per alumne en l'escola pública s'ha reduït en un -22,3%?

3. Dels 236 milions d’euros que s'incrementa el pressupost, el 30% (70,8 milions d’euros) correspon al finançament de les escoles bressol. El pressupost dona compliment a la sentència del TSJC del 2018, on s'obliga a la Generalitat a finançar les escoles bressol dels municipis que van denunciar impagament per part del Govern. Celebrem que es repari el greuge ocasionat a les bressol i a les finances locals, però no podem comptabilitzar aquesta despesa com una millora del sistema educatiu. Des del punt de vista de la ciutadania, estem davant d'un canvi en l'administració pública que aporta el finançament.

4. Es destinen 84,8milions d’euros més que l'any 2017 al finançament dels concerts educatius. La despesa en concerts educatius passa de 1.075,5 milions d’euros el 2017 a 1.160,4 milions d’euros el 2020, un +8%. Curiosament, sobre aquest increment prou significatiu, no en parla, el departament. Des del curs 2016-17 al 2019-20 l'increment d'alumnes en els centres públics és de +17.769, mentre que l'escola privada concertada perd -4.456 alumnes i el finançament dels concerts augmenta +84,8 milions d’euros. S'incrementa el finançament per alumne de la xarxa privada concertada per sobre de l'increment per alumne de la xarxa de pública. La segregació escolar s'agreuja.

5. Sobre despeses de funcionament de centre. L'estudi de la FaPaC sobre la contribució econòmica de les famílies al sistema educatiu públic català recull que les famílies aporten al sistema educatiu públic 154,45 milions d’euros, quantitat que hauria de finançar el departament com a despesa de funcionament de centre. Segons l'estudi, de cada euro que Educació destina al funcionament dels centres, les famílies de l'escola pública aporten 2,02 euros.

El 2010, l'import era de 88,45 milions d’euros per a 3.245 centres públics. El 2020, amb més de 3.500 centres educatius públics, el valor serà de 77,38 milions d'euros, un 12,5% inferior. L'increment (1 milió d’euros) és insuficient per garantir el principi de gratuïtat de l'educació pública, de manera que les famílies continuaran copagant, incrementant la segregació dins de la xarxa pública des del moment que han de contribuir econòmicament a finançar el funcionament dels centres.

L'anàlisi no acaba aquí. No podem verificar l'aposta del departament per l'escola inclusiva. L'import anunciat de “serveis complementaris a l'educació” per a la inclusiva de 36,8 milions d’euros no es correspon amb el que consta al document pressupostari (25,57 milions d’euros). També trobem discrepàncies en el valor anunciat del “Pla d'inversió en centres educatius”, 65,5 milions d’euros, i el valor real 55,7 milions d’euros, o en l'anunci del Pla d'impuls de la Formació Professional que no disposa de pressupost addicional.

La millor manera de conèixer la política pública que desenvolupa un govern és llegir la Llei de pressupostos. I això és el que hem fet.