Reflexions sobre la intuïció. Existeix la intuïció femenina?


Què és la intuïció? Podem dir que és una forma de percepció i de coneixement que té a veure amb diferents aspectes del “saber”. Mitjançant la intuïció rebem informacions internes com si tinguéssim una guia o una zona del saber que ens arriba a través d'una dinàmica intuïtiva. La paraula ve de la intuitio llatina, que vol dir mirar cap a dintre, contemplar i també s'explica com el que és directe, immediat, sense la intervenció de la raó ni de la deducció.

Una de les manifestacions és pensar que es produirà un fet, o captar l'estat d'una persona o sentir com un flash que ens fa comprendre de cop una situació. Les manifestacions són diverses.

Sobre la intuïció femenina. Sembla que no té massa fonament amb relació al sexe tot i que s'han fet estudis que ho han fonamentat en un component biològic, concretament a una menor exposició prenatal a la testosterona, en el cas de les dones. En el cas dels homes, aquesta exposició, diuen els fan més arriscats, més realistes i amb menys capacitat d'empatia. Tot són estudis i opinions.

També, hi ha algun corrent que diu que la intuïció és una funció psíquica producte de l'hemisferi dret del cervell i això està relacionat amb el principi femení present en tots nosaltres i per això, tradicionalment, s'ha atribuït a les dones aquesta capacitat. Sembla que la realitat és que tots i totes som intuïtius i tots tenim aquesta capacitat o intel·ligència.

Què en diuen alguns psicòlegs? Piaget considera la intuïció com una de les etapes del desenvolupament mental en la primera infància. I l'explica com una interiorització de les percepcions i moviments sota la forma d'imatges representatives. Carl G. Jung diu que és una funció psicològica que transmet percepcions via inconscient. Més recentment, Gardner, l'autor de les intel·ligències múltiples, la defineix com la intel·ligència intrapersonal i G.Gigerenzer diu que hi ha molts processos mentals del cervell que perceben i elaboren deduccions inconscients però que el resultat el coneixem de forma conscient.

Influeix en la presa de decisions? Quan decidim acostumem a actuar sota la influència de diferents factors: pensament racional, impulsos instintius, arcaics, emocions i afectes i el pensament intuïtiu i global. Moltes vegades la intuïció no es té en compte, ja que en desconfiem i preferim decidir racionalment perquè la intuïció no es pot justificar.

Per la seva acció anticipada pot proporcionar el sentit de la situació abans de conèixer i identificar tots els elements, ja que prové d' un nivell de la intel·ligència més profund que el de la nostra consciència lineal habitual.

Es pot identificar el que és intuïció? Sembla que no és fàcil. Diuen que tenim més de seixanta mil pensaments al dia i que la nostra intel·ligència conscient només accedeix a una part petita d'aquesta ingent massa de dades. Quan diem que posem el cervell en blanc, que no pensem res pot ser que només sigui una impressió.
Sembla que la intuïció ens ha de portar per bon camí, ja que no té la influència de creences, pautes repetitives, condicionaments, etc. i que ens posa en contacte amb el saber que tenim en el fons de la nostra consciència. Potser no és intuïtiu la realització d'un desig, que pot ser molt il·lusori o la por que de vegades és obsessiva o els dubtes quan tenim costum de dubtar de tot, desconfiem o les compulsions.

Com es manifesta. Quan rebem missatges des de la intuïció, internament, sabem que són veritat però no ho podem demostrar perquè no es basen en la raó ni en la deducció. Tenim capacitat de rebre missatges verbals, mitjançant escoltar “una veu interior” que moltes vegades ens indica informacions concretes i pràctiques.
Altres vegades rebem informacions mitjançant les sensacions corporals o impressions fisiològiques que ens tradueixen què passa al nostre voltant. La intuïció es recolza en la sensació.

També ens poden arribar de forma “visual”, a través d'imatges, escenes, símbols, anticipant els fets abans que passin. De vegades aquestes informacions són clares però altres ens arriben de forma més simbòlica i aquesta poca claredat fa que no els en fem cas.

La nostra cultura i la nostra educació no faciliten l'accés a les nostres capacitats intuïtives perquè no els donem el mateix valor que a les capacitats més cognitives.

Es pot canalitzar. Diuen que la intuïció és lliure i imprevisible i que es pot manifestar en qualsevol moment, com la creativitat que és molt intuïtiva. No sempre ens hi fixem o la identifiquem quan se'ns manifesta però, diuen, podem crear un espai simbòlic i estructurat que ens permeti establir canals de comunicació amb aquesta intuïció i amb la nostra identitat i realitat.

Pràctiques com el ioga, la meditació, la respiració conscient, les visualitzacions i altres ens permeten estar més atents a les seves manifestacions i també fer el possible per confiar més en nosaltres mateixos: reconeixent els petits o grans èxits, acceptant els fracassos, revivint moments de confiança i deixar-nos ajudar pels qui ens estimen.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article