Dependència o rebel·lió. Estils Educatius que poden generar dependència

La reflexió i l'anàlisi dels estils educatius, les variables del context que exerceixen les funcions educatives i les conseqüències de possible dependència i retard de l'emancipació, serà un dels temes que es posarà a debat en el proper Congrés de Serveis Socials i que es faran a l'octubre CEESC, COPC, TSCAT i COPEC abordant les “Dependències al llarg del cicle vital. Enfortiment i Autonomia”.

Quan parlem d'educar no només ens referim a la tasca marental o parental i els estils educatius d'aquests, sinó també a l'educació o estils educatius dels professionals de l'educació, en l'escola, en el lleure, en els serveis socials, en la comunitat, en espais socioeducatius, etc.

En el marc de l'atenció, la cura o de la criança destaquem els estils educatius de sobreprotecció i d'autoritarisme com a diametralment oposats, i per tant, de manca o d'abús d'autoritat educativa; confusió de rols parentals/marentals/educadors i filials/educands versus modelatge exigent o bel·ligerant; inadequada comunicació i interrelació entre els familiars, amics, i entre iguals en ambdós estils. I com a reaccions o conseqüències, la dependència o la rebel·lió.

Que seria una conducta dependent d'un infant o d'un usuari/participant? Quan mostra poca llibertat d'actuació, per inseguretat o por, i diposita la responsabilitat de resposta o iniciativa en l'altre, i per tant, revela baixes competències i habilitats emocionals, cognitives i socialitzadores. Per altra banda, i l'extrem contrari, seria una conducta rebel o reacció elevada o violenta amb una sensació de control o de poder vers els altres, ja sigui pares, educadors, etc.

Esquematitzant els estils educatius i les seves possibles conseqüències en el creixement emocional, conductual i social dels participants, apuntem:

Sobreprotector, els agents educadors mostren afecte i poca exigència, s'avancen en la presa de decisions dels infants i adolescents, anul·lant les expressions de necessitat dels mateixos i transmetent desconfiança a la seva autonomia. Fora del nucli protector, tindran problemes per relacionar-se, sentint-se indefensos, ansiosos i afavorint l'augment de dependència.

Autoritari, o imposició de fer d'una determinada manera sense contemplar les necessitats de les demandes dels infants i adolescents. Unidireccional, alt nivell de control, supervisió i càstig. Comunicació coercitiva. Socialització difícil, ja sigui perquè tenen baixa autoestima, dependència i aïllament social, o perquè s'uneixin a grups amb conductes desafiants o violentes.

Permissiu o deixar fer, eviten l'ús del control i l'autoritat. Estil educatiu de baix cap a dalt, amb tolerància als impulsos de l'infant i adolescent. Manca d'atenció rebuda i baix nivell d'autoestima. Socialment tindrà dificultats per integrar-se en un entorn normatiu i limitat.

Assertiu o democràtic, s'escolten i s'atenen les necessitats dels infants i adolescents però a través de l'ensenyament de valors, normes i límits adients. Estil educatiu bidireccional, d'afecte, de negociació que condueix a l'autocontrol, l'autoestima, l'enfortiment per prendre'n decisions noves. Socialment disposen d'habilitat relacional i són independents (o interdependents).

Les conseqüències de l'estil educatiu paternalista o sobreprotector comporta falta d'iniciativa, indefensió en relacionar-se fora de l'entorn que el protegeix en excés i per tant amb actuacions de submissió i dependència. Però aquest model educatiu també pot evolucionar en un augment d'elevat d'egoisme, exigència dels infants o alumnes a conductes agressives per no perdre la posició de control i poder que han pogut assolir i actuar de forma demandant i interessada.

El mateix pot succeir amb l'estil educatiu autoritari, ja que podria provocar reaccions inhibides, submises, excessivament conciliadores i passives o bé, al contrari, desembocar en reaccions agressives mimetitzant la reproducció del modelatge agressiu parental. La socialització podria ser difícil, ja sigui perquè reaccionin aïllant-se i reduint les experiències compartides o pel contrari, es socialitzin experimentant actituds violentes o bel·ligerants a l'escola, al barri o intrafamiliar.

No sempre s'utilitza un determinat estil educatiu, a més que entren en acció altres variables que contemplarem en l'anàlisi dels models o estils educatius i seran: les habilitats educatives (hàbits, normes, pautes, límits), els principis educatius (valors, ètica, creences, expectatives), el grau d'atenció/implicació en la cura (temps i intensitat d'implicació, comunicació positiva o negativa, atencions bàsiques cobertes o negligents), la història de criança dels pares. (Morral P., 2016) ii. Altres situacions de dinàmica i context que sumaran pressió o fortalesa al potencial educatiu (etapa del cicle vital, recursos personals i resiliència, clarificació de rols, xarxa de suport, situació de pobresa...,).

Com a conclusió: Al llarg dels anys, les diferents generacions ha anat tendint a substituir l'estil autoritari rebut en la criança de molts agents educadors per altres estils educatius polaritzats, com el permissiu o el sobreprotector. I a conseqüència d'aquests, més respostes rebels o pel contrari, més reaccions dependents.

L'objectiu de la intervenció seria desmitificar la idea que s'és millor educador per ser sobreprotector o autoritari. També la reflexió d'acompanyar els professionals i a les famílies en la promoció de l'autonomia i, per tant, anar superant les relacions de dependència que segueixen la filosofia de “tot pels nens/alumnes/participants però sense ells”. Per això, cal anar prenent consciència de confiar en l'aprenentatge dels altres, en la seva presa de decisions o en la cooperació per participar conjuntament en la resolució de problemes tot fomentant l'enfortiment i l'autonomia.

Entre la dependència i l'autonomia, caminem per la interdependència positiva, la diferenciació, diversos graus d'autonomia i la cooperació per resoldre les diferents situacions noves o problemes tot promovent el procés de creixement i desenvolupament personal de l'estil educatiu assertiu des de la perspectiva de cura, afecte, cognoscitiu i social.

Us convidem a continuar analitzant, participant i reflexionant com a professionals en el IV congrés de Serveis Socials Bàsics i Especialitzats que es celebrarà el 22 i 23 d'octubre al Palau de Congressos de Girona. Es parlarà de la pràctica dels nostres estils educatius, del context des d'on s'intervé, i sobre les conductes de dependència en sentit ampli al llarg del cicle vital. Es debatrà sobre la interdependència, l'enfortiment i les possibilitats d'autonomia com a procés de transformació i canvi en el treball d'atenció a la ciutadania i sobre la mateixa atenció com a professionals.