Si el Covid-19 no és ciència ficció tampoc ho hauria de ser que els polítics escoltin els infants

Us imagineu un món en què els polítics tinguessin per costum respondre les preguntes dels infants? Us imagineu que en l'agenda plena a vessar de la persona que ocupa la presidència d'un país o un ministeri important, no hi faltés una cita periòdica per escoltar el que li volen dir o preguntar els nens i nenes? Que tingués entre les seves prioritats polítiques respondre'ls amb el respecte i l'atenció que es mereixen? Us ho imagineu? Avui dia sona a ciència-ficció, oi?

Fa ben pocs dies també ens haurien semblat ciència-ficció les circumstàncies que estem vivint a Catalunya i arreu. Però malauradament, aquesta vegada no és ficció sinó que és ben real. Una realitat que capgira els nostres “donats per descomptat”, les nostres rutines diàries, i que ens confina a tots a casa, adults, gent gran i infants. Quan les coses es capgiren, passen coses noves i inesperades, com que el màxim representant de Catalunya es prengui un temps per escoltar als nens i nenes i respondre a les seves inquietuds.

Així és com el passat divendres a la tarda, una setmana després que els infants haguessin de confinar-se a casa (amb l'enorme dificultat i conseqüències que això comporta en una etapa de creixement on el joc i el moviment són vitals pel seu benestar), el president de la Generalitat, Quim Torra, va respondre les preguntes dels nens i nenes a través d'un programa especial de l'InfoK ‘Pregunta al president’. I és que l'InfoK va fer possible un fet inèdit a Catalunya (fins on hem pogut saber), i va transcendir el vessant estrictament informatiu entorn de la crisi del Covid-19 per elevar-la a l'àmbit de la política.

L'InfoK va vehicular 26 preguntes dels nens i nenes al president de la Generalitat relacionades amb la gestió i les conseqüències del Covid-19: “President... com s'ho faran els pares i mares per pagar les seves necessitats si no poden anar a treballar? Per què els esportistes i els polítics es fan el test i els altres no poden? A l'hora de prendre les decisions a qui escolta? Com és que els adults poden sortir a comprar si estem confinats? Té por d'aquesta situació? Com ho fa per entretenir-se a part de ser president? Es podrien fer les classes online? Als infants que no tenen ordinador com els podríem ajudar? Quan podrem tornar a estar amb els avis? Com podem col·laborar els nens i nenes des de casa?....”.

Dies abans, el 16 de març, només tres dies després del tancament de les escoles, la primera ministra de Noruega, Erna Solberg, la ministra de Coneixement, Guri Melby, i el ministre de la Infància i Afers Familiars, Kjell Ingolf Ropstad, van comparèixer en una roda de premsa especial per respondre les preguntes dels nens i nenes –preguntes que també havien fet arribar a través de dos mitjans de comunicació noruecs adreçats a la infància–, un fet prou significatiu, tant pel format com per la promptitud, de la importància que es dona a Noruega als infants. De fet, a Noruega, l'escolta dels infants és molt més sistemàtica i es planteja com una peça indestriable del procés de disseny, implementació i avaluació de qualsevol programa o servei adreçat als infants.

Tant la primera ministra noruega com el president català van voler tranquil·litzar els infants, dient-los que és normal tenir por però que ens en sortirem i vencerem el virus, i tots dos van demanar la col·laboració dels infants en la lluita contra el Covid-19 fent tots els esforços possibles per quedar-se a casa.

La manca d'escolta adulta, una font d'insatisfacció generalitzada entre els infants

Els nens i nenes sempre tenen preguntes. Sempre. I moltes. I de molt rellevants. Però sovint, massa sovint, veuen com les seves preguntes no són escoltades i, encara menys, respostes. No sentir-se prou escoltat és motiu d'insatisfacció generalitzada entre els infants i encara que als adults no ens ho sembli, és una mancança que afecta el seu benestar global, tal com ha quedat palès a partir del programa de coneixement sobre benestar infantil, ‘Parlen els nens i nenes’.

En aquest sentit, cal celebrar les iniciatives catalana i noruega d'haver posat la màxima autoritat del país a disposició de les preguntes dels infants. Però, sobretot, cal demanar que aquestes trobades entre infants i polítics no siguin puntuals i fruit de circumstàncies excepcionals. Tant de bo entre les moltes qüestions que tots i totes esperem que canviïn a partir d'aquesta crisi del Covid-19 s'hi trobi també aquesta. Tant de bo aconseguíssim normalitzar el fet que la classe política tingui en compte les veus dels infants i s'hi adrecin de forma directa, de tu a tu, sense embuts i sense por. Perquè només així avançarem en l'exercici dels seus drets, escoltant-los i donant resposta des de la informació adequada i des de les més altes instàncies polítiques.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article