Famílies en temps de virus

Ja fa uns dies que les mesures de confinament es van instal·lant en les nostres vides. Són jornades llargues, excepcionals de fet, tant per aquelles que segueixen part del seu ritme laboral “habitual” com per part d’aquelles que es queden a casa —treballant o no—. Aquesta excepcionalitat implica que moltes persones, parelles i famílies estiguem compartint molt més temps del que el nostre ritme vital, les nostres responsabilitats i obligacions ens permetien.

Aquesta nova realitat ens convida a poder reflexionar al voltant del fet que, d’una manera o altra, totes travessem un període de certa adversitat al qual ens haurem d’adaptar, per tal de tirar endavant amb nous aprenentatges i amb una major fortalesa (resiliència).

Durant aquestes jornades, hem pogut comprovar com, a través de múltiples iniciatives, creatives, solidàries, cooperatives i compartides, es posen de manifest diverses experiències que tracten de donar forma a una vivència de comunitat. Tot i la situació de confinament, som éssers capaços d’articular noves maneres de trobar-nos amb l’altre, impulsats per la nostra condició social, condició que ens connecta i que, ara més que mai, ens recorda la magnitud i significat d’aquestes connexions en la nostra experiència i en el sentit d’aquesta. Dit d’una altra manera, com d’important és l’altre per a la nostra vida i experiència i fins a quin punt aquest fet ens travessa i relaciona. I això, més que mai, ens ho hem de recordar les mares i els pares que experimentem la vivència de compartir espais i temps d’una intensitat inusual amb els més menuts, i no tan menuts, de la casa.

Com que es tracta d’una situació col·lectiva i gairebé global, sabem que són moltes les famílies que es troben en una situació similar. Si bé és cert que hi ha condicionants diversos, res ens treu el fet que, en un moment o altre, ens haurem de trobar amb les nostres filles i fills.

Moltes són les recomanacions, eines i instruments que s’estan compartint aquests dies per tal de poder fer més agradable aquesta situació estranya i incerta. Amb la millor de les intencions, es facilita informació per tal de poder-nos ajudar a preparar molts dels moments en què ens pot ser útil i inspirador consultar un banc de recursos. Tanmateix, en aquestes circumstàncies, i en incrementar el nombre d’hores que invertim en la connexió social virtual, una gran quantitat d’informació no té per què ajudar-nos a sentir-nos més ben preparats. Ans al contrari, en alguns casos, l’excés d’informació (infoxicació) ens pot fer sentir insegures, contrariades i desorientades, augmentant la incertesa i l’ansietat que genera una situació d’aquesta índole.

És per aquesta raó, que ens agradaria en la mesura del possible, contribuir a poder motivar un clima de serenor que ajudi a poder atendre les emocions, pensaments i conductes que tot aquest fenomen pot arribar a provocar, per tal de reduir el malestar i incrementar les possibilitats, capacitats i recursos que podem posar en joc i aprendre.

“I amb les nenes, ens agradaria fer alguna cosa, però no sé per on començar” o “Estic desesperada i no sé què puc fer amb els nens, que també semblen desesperats”. Respirem... Totes tenim recursos que ens permeten dinamitzar moments familiars, afavorint l’entreteniment i l’aprenentatge, encara que sigui d’habilitats socials i emocionals que després reforçaran els continguts que aquests dies no es puguin treballar a l’escola o a l’Institut. I en cas de no saber què fer, connecteu-vos. Pregunteu al vostre voltant, contacteu amb grups “de proximitat” (veïnat, centres educatius, amigues, ec.) que us puguin oferir recursos, conegueu experiències, reinventeu-les, proposeu opcions i experimenteu.

Com ja sabeu, no existeixen les receptes màgiques. La guia, el modelatge, poder transmetre i rebre l’estima, poder acollir tot el que les circumstàncies ens vagin generant, el fet de donar-nos permís per no trobar-nos sempre bé, la humilitat per comprendre que no tot està a les nostres mans, poder comunicar les nostres necessitats, cuidar-nos i ajudar-los a cuidar-se (també demanant ajuda), flexibilitzar els nostres marcs tenint en compte les circumstàncies, etc. Les famílies ens hem de poder adaptar a aquesta situació amb la millor de les actituds possibles, escollint les petites accions que ens permetin organitzar un dia a dia aprofitant allò que ens sigui d’utilitat. I sobretot, tinguem en compte que la vivència dels nostres infants no tindrà tant a veure amb la quantitat d’activitats que hàgim proposat, sinó amb el sentit de protecció, regulació i estima que els hagi nodrit a partir de la nostra relació amb ells.

El període de confinament també ens permet, d’alguna manera, conèixer i conèixer-nos millor. Començar a posar en pràctica petites coses de manera constant que ens portin a generar un canvi en la nostra vida pel que fa a la relació en família i, per què no, amb altres aspectes. Rescatem aquells recursos que nosaltres tenim o coneixem (les nostres vivències analògiques), preguntem allò que agrada o agradaria a les nostres filles, aprenguem amb elles, parlem sobre el que està succeint, donem-los espai per aprendre a avorrir-se, permetem-nos el fet de desesperar-nos de vegades. Però no oblidem posar la mirada més enllà d’allò que ens pot molestar, incomodar i cansar. Aprenguem a mirar allò que ens sorprèn, allò que ens agrada, allò que podem apreciar de l’altre. Valorem allò que s’està cultivant i celebrem els petits moments que ens regalen alegries.

Si malgrat tot, hi han dies en què us sentiu desbordades, no us sentiu culpables. No oblideu allò que podeu triar, que sempre són accions i tingueu en compte que aquest interval de temps us pot ser d’utilitat per a posar en pràctica noves alternatives que us facin sentir, a tota la família, millor. Si la temptació és dirigir l’atenció a les pantalles, fem-ho de manera dosificada. No ens oblidem que la interacció entre vosaltres és molt més enriquidora. Tingueu present que en aquests moments, si ho requeriu, podeu posar-vos en contacte amb aquelles persones que es mostren disponibles per acompanyar-vos en estones de desesperança i cansament, de pors i de dubtes. Estones que, per altra banda, passaran i donaran peu a altres estones.

Ara mateix, les nostres filles i fills ens necessiten empàtiques, serenes, flexibles i comprensives, respectuoses i amb capacitat per a posar límits de manera afectuosa, afavorint el seu desenvolupament. Amb paciència, escollim aquelles petites coses que, ara més que mai, són essencials per al benestar de les relacions amb ells.