Davant el confinament, construïm relacions: #LaMentoriaNoPara


Ja han passat tres setmanes des de l’anunci de l’estat d’alarma i l’inici del confinament, i sembla que comencen a arribar les bones notícies. Els experts diuen que hem assolit el pic del contagi i que el ritme de propagació és més lent. Sembla que podem començar a parlar de cert control de l’epidèmia al país. Paral·lelament, es comencen a debatre mesures de desconfinament, i fem hipòtesis sobre com serà la societat del futur resultant. Ens preguntem com seran les relacions humanes, com quedarà afectada la llibertat de moviments o si canviarem la nostra forma de treballar. I la veritat és que, de moment, tot són interrogants.

D’altra banda, tenim algunes certeses que, malauradament, no són positives. Sabem que som a les portes d’una crisi econòmica i social sense precedents que, a més de limitar l’accés als recursos materials de moltes persones, tindrà un impacte en la salut psicològica i emocional de tota la població. Avui, encara no sabem els efectes econòmics produïts per la Covid-19, però sí que sabem que, a aquest malestar, caldrà afegir-hi l’episodi de “trauma social” associat al confinament.

Per sort, en aquest context gris i ple d’incerteses, s’obre camí alguna nota positiva. Arreu, la població s’organitza per donar suport a les persones que ho tenen més complicat aquests dies. Les xarxes per garantir aliments a les persones aïllades o per acompanyar al metge a aquelles que no tenen mitjans propis, no paren de créixer. I és que, com en tota crisi, la resposta col·lectiva és sempre la millor de les respostes. La resposta fruit de la solidaritat i la identificació amb l’altre. La resposta d’acord amb l’empatia. Perquè només quan l’altre forma una mica part de tu, t’interpel·la i et fa reaccionar.

I és justament això el que busquem a través dels projectes de mentoria: crear vincles entre persones que, si no fos perquè es troben en el marc d’un projecte social, probablement no haurien coincidit mai. Persones d’entorns culturals, socials i econòmics molt diferents. Però persones que coincideixen i, a poc a poc, construeixen un lligam de confiança que fa possible que allò que cada una d’elles viu i sent deixi de ser indiferent per l’altre. Perquè l’altre, que inicialment pertany a un entorn desconegut, passa a tenir un nom i a viure una història que forma una mica part de tu.

La Coordinadora de Mentoria Social som una xarxa d’entitats que promovem la mentoria com a eina d’intervenció amb persones vulnerables. Cada any, des de les entitats promotores dels projectes de mentoria fem possible que milers de parelles comencin a caminar juntes. D’aquesta manera, la persona mentora es converteix en un recurs perquè la persona mentorada assoleixi les seves pròpies fites. Un recurs basat en un vincle personal que es tradueix, sobretot, en garantir suport i estabilitat emocional a la persona mentorada.

Que tenir vincles afectius és una condició per a l’estabilitat emocional i que aquesta estabilitat és un factor determinant en l’assoliment d’altres fites vitals és quelcom que ja sabíem d’abans. Ara, però, amb el confinament, s’ha posat de manifest amb més força. Les tres setmanes de #JoEmQuedoACasa ens han demostrat com és d'important tenir xarxa i saber que a l’altre costat de la pantalla o del telèfon hi ha algú que es preocupa per nosaltres.

Així, hem vist com la tasca que fan les persones mentores ha esdevingut un pilar en el sosteniment emocional de les persones mentorades. Les trobades setmanals presencials s’han convertit en videotrucades i les activitats culturals a l’aire lliure, en assistència a concerts o visites a museus de manera virtual. Les parelles, amb l’ajuda de les professionals que els donen suport, han trobat la manera de mantenir el vincle i de seguir-se cuidant a la distància.

Malauradament, això no és possible a totes les llars. No tothom té accés a xarxes de suport emocional fora de la família. No tothom té un entorn domèstic amb referents positius. Diverses organitzacions han denunciat aquests dies el drama de les dones que pateixen violència masclista. També el dels infants i joves l’estructura familiar dels quals s’està desmuntant en qüestió de segons. Situacions que ja existien abans, però que amb el confinament s’han tornat més extremes i han fet aflorar l’agreujament de les desigualtats.

D’aquí que, més enllà de reivindicar mesures com la Renda Garantida o la condonació dels lloguers, apostem per propostes que connectin les persones. Propostes que ens permetin trencar amb l’aïllament dels més vulnerables tot oferint-los la possibilitat de construir relacions en positiu. Propostes que, com la mentoria, ens connectin, ens interpel·lin i facin créixer el nostre capital social.

Només des d’aquesta convicció serà possible que superem aquest sotrac essent més forts i dignes socialment. En cas contrari, preparem-nos no només per la pobresa material, sinó també per la pobresa d’esperit.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article