Fent camí a mig caminar: abril 2020, any de la pandèmia


És tal la sobredosi informativa que ens arriba en temps de confinament, de patiment, que es fa materialment impossible poder aprendre tot allò que se suposa que ens ha d'interessar. Des de classes i tutorials de com sobreviure fins a lliçons magistrals de virologia o d'epidemiologia, per acabar amb una caterva d'acudits pretesament graciosos i sobretot de fakes news, de mentides construïdes amb mala fe i pitjors intencions.

Tot plegat omple els nostres mòbils, portàtils i neurones amb un magma que acaba sent metzina i generant un estrany clima social. La barreja esdevé perversa: incertesa, por, frustració, angoixa, depressió, irritabilitat, a més del risc real de ser infectat pel coronavirus, la descompensació de moltes malalties de base crònica o controlades en temps de "normalitat".

És imprescindible tornar al fet sabut (i oblidat) que la salut és quelcom de biològic, psicològic i social. Les tres potes són inseparables. I sens dubte, el terreny social i mental són damnificats a l'alçada del desastre general. Ens caldrà temps i estudi per reinterpretar la futura situació.

L'imaginari col·lectiu està construint unes associacions carregades de continguts complexes. Revisem succintament alguns dels nous hashtags:

Tests analítics. Una insuficiència imperdonable. La gent ha arribat a copsar que sobre l'evidència de la manca de recursos, de logística, de previsió es munten protocols canviants que justifiquen el fiasco. I calen milions de proves dels tres tipus. Letal.

Mascaretes i EPIs. Un tema imperdonable. Reserves esgotades arreu, treballadors/es sanitaris i públics exposats sense protecció al contagi. El millor dels contingents contra la pandèmia sense gairebé defenses i caient de forma imperdonable. Un Govern de casa que ens en promet dues mascaretes per cartilla, alcaldes que n'afegeixen una més obsequi del consistori..., i un xupa xup de menta? a què juguen? amb qui?

Llits, UCI i respiradors. Tant ho anàvem dient que quan ha aterrat el llop, el Sistema estava exhaust, parasitat, privatitzat i el crack ha estat notori, malgrat les reiterades declaracions que neguen l’evidència. Catalunya, altre cop, a la cua d'Espanya, la qual a la cua d'Europa en llits de crítics amb respiradors, utillatge, medicació i personal capacitat. Un paisatge lamentable fruit de retallades i destralades sostingudes i una duríssima mercantilització del sector.

Errors de calaix.Desballestant l'atenció primària (AP/ CAP) quan, precisament, és l'estament més expert, contrastat, capil·lar i fonamental per reorganitzar la piràmide assistencial.

Macabre llistat quotidià d'infectats i morts. Obrir la finestra al nou dia i rebre les xifres terribles que, a més, sabem que ni tan sols són creïbles. Desinformació, contradiccions, acusacions partidistes, experts promocionats a mesura que fan propostes mercantils, i polítics que fan de científics. Gurus nouvinguts a un tema que menystenen i només valoren com a instrument econòmic.

Residencies geriàtriques. La pitjor imatge d'aquesta tragèdia. La cara més cruel d'una societat que fa massa temps ha deixat als seus vells/es en mans de personatges malvats organitzats en veritables màfies i amb la connivència culpable de les Administracions dels seus amics. Aquest serà el retrat per la història d'una societat mesquina que maltracta de forma indigna els seus grans.

I una cega contumàcia en persistir en la batalleta de cada bàndol enfront del contrari que és, per descomptat, el causant de la desgràcia. Ni aquí hi ha treva.

No tan cega, però altament inhumana fins al delicte la continuïtat dels “mercaders” (en el sentit més bíblic que vulgueu). El sector dels negocis, el Déu mercat, que en fa una oportunitat per fer fortuna. Que aprofita les seves aliances naturals de les dretes neoliberals per pressionar un “Gobierno” neòfit, carregat de bones intencions però, malauradament, sobrepassat per la violència del tsunami. Un “Gobierno” convertit en sac de gemecs de tots els seus nombrosos enemics tant en la vessant ideològica com nacionalista. I al que li està mancant determinació i radicalitat (just allò del que diuen que peca) a l'hora d'imposar les atribucions legals i excepcionals que li confereix l'estat d'alarma i procedir a la nacionalització i ús públic de tot allò privat que es necessiti.

Res a comentar del Govern de Catalunya perquè, a més d'un esperpent mostrari d'incapacitats, tampoc "governa" i en té prou amb rondinar.

Però al final del túnel hi ha llum. Encara que després ens ho voldran fer oblidar tot per tornar a una suposada "normalitat", fins i tot a obsolets "pactes polítics" més que discutibles.

Encara que tenen previst que sigui el poble ras i la ciutadania qui posi altre cop el patimenti torni a pagar els estralls. Els diem des d'ara que ni s'ho pensin! Estem decidits/des, -i alguns ja som repetidors d'aquesta lluita-, a passar-los comptes, i exigir el retorn de tot allò que és públic i és nostre.

Els moviments socials i les Marees sabem com es fa per guanyar. I no oblidem: el Dret a la Vida, i per tant a la Salut, és universal, anterior i superior al dret a la propietat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Eugeni Jordi Rivera Rayo Esplugues de Llobregat
1.

Gracies Toni. Una descripció actual del procés de gestió des de el punt de vista de la governabilitat i que ha estat, per mi un desastre de conseqüències imprevisibles e incontrolades a tots el nivells, polític, social, econòmic, etc. Hi ha una qüestió que mai hi compte gairebé ningú i es la declaració del concepte salut que es va denomina amb el naixement de la WHO / OMS LA SALUT ES EL ESTAT DE BENESTAR FÍSIC, MENTAL o PSÍQUIC, I SOCIAL.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article