Una vegada més

Són moments molt difícils per totes i tots. L'actual pandèmia de coronavirus ens ha trastocat la vida i, en el millor dels casos, ens ha obligat a quedar-nos a casa.

A altres (personal sanitari, cossos de seguretat i d'emergència, personal de neteja, treballadors dels establiments alimentaris, personal de transport i altres serveis essencials) els ha tocat ser a primera línia de combat, amb una dedicació exemplar. I en molts casos, massa (amics, germanes, pares, filles o coneguts), ho viuen malalts a l’hospital, sense la família al seu costat.

Ara bé, la societat civil, en lloc d’acovardir-se, una vegada més com tantes ho ha fet durant la història, està donant una lliçó de solidaritat i cooperació, i—tret de casos incívics aïllats— ha demostrat que és capaç de tot el que es proposi.

Aquests dies hem vist com sorgien moviments espontanis arreu, des dels reconeixements als professionals sanitaris —que cada dia a les 20 h ens fan sortir al balcó— fins a la multitud de propostes de lleure que omplen internet. Veiem músics i escriptors penjant els seus treballs a la xarxa, museus i òperes de portes obertes en línia, cursos i concursos per Instagram o Facebook, obres de teatre i circ en obert... Tota una munió de propostes per no avorrir-se gens.

No hem estat mai com ara, i malgrat la llunyania, tan comunicats amb els nostres. Mil i una plataformes: Hangouts, Skype, Zoom, Instagram... ens ho faciliten per estar connectats a tota hora. Veiem com s'organitzen des de sopars en línia, a vermuts al sol des de la terrassa de cadascú o la trucada diària d'avis i nets per WhatsApp, fins a la recepta que ens explica la mare.

Però, sens dubte, el que més ens enorgulleix és l'explosió de solidaritat de tanta gent: joves que porten menjar a la gent gran, veïns que cuiden d'altres veïns, taxistes que traslladen al personal sanitari de franc, altres que fan la compra de medicaments a les farmàcies per la gent impossibilitada, brigades de cosidors i cosidores fent mascaretes de tela a casa, infermeres recollint dibuixos per penjar a les parets dels hospitals i que acompanyen els malalts aïllats,etc. La llista és inacabable. Cada matí ens sorprenem amb alguna iniciativa nova, amb una imaginació que no té límits.

Veiem, també, com es torna a tenir consciència dels nostres avis i àvies, dels més vulnerables, aquells i aquelles que durant la darrera crisi econòmica van ser el suport i mitjà de subsistència de moltes famílies.

Aquest és un aprenentatge molt valuós pels nostres infants, nens i nenes que veuen com l'altruisme ho abraça tot. Un aprenentatge que no hem de deixar perdre. Però què passarà quan acabi aquesta crisi sanitària mundial? Tornarem a tancar-nos en nosaltres mateixos –que no és el mateix que tancar-nos a casa–, i anar a la nostra?Tornarem a caure en els mateixos paranys i no voldrem veure la desigualtat que ens envolta?

Som positius i creiem que no. De fet, estem segurs que no. Esperem que els lligams que ens estan unint per sobreviure es mantinguin en el temps. Esperem que siguem capaços de fer créixer una generació de nens i nenes, de noies i nois valenta, solidària, generosa, altruista, agraïda. Cadascun amb les seves particularitats, sense fer distincions per cap raó, ni motiu.

Esperem que siguem capaços de continuar ajudant-nos els uns als altres. D'oferir una part del nostre temps per a la comunitat. Una vegada més, dèiem, la societat civil dona una lliçó de voluntariat, solidaritat i cooperació, i des del confinament s'arremanga per cobrir allò que l'Administració, i en bona part la classe política, no soluciona.

Aquesta ha estat sempre la base de l'associacionisme, cabdal en el desenvolupament social i cultural del nostre país. La base d'aquests llocs de cohesió social que han estat els ateneus, els casals, els casinos, els centres, els orfeons... i que tan a prop de casa tenim.

No deixem passar l'oportunitat, i quan tot això passi, que passarà, anem-hi i demostrem una vegada més que som capaços de decidir i construir el nostre futur. Anem al cinema, al teatre, a l'òpera, comprem música i llibres, i ajudem a tots aquells que ara ens estan donant la seva feina de franc, perquè puguin tornar a començar.

Estiguem segurs que una vegada més ho farem, com tantes altres vegades ho hem fet. Una vegada més, ens omple d'orgull la nostra gent.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article