Entre la bossa o la vida, jo trio la vida

La pregunta de “confinament o treball?” ens porta a la vella dicotomia de la bossa o la vida. Una interpel·lació al preu de la nostra llibertat. Què és allò que per nosaltres està per sobre de tot? Donem més valor als diners o a la vida? Quin valor té una vida sense diners?

Les decisions recents en relació amb el procés de desconfinament tenen part del seu origen en les pressions econòmiques. Ja ho sabem, les receptes neoliberals a les crisis econòmiques sempre van en la direcció d'augmentar la pressió productiva. No compto que la sortida de la crisi del coronavirus sigui diferent. Les mateixes receptes neoliberals amb què es va fer front a la crisi del 2008: pressionar el més dèbil, fer-li fer més sacrificis; que accepti més renúncies... tot adobat amb un relat sobre com “tots units” podem sortir-nos-en. Un mantra que en realitat suposa una acceptació dels valors neoliberals com a única sortida possible.

Però hem de saber que en realitat, les propostes neoliberals només poden generar un seguit de privilegis a una part de la societat si disposen de la complicitat de tota la resta. És a dir, la nostra complicitat. Per tant, si alguna cosa pot canviar aquesta crisi és la nostra complicitat amb determinades lectures. Cal que prenguem consciència que les crisis també són un bon moment per posar en qüestió determinats valors que alimenten l'actual model de convivència basat en la lògica mercantil.

De fet, ho hem vist, el confinament ens ha retornat a una realitat que havíem oblidat: tot allò que és important, que ens permet sentir-nos que pertanyem a una comunitat, prové de la nostra relació amb l'altre. Els treballs vinculats al manteniment i la reproducció de la vida o amb la cultura, esdevenen imprescindibles per sostenir la nostra existència. Tant física com social.

És per això que són moltes les persones disposades a aportar el seu esforç en aquestes línies fora de qualsevol lògica mercantil, de manera altruista. Només per ser comunitat. Les iniciatives solidàries i per compartir a través de les xarxes s'han multiplicat exponencialment i ens permeten entendre allò que realment és important com a societat. I la pregunta és obligada: Per què la lògica laboral actual no inclou aquests treballs altruistes?

Els problemes col·lectius no troben solucions individuals. Davant la pregunta d’“El treball o la vida?”, jo trio la vida. La vida d'una altra manera, amb els treballs que realment la fan possible.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article