La RSC en temps de crisi

En aquests moments d'incertesa social, és important que tinguem clara la diferència entre les organitzacions socialment responsables i aquelles que volen aprofitar aquesta situació pel lucre propi. Recordem que la Responsabilitat Social va sorgir als Estats Units d'Amèrica a finals dels anys 50 i principis dels 60 arran de la Guerra de Vietnam i altres conflictes com l'Apartheid. Aquestes situacions es van traduir en desigualtat social, pobresa i un alt nivell d'exclusió i vulnerabilitat social.

En aquestes situacions d'alta complexitat,van néixer diferents moviments socials per part de la ciutadania per reclamar l'exigència a les grans corporacions d'una major sensibilització del bé comú per minimitzar les problemàtiques socials que vivia la societat. Les grans corporacions, en aquest cas, tenien la possibilitat i la capacitat de transformació en l'àmbit econòmic, social i ambiental.

A partir d'aquí hem anat passant per diferents etapes i desenvolupaments de la RSC, inicialment des d'una etapa filosòfica on podem destacar el projecte d'RSC que va liderar Ralph Nader, on gràcies a la seva pressió General Motors va acceptar realitzar un informe social anual així com crear un comitè de política social o incloure proveïdors que provenien de grups en risc d'exclusió social.

Posteriorment, ens vàrem endinsar en una etapa pràctica amb propostes de mesura de la RSC i estudis de recerca que varen afavorir línies d'investigació que van posar en primera línia la RSC, no només de les organitzacions, sinó també de les administracions públiques.

Fins a arribar a l'actualitat, on disposem dels estàndards de report de Global Reporting Initiative (GRI) que ens ofereixen un marc d'actuació per l'elaboració de memòries de sostenibilitat, i també s'inicia la reflexió de la RSC com una qüestió essencial per a la sostenibilitat de les organitzacions.

Actualment, entenem per Responsabilitat Social una forma de liderar les organitzacions basant-nos en la gestió sostenible dels impactes que l'activitat genera sobre els seus usuaris, treballadores, comunitats locals, medi ambient i en general, sobre la societat. Per tant, podem afirmar que la responsabilitat no només reclama l'ètica individual de les persones que componen les organitzacions, sinó en l'organització en si mateixa, en els seus processos, impactes i gestió.

La RSC ens brinda diferents beneficis per qualsevol mena d'organització, indiferentment de la seva forma jurídica, model de negoci o sector. Entre aquests, destaquem l'increment de la confiança dels grups d'interès, la contribució al desenvolupament sostenible, la consolidació d'un comportament ètic així com el foment de la igualtat d'oportunitats i la conciliació personal i familiar.

La RSC ens permet escoltar als nostres grups d'interès, convertint-se en una necessitat per aprendre i possibilitar entendre el context complex on ens trobem, a la vegada que construïm l'oportunitat de participar i compartir envers els processos de presa de decisions de l'organització.

La RSC ens permet comprometre'ns en les nostres accions diàries que parlen per nosaltres, i no només sobre el paper. Ens permet comprometre'ns amb la sostenibilitat social, ambiental i econòmica i crear un full de ruta per actuar. Permet concretar a quines metes impactem, com ho farem, actuar i avaluar aquests impactes amb totes les persones implicades, sense oblidar-nos de cap, i no només identificar els Objectius de Desenvolupament Sostenible als quals tenim més impacte.

D'altra banda, el comportament ètic de la nostra organització ens permet identificar les normes i els valors que ens identifiquen i cal treballar perquè aquest mantingui el nivell d'exigència indiferentment de les crisis que travessem.

Cal destacar també que la RSC ens permet posar en primera línia la igualtat d'oportunitats i la conciliació personal i familiar, com quelcom essencial perquè la vida de les treballadores estigui al centre de l'organització. Podem afirmar, doncs, que la RSC ens permet desenvolupar-nos com a organitzacions més sostenibles, ètiques i justes amb la nostra comunitat.

Però, no ens oblidem del que és realment la Responsabilitat Social. No ens oblidem que és una forma de liderar les organitzacions basant-nos en el desenvolupament sostenible i no pas, una manera d'aprofitar una situació de crisi mundial per fer publicitat, fer una neteja d'imatge corporativa, vendre productes enganyosos o trepitjar els drets laborals de les seves treballadores. Aquestes empreses tindran plans d'acció en RSC espectaculars o indicadors de mesura excel·lents, però en cap cas, podran portar la bandera de la responsabilitat social. No almenys, aquella d'essència lluitadora i incansable, que treballa per un desenvolupament sostenible basat en el bé comú.

Per tant, en aquests moments d'incertesa social, tinguem clara la diferència entre les organitzacions socialment responsables i aquelles que volen aprofitar aquesta situació pel lucre propi.

Siguem capaços d'identificar-les i si cal, reclamar la seva transformació perquè el seu impacte sigui sostenible. No oblidem que la ciutadania té el poder de transformar les organitzacions. No oblidem que lluitar per un desenvolupament sostenible és una realitat però també una necessitat.