Herois del dia a dia

L'experiència que ens ha tocat viure en primera persona ens ha fet aturar el temps i mirar cap endins. Les emocions s'han disparat. La ràbia, la impotència, les pors i les frustracions del principi s'han anat transformant en tolerància. Hem après a esperar, i a acceptar que hi ha coses que no podem canviar. Tot plegat, sense comptar el dol per persones properes que ja no hi són.

Aquest procés s'ha replicat a les xarxes, plenes de tota mena de missatges esperonadors, divertits i catastròfics, que poden haver influït en l'estat d'ànim segons la situació de cadascú. És emocionant participar de diverses maneres per ajudar-nos col·lectivament, com els aplaudiments des de casa, agraïts per tots els que continuen fent la seva feina perquè el nostre món sigui més segur.

En el cas dels nostres centres, amb la responsabilitat de cuidar nois i noies de diferents edats, ha estat especialment impactant. Els professionals han sabut separar les emocions particulars relacionades amb el seu espai íntim per poder donar resposta a la nostra població confinada, que ja prèviament podia estar preocupada per les seves situacions personals.

El col·lectiu que atén la Fundació Idea es caracteritza per la variabilitat de situacions familiars i personals que a cadascú li ha tocat afrontar a la vida. Abandonaments, maltractaments, problemes de conducta, de consum i d'agressivitat, entre molts altres, fan que en qualsevol dels nostres centres els professionals es mostrin respectuosos i propers a qualsevol dels joves, aconseguint un vincle sa que afavoreix molt l'avenç en positiu per a cada situació.

Al principi, a mesura que passaven les setmanes i s'allargava el confinament, per als joves es va fer més difícil acceptar les limitacions del confinament. Es mostraven irascibles, intolerants, exigents o deprimits, tristos per haver hagut d'aturar les seves vides en el temps i amb la sensació que els seus interessos havien deixat de ser importants o prioritaris per als que els acompanyaven en el procés.

Els professionals, per la seva part, sense oblidar els seus afectes, han fet l'impossible per acompanyar-los en aquesta situació tan extraordinària i insòlita, oferint-los tota mena d'estratègies, buscant alternatives per alleugerir la càrrega emocional que grans i petits senten en aquestes circumstàncies, i sent tolerants davant de situacions de desbordament puntual d'algun dels joves.

I l'alerta va continuar, i van arribar uns dies que haurien d'haver estat de vacances, amb bon temps primaveral i aire net. Grans i petits, decidits a no projectar el que passarà més endavant, hem practicat l'estratègia de viure ara i aquí, dia a dia, valorant el que sí que tenim, aprofitant els bons moments i fent costat als que es desanimen.

Aquesta quarantena ens ha sacsejat a tots. El que abans es valorava com a imprescindible, va passar a una llista que no era prioritari, i qüestions a les quals no se'ls donava tanta importància ara han augmentat de valor per a tots.

Emocionalment, és natural sentir tristesa, preocupació o por, projectant possibilitats difícils cap al futur. Està bé detectar-les i acceptar-les com a part de l'equipatge que ens ha tocat portar. Parlar-ne és una de les estratègies per evitar fer-ne un gra massa i que ens paralitzin el funcionament quotidià.

Alhora, detectar el benestar del moment per sentir-nos protegits, pels bons moments creatius de compartir, i per les necessitats bàsiques satisfetes, ens ha estat d'ajuda.

De manera que, durant el confinament, com a eina per mantenir un esperit positiu, ens esforcem en detectar els moments agradables que vivim, des de gaudir d'un glop d'aigua fresca quan tenim set, les rialles dels nois durant les activitats, la paraula amable d'un company o les llàgrimes compartides de records emotius, fins el moment d'acabar la jornada satisfets d'un nou dia oferint la nostra millor versió.

Mentrestant, la crisi continua, i els petits poden verbalitzar adequadament el cansament del confinament, però amb una acceptació sorprenent. Es nota que ells són el futur i que fins i tot aquesta gran frustració col·lectiva l'estan gestionant centrant-se en el present, en plans per a cada dia, en trucades o missatges a les persones estimades, en explorar habilitats que no sabien que podien desenvolupar.

A més a més, ara tenim el repte d'intentar superar el curs escolar d'una nova manera, que pot resultar atractiva per contrast, per horaris variables i pel suport que reben els uns dels altres. És una nova manera d'adquirir competències sense el rebuig i la rebel·lió que alguns mostraven davant la formació.

D'aquesta etapa, en sortiran crescuts, hauran desenvolupat la creativitat, la tolerància, i l'acceptació del que no podem canviar serà molt més comprensible atesa la dimensió dels fets. Però mentre esperem aquest moment tan desitjat, vivim el present com a fórmula emocional de protecció. Un fort aplaudiment per a tots i totes! Petits i grans se l'han guanyat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Lola Rodríguez Iglesias Sabadell
2.

Així és com està passant !!! Gràcies Esmeralda per la teva dedicació.Ets una peça molt important en tot l'engranatge de la Fundació

  • 1
  • 0
david rodríguez Sabadell
1.

Fantàstic article!! Moltes gràcies Esemralda!!!

  • 0
  • 0

Comenta aquest article