Pandèmia, salut i ètica... què estem fent amb els animals?

La pandèmia de Covid-19 està sacsejant la salut de tota la humanitat. Ara sabem que les seves conseqüències són molt més serioses del que s'havia estimat. És la darrera de les zoonosis emergents, malalties noves, greus i de difusió ràpida que apareixen quan un microorganisme patogen es transmet des d'un animal vertebrat a un humà. Són, juntament amb la resistència als antibiòtics i l'escalfament climàtic global, la principal amenaça per a la supervivència de la nostra espècie. La ciència ho sap. Els científics ho adverteixen.

Tanmateix, l'origen d'aquesta epidèmia infecciosa no és fruit de la casualitat i està més relacionada amb la sobreexplotació dels animals que amb el simple atzar de les mutacions biològiques. Una sobreexplotació que no té res de natural, ni ancestral, ni mitològic, i que també es vincula amb l'escalfament global a través de l'emissió de gasos amb efecte hivernacle, ja que la indústria sobredimensionada de la producció càrnia i el seu transport amb energies brutes participa de forma dramàtica en l'emissió de CO2. De forma similar, l'alarmant augment de resistències bacterianes i l'aparició de patògens nous contra els quals la medicina ja no té fàrmacs específics amenaça greument la nostra salut però no és un fenomen inexorable. És la conseqüència de l'ús massiu d'antibiòtics d'ampli espectre en les granges animals de producció intensiva arreu del món, on centenars de milions de vaques, porcs i aus estan sobremedicats per tal d'evitar que l'estrès i la insalubritat del seu amuntegament els emmalalteixi i els faci morir de forma prematura.

Amb aquest ombrívol panorama, no ens ha d'estranyar que el segle XXI hagi començat amb diverses malalties zoonòtiques originades precisament en granges d'estabulació intensiva (virus H5N1) o en mercats asiàtics d'animals vius, a on dotzenes de pangolins, ratpenats, teixons, civetes, esquirols, rates, faisans, porcs espins, cocodrils, tortugues, escorpins i serps, capturats o criats en captivitat, conviuen atemorits en petites gàbies sobre els seus propis excrements. S'anomenen mercats humits, perquè l'aigua circula bruta per arrossegar els orins i les femtes dels animals vius, o la sang i els fluids dels seus cossos eviscerats.

En aquests indrets contaminats i desproveïts de controls sanitaris o de les més mínimes mesures de bioseguretat, centenars de persones s'aglomeren per comprar carn i vísceres, o les escates d'espècies en perill d'extinció a les quals li atribueixen suposades propietats terapèutiques. Es tracta de veritables laboratoris de gèrmens que multipliquen perillosament les probabilitats de generar, ampliar i disseminar un virus emergent capaç de saltar-se la barrera entre espècies. Un salt que pot ser biològicament atzarós, però que té unes probabilitats d'èxit directament proporcionals al temps i el grau d'exposició. I d'aquesta manera, quan un microorganisme aconsegueix infectar a un ésser humà, pot accedir als altres 7625 milions d'individus sense grans esforços; només li cal viatjar en la classe turista d'un vol comercial.

L'any 2003, després del brot zoonòtic de SARS, Xina va aprovar una normativa dirigida a controlar la venda d'animals salvatges en els mercats d'alimentació. Investigadors de Pekin i Hong Kong han denunciat a la revista Science que aquest reglament és ambigu i obsolet i deixa fora de regulació a més del 30% de les espècies salvatges. La imprecisió de la normativa és tan flagrant que alguns animals apareixen simultàniament a la llista d'espècies protegides i a la d'espècies aptes per al consum, una circumstància que brinda una oportunitat única per poder seguir caçant-los i comerciant il·legalment amb ells, i que permet que es continuïn exhibint impunement als grans mercats alimentaris. La resta de països no va fer res al respecte, al·legant que es tractava d'una qüestió de competència nacional.

En una societat globalitzada, a on un virus local pot posar en risc la salut mundial en poques setmanes, ¿és acceptable que deixem en mans de lleis nacionals qüestions tan universals i transcendents com la forma de cria i producció, la caça il·legal i el comerç dels animals que cohabiten el nostre planeta? Les condicions cruentes i desnaturalitzades amb les quals ens relacionem amb els animals han generat aquesta devastadora epidèmia, amenacen la nostra supervivència i ens deshumanitzen dolorosament. Solucionar aquest problema és una emergència sanitària. Però és també una emergència ètica.