El dol en temps de pandèmia

El dol és un procés natural i adaptatiu que ajuda a sobreposar-se a una pèrdua. La vida està plena de petits i grans dols que s'han de fer front al llarg del cicle vital i que ens aboquen al repte de resoldre'ls de la millor manera possible. Així doncs, és important no patologitzar el dol, perquè forma part de la vida i perquè no tots els dols es compliquen.

L'ésser humà disposa dels recursos personals necessaris per transitar el dol, però varien en funció de la personalitat de base, la maduresa emocional assolida, les experiències vitals, la capacitat cognitiva... Ara bé, a més dels recursos personals i les estratègies d'afrontament, hi ha altres factors que influeixen en el desenvolupament del procés, com la consideració que té la pèrdua per a la persona, com s'ha produït i la xarxa de suport social disponible.

El procés de dol té una dimensió personal, però també una dimensió social. El dol no es pot concebre com un fenomen només individual, és de vital importància sentir-se acompanyada i amb el suport de l'entorn proper de família i amics.

Les persones necessitem, o almenys ens aporta tranquil·litat, que el món sigui comprensible, predictible i confiable. Davant un esdeveniment traumàtic, quan es dona una ruptura greu, el nostre món de significats queda en dubte i pot tornar-se incomprensible, incert i amenaçador. El procés de dol permet reconstruir el mateix món de significats i integrar el fet traumàtic a la història de vida, per atorgar continuïtat i coherència a la narrativa personal i, fins i tot, a la pròpia identitat que pot veure's col·lapsada arrel de la pèrdua.

En el cas que es produeixin factors traumàtics associats a la pèrdua com poden ser les circumstàncies actuals degut a l'estat d'alarma i confinament, les persones que han perdut un ésser estimat es troben en situació de risc de desenvolupar un dol complicat. A causa de la pandèmia, ens trobem que els familiars no poden acompanyar les persones que estimen, no es poden acomiadar, s'han limitat els rituals funeraris i l'acompanyament presencial de la xarxa de suport. 

El personal sanitari està sotmès a un estrès i una sobrecàrrega emocional excepcionals que condicionen les seves possibilitats de sostenir el patiment emocional, i el sistema sanitari té dificultats per oferir unes cures pal·liatives adients i de respondre a les necessitats emocionals dels familiars. Aquestes circumstàncies excepcionals poden comportar que la persona en dol es senti superada per les circumstàncies. Els seus recursos poden bloquejar-se o pot posar en marxa estratègies d'afrontament que no l'ajudin a elaborar el procés de dol d'una manera favorable.

Recomanacions per afavorir l'autocura i el procés de dol:

  • Permetre's l'expressió emocional, verbalitzar i compartir allò que ens angoixa i entristeix.
  • Cultivar l'esperança i l'apoderament. No es poden canviar les circumstàncies, però podem rescatar i enfortir els recursos personals per gestionar les adversitats de la vida.
  • Promoure l'autocura, seguir hàbits de vida saludables, equilibrar moments de connexió i de desconnexió amb la pèrdua i mantenir la xarxa de suport encara que sigui virtual, respectant també la pròpia necessitat de recolliment i solitud.
  • Connectar amb l'espiritualitat. Es pot treballar a través de l'expressió artística, la creació d'un espai en memòria de la persona absent, la meditació, l'escriptura...
  • Valorar la necessitat d'ajuda professional. Si el dol es complica podem experimentar que la intensitat del patiment no disminueix i es manté a un nivell molt elevat, extrem i fins i tot incapacitant durant un període de temps perllongat. És difícil i poc útil establir límits temporals, perquè cada persona té el seu propi ritme. En canvi, sí és essencial tenir en compte els senyals d'alarma: no poder assolir un nivell de benestar suficient per a sostenir el dia a dia, l'aparició de problemes de salut mental o físics (sense una base orgànica que expliqui la seva aparició o intensitat) o la presència d'emocions o conductes poc congruents amb la situació.

Tot i que el concepte de dol té mala fama i s'associa a quelcom negatiu, es tracta en realitat d'un procés reparador, sanador i transformador que ajuda a les persones a adaptar-se als canvis i a sobreposar-se a les pèrdues en general i a la mort dels éssers estimats en particular, malgrat el dolor que comporten.

Avui, les iniciatives solidàries sorgides arreu, confirmen que l'ajuda mútua contribueix a construir una societat millor. Així doncs, si hem perdut una persona estimada, prenguem-nos el temps necessari per elaborar el procés i comptem amb el suport dels qui sentim a prop. I si tenim l'ocasió d'acompanyar una persona que està en dol, no perdem l'oportunitat d'oferir-li el nostre suport.

 

Per a més informació, orientació i assessorament:

Contactar amb la xarxa d’Espais Situa’t de la Federació SMC.

Consultar guies especialitzades:

Recomanacions per afrontar la mort d’una persona estimada durant el confinament per l’epidèmia de COVID-19 (COPC – Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya)

Guía para las personas que sufren una pérdida en tiempos del coronavirus (Red IPIR-UB)

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article