El gran paradigma de la solidaritat

Ja ho va advertir el 2015 Bill Gates, fundador de Microsoft: “Els pitjors atacs en el futur no vindran d’un míssil sinó de microbis altament destructius”. I ja en tenim un exemple: ha arribat d'amagat, silenciosament i de manera invisible amb el senyal de la mort. Ja sabeu a qui em refereixo: la Covid-19, la qual ens obliga a viure una experiència excepcional duríssima.

No serveixen els diners per a fer-hi front, només l'aire per respirar, potser ajudats per una màquina, i un professional de la salut a prop, donant suport. Aquí hem de destacar que aquests, superant la por amb coratge, talent i valentia, afronten el repte malgrat estar, fins fa poc, sense la protecció personal adequada. Així i tot, posen cada dia la seva vida en risc, a peu de llit, per intentar salvar les d'aquests que en solitud, viuen l'angoixa de quin final serà el seu.

Milers de metges i infermeres s’han infectat. I no abaixen l'activitat. Avui podem dir que són els nostres herois i heroïnes i mai els hi estarem prou agraïts. Però hi ha també uns altres herois i heroïnes: aquells que han quedat segrestats pel virus i, aïllats, com deia, en un hospital lluitant amb forta angoixa per seguir vivint.

I en solidaritat, amplis suports des del voluntariat compensant carències. Permeteu-me remarcar aquesta extraordinària experiència social, aquesta xarxa humana tan rica en compromís, i amb iniciatives solidàries tan creatives i diverses, que ha engrandit i ha fet més palès el gran paradigma de la solidaritat i la cooperació: el de l'amor generós que es dona a canvi de res.

És cert que no tots els participants en aquesta cadena humana de solidaritat tenen la mateixa sensibilitat. N'hi ha que els hi cal un repte tan contundent i amenaçador com el que ens ha arribat perquè connectin amb la necessitat d'afegir-se a l'onada de voluntariat. I val a dir que alguns ho han fet amb aportacions importants.

Dit això, és obligat reconèixer que el nucli dur de la cooperació l'han creat persones que ja tenien l'ADN del compromís social i el venen exercint des de fa tremps amb persistència. Jo tinc la sort de viure aquesta realitat en el qualificat equip de professionals voluntaris i voluntàries d'Aula Actual, que any rere any donen suport a grups de persones vulnerables. A títol il·lustratiu, l'equip de monitores que dinamitzen els tallers d'activació mental per a persones grans de Terrassa, s'han implicat totes, des de l'inici, amb entusiasme i capacitat emprenedora, en iniciatives que resolen necessitats humanes importants. I hi dediquen més temps que abans. Això és un compromís sòlid, perquè finalitzarà la situació actual i seguiran implicades.

Un altre factor positiu que hem de constatar és que s'ha enriquit la dimensió del valor de “l'altre” al nostre costat, per compartir projectes i solució, sumant -hi talent i experiència. I vivim quelcom inhabitual: s'han trencat els secrets competitius dels laboratoris, i dels equips de recerca. Ara remen junts en la mateixa direcció, cooperant i complementant-se entre els diferents equips, buscant solucions efectives.

Penso que hem de saber treure partit d'això que estem vivint, descobrir el valor de petites coses que fem sovint com una rutina. Per exemple, el valor enfortidor del somriure: el saben utilitzar els equips sanitaris. L'intercanvien sovint mirant-se els ulls volent dir: “No tinguem por, ens en sortirem, lluitem junts!”. Això els hi dona força mental i emocional. Ells i elles, també així, animen als malalts i atenuen la seva solitud.

Cuidem de l'estat d'ànim i el patiment de les persones grans que tinguem al voltant nostre, o a les que coneixem, i més si estan soles. Són les que veuen més a prop l'amenaça. Donem calidesa i amor a les que tinguem a prop: si no estan físicament amb nosaltres, fer-los-hi alguna trucada telefònica, converses encoratjadores, etc.

Haurem també de ser més curosos amb el tracte amb la natura: contaminació, brutícia, gasos tòxics... Si l'agredim, aquesta s'hi torna. Caldran millors polítiques en l'àmbit global.

Siguem generosos en les inversions al sector sanitari: ens hi va la vida. Prou retallades, prou atacs contra la sanitat catalana. Incentivem el talent professional.

Preparem-nos per una realitat social diferent: és un repte que exigeix solvència política. Obrim diàlegs absents de prejudicis i d'interessos egoistes.

Que els nostres governants parin molta atenció al tsunami d'impacte econòmic que ens espera: serà greu. Hi ha sectors molt castigats i empreses que hauran de tancar. I si no hi ha teixit empresarial, no hi haurà empleats. Caldran suports econòmics a la població de més risc. Que els polítics connectin amb l'angoixa de la gent que es quedarà a l'atur i alguns en un estat de desesperació. És l'altre “virus” molt dur: serà necessària molta intel·ligència dels polítics i de la societat civil per definir estratègies per limitar tot el temps possible el període de recessió.

Amics, recordant a Luter King: jo avui tinc un somni: penso que estem creant, entre molts, moltíssims, un valuós nou patrimoni de solidaritat social i que sortirem d'aquesta situació lluitant junts i juntes!!

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article