Perquè espero que algunes coses arribin per quedar-se

És ben sabut que en aquests darrers dies se n’ha parlat molt de les dates en què els infants i joves han de tornar a l’escola i als instituts, de com quedarà el curs, de si aprovaran o no, de si hi ha un percentatge d’alumnes sense accés a la connectivitat digital, etc.
És ben sabut que això ja se sabia, que en aquest país un percentatge massa gran està en una situació de pobresa digital, afegida a l’altra pobresa que tothom ja tenim com entesa.

És ben sabut, tot i que ara surt a la llum, que existeix una bretxa molt important entre els infants i joves que han d’anar a l’escola i als instituts que comporta situacions poc equitatives, desfavorides, de vulnerabilitat, de risc i de fracàs educatiu. Tot això ja existia abans de la Covid-19, però ara és quan surt, a parer meu encara poc de forma pública.

I ara a córrer!

A l’entitat de la qual formo part, i exactament en el projecte de UEC (espai de retrobament amb l’aprenentatge en la fase de 3r i 4t de l’ESO, de treball competencial, creatiu i emocional), prop del 15% dels i les joves no tenen possibilitat de connexió digital, sigui per manca de dispositius adients o directament per manca de xarxa, i un altre 25% disposen de dispositiu, però no de connexió com a poder fer tasques de forma diària, és a dir, aquests joves abans de la Covid-19 s’anaven connectant a tots aquells punts wifi gratuïts que en els seus espais i recorreguts tenien a l’abast. Però ara estan a casa, sense anar a la plaça, sense biblioteca, sense cafeteria on anteriorment podien disposar de connexions per a fer el que actualment és imprescindible, descarregar els deures, enviar whatsapp amb l’educadora de la UEC, consultar alguna web, etc. Sort que s’han pres algunes decisions que poden alleugerir aquests fets.

Deixar durant un temps un dispositiu i accés a internet és una bona pensada, però, després els hi tornaran a prendre? Se’ls dirà directament en el moment en què el retornin que estan en una situació que els posa en desavantatge d’aquells i aquelles que en disposen i que poden continuar disposant?

Potser és el moment de fer pensades que arribin per quedar-se, de promoure uns aprenentatges que permetin als joves poder continuar-los sense que el fet de poder tenir diners per a la connexió no sigui un element clau en el desenvolupament educatiu d’una persona. I això s’agreuja si a més la motivació cap als aprenentatges, no està en el moment més àlgid. A les UEC, s’estan posant en pràctica des de fa anys uns aprenentatges apreciatius, és a dir, basant-nos en les potencialitats dels i les joves, així com en les seves possibilitats de camp.

El desenvolupament educatiu de les persones adolescents ha de vertebrar-se de forma sistèmica en el punt de partida de cadascú, en la mirada que ell o ella mateixa pugui tenir i en l'adaptació curricular per vehicular aquest desenvolupament. Per primera vegada des de fa molt temps que es parla de flexibilitat, de tenir en compte els punts de partida, de mirar les possibilitats, etc. Això, a la UEC, es fa des de sempre.

Podríem pensar que actualment l’educació està posant la seva mirada en la personalització dels aprenentatges? Aquest aspecte està demostrat que funciona, ja que és el que a les UEC funciona amb aquelles situacions de certa complexitat i desconnexió educativa. Però aquesta mirada que actualment es fa per motius d’obligat compliment caldrà que sigui el detonant del canvi, no només en aquells aspectes de connexió digital, sinó de promoció educativa, d’equitat social i benestar emocional.

Actualment, les entitats que desenvolupem el projecte UEC estem amb els contractes suspesos, tot i que seguim fent la nostra tasca com a prestació puntual, gràcies a un conjunt de professionals que tot i que estaven desenvolupant elements de comprovat èxit amb els i les joves de les UEC, ara segueixen reinventant els aspectes que afavoreixen la continuïtat educativa, basada en l’acompanyament, la promoció d’allò que suposa el creixement personal, acadèmic i emocional. És d’agrair la feina que estan fent perquè en aquests moments en què deixar els aprenentatges de costat és molt més senzill estan aconseguint que segueixin implicats en els seus processos d’aprenentatge, d’orientació i de creixement.

És ben sabut que tot allò que aconseguim ara, haurà de quedar-se, perquè només així podrem avançar.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Francisco Cárdenas Barcelona
1.
Bon dia, el meu nom és Francisco Cárdenas i sóc president de APRODEME, Associació per a la Defensa el Menor.
Li escric per sol·licitar-li una entrevista (quan la situació actual ho permeti) per comentar alguns aspectes del seu article i també altres temes relacionats.
Espero que compartim que el diàleg, la participació, l'empatia amb els altres ... són principis bàsics i estiguin també entre els que des de la seva Fundació es defensen.
Gràcies
[email protected]
www.aprodeme.org
www.esmihija.es
Tlf 661495212
  • 1
  • 0

Comenta aquest article