Apunts de l’emergència Covid-19

L’emergència sanitària de la Covid-19 ha fet evident que el més important és la vida i el sistema de cures. Ha actuat com un tsunami i ha desencadenat una crisi social que no resoldrem, però que haurem d’atendre des del Sistema català de Serveis Socials.

L’impacte de la Covid-19 sobre el sistema arriba en ple procés de reforma, evidencia les debilitats que ja coneixem i desencadena canvis accelerats.

Aquestes darreres setmanes, tots els agents del SCSS hem hagut de moure’ns de l’espai que coneixíem. Hem hagut d’atendre, pensar, planificar i comunicar diferent; i hem introduït canvis que, en les circumstàncies habituals, ens haurien costat mesos, o anys.

Diferents nivells del SCSS s’han esforçat per adaptar-se amb rapidesa, tant l’atenció primària com l’especialitzada, incloent-hi els mateixos equips dels serveis centrals i territorials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. S’ha adoptat el teletreball, els seguiments telefònics i telemàtics i la tramitació en línia. L’atenció d’urgència s’ha incrementat exponencialment, i molts equips i serveis han hagut de repensar la intervenció d’un dia per l’altre.

Tot i això, no hem aplaudit les professionals del SCSS a les vuit del vespre, que han estat invisibles. I han treballat com qui més, com mai.

Quan l’onada acabi de passar, haurem de decidir quins d’aquests canvis es quedaran. Com farem que les persones se sentin ateses pel sistema? Com definirem el model d’atenció telefònica i telemàtica? Com construirem la tramitació en línia? Com ens estructurarem territorialment per assegurar els fluxos en l’atenció? Com estructurarem les dades? Quin paper tindran les professionals? Quin reconeixement social tindrà el SCSS?

En qualsevol cas, haurem d’estructurar el sistema perquè:
1. Es dediqui a atendre
2. Es desburocratitzi (per atendre)
3. Estructuri les dades (per atendre millor)
4. Coordini les actuacions dels diferents agents (per atendre millor)
5. Es reorganitzi territorialment (per atendre millor)
6. Sigui visible, i la ciutadania en percebi la utilitat

En aquesta nova fase, a mesura que desescalem el confinament, i veiem el que aquest tsunami ens ha deixat un cop el mar s’enretira, haurem de pensar(-nos) i decidir amb visió sistèmica, construint intel·ligència col·lectiva i actuant amb celeritat per garantir drets bàsics que abans estaven amenaçats i que ara han entrat en crisi. Haurem d’acompanyar a recompondre les relacions personals, familiars i comunitàries que s’han vist afectades durant un confinament que té biaixos de classe, gènere, capacitats, origen, edat o lloc de residència i que, per tant, té uns impactes diferents que haurem de mesurar i atendre. Haurem d’estar a l’altura.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article