Diversitat funcional i coronavirus: superar el confinament

Com he organitzat un confinament tan llarg i en tan poc temps? La veritat és que, mentre feia el meu últim trajecte en bus cap a casa, vaig sentir molta incertesa, perquè no sabia com actuar ni sabia com faria les classes, la feina, l’esport, la ràdio... Va ser tot molt ràpid! La Covid-19 no ens va deixar temps. L’evolució diària també generava incertesa. Al final, m’he organitzat, he pogut establir uns horaris decents per no avorrir-me, però encara trobo a faltar les activitats que feia cada dia, el fet de trobar-me amb altres companys, fer exercici i tenir vida social.

Com he suplit les trobades socials al carrer des de casa? Amb moltes videoconferències des de casa i estant molt connectat a la pantalla. Justament perquè no pots fer una altra cosa que no sigui quedar-te a casa penso que el món virtual s’ha hagut de reinventar. Abans treballava amb ordinadors —que està molt bé—, però tenia una relació social física. Ara, és clar, tot és a distància i he hagut d’adaptar-me per poder parlar amb els companys.

Quin impacte té la Covid-19 encara que no estiguis malalt? Són moltíssimes limitacions les que genera. De fet, en els meus 20 anys de vida —acabats de fer—, crec que no havia vist mai tantes limitacions: el fet de no poder passejar, de no poder trobar-te amb amics, de no poder fer classes físiques i haver-les de fer a distància, de no poder treballar presencialment... Són aquestes les coses que, vulguis o no, t’acaben afectant, perquè quan algú ja té el costum de portar una sèrie de rutines a l’exterior i es troba que, de cop, el seu dia a dia és en una pantalla... Quan recuperem la nova normalitat, desconnectaré però molt de la pantalla!

Quines activitats he pogut recuperar i quines no? Ha estat fonamental que l’escola es fes telemàticament, perquè hem hagut de seguir aprenent moltes matèries que ens han de servir per posar-les en pràctica a la feina. Espero que, com més aviat millor, tornem a la feina, per recuperar la rutina. L’esport, per a mi, és el més difícil, perquè requereix contacte físic el que faig, que és bàsquet. Per tant, haurà de ser més endavant. I la ràdio no l’he pogut reprendre des de casa, però espero que en les següents fases hi pugui tornar.

Què he fet en la primera sortida al carrer i quins són els meus objectius més immediats? Vaig fer una volta llarga, perquè volia caminar, veure el paisatge, respirar aire net i renovat. Crec que hem de seguir així, sortint al carrer aviat. Desitjo que ens puguem veure físicament, i no virtualment, a través d’una pantalla. Només així recuperem la nostra vida una mica més normalitzada.