La urgència de repensar-nos per a una nova realitat

Estem vivint un moment de transformació profunda provocada pel trencament de les nostres vides per la Covid-19 i sembla que res no serà igual. Si aquesta afirmació és vàlida en qualsevol àmbit de la societat, en el cas de les entitats socials és una evidència que no podem obviar.

De cop un dia vam haver de tancar serveis, aprendre a gestionar a distància, seguir cuidant a les persones per les quals treballem en una situació completament nova i imprevista. I el sector ha estat capaç d’adaptar-se i de seguir donant resposta a les necessitats de les persones quan, si ens ho haguessin dit fa uns mesos, ens hauria semblat impossible.

Hem après d'EPIs, de zooms, de webinars... i hem aconseguit seguir al peu del canó. Però aquesta situació ens ha portat una sobrecàrrega de gestió i inversió d'esforços que pot fer-nos perdre de vista la transcendència del moment que estem vivint i que ens demana una reflexió profunda sobre els reptes estratègics que ja tenim aquí i als quals hem de donar resposta:

• Quines seran les necessitats dels col·lectius a qui atenem en els anys vinents? Com els hi podem donar resposta? I altres col·lectius, els hi hauríem d'oferir serveis?
• Aquesta nova situació, ens ofereix oportunitats que podem aprofitar? I d'altra banda, com podem neutralitzar les amenaces que ens presenta?
• Ens serveixen les estructures d'organització i governança que hem fet servir fins ara? Les hem d'actualitzar?
• Com podem enfortir les relacions de confiança amb els nostres grups d'interès?
• Tenim les competències necessàries per fer front a tot això? Com podem millorar-les?

Per tant, és moment de repensar-nos i reinventar-nos. I per això hem de portar a terme processos de reflexió compartida a les nostres organitzacions, involucrant a les persones que en formen part, per trobar entre totes les millors respostes a aquests reptes. Ens pot semblar impossible trobar espais i moments per portar a terme aquesta reflexió dins les dificultats actuals, però ho hem de fer, ens hi juguem la supervivència.

Possiblement no és el moment de portar a terme llargs processos de reflexió i planificació, però sí d'encarar les qüestions més claus que ens permetran orientar la sortida de la crisi:

• La identificació i priorització dels reptes que ens presenta l'entorn I els desafiaments interns per avançar cap a un futur més sostenible de l'organització, des d'un procés de reflexió creativa i oberta. Podrem seguir oferint els mateixos serveis i en les mateixes condicions? Els haurem d'adaptar? Com podrem finançar aquestes adaptacions? Podran els nostres equips compaginar la feina amb situacions també complicades a casa? ...
• La reflexió sobre els possibles conflictes de valor que ens poden suposar aquests reptes i la incorporació de la perspectiva ètica per prendre les millors decisions davant aquests conflictes. Com trobem l'equilibri entre la viabilitat de l'organització i la màxima qualitat dels serveis? Quina decisió prenem si entren en joc diferents drets bàsics que es contraposen? I si hem de prioritzar entre col·lectius? Com ho fem?...
• La definició, en consonància amb l'anterior, dels objectius estratègics i les accions que haurem d'impulsar per a la resolució d'aquests reptes. On posem el focus? Com podem concretar el que volem aconseguir i com aconseguir-ho? Quines fites concretes ens marquem? ...

Definir les prioritats estratègiques de les nostres organitzacions des de la deliberació i la integració de l'ètica a la presa de decisions serà clau per garantir que mantenim la missió amb la qual vam néixer i que dona sentit a la nostra existència. O potser ens adonem que ens cal actualitzar aquesta missió, tot és possible en el context actual i caldrà que ens adaptem amb rapidesa i eficiència.

Peter Drucker deia que “planificar no significa saber quina decisió prendré demà, sinó quina decisió he de prendre avui per aconseguir el que vull demà”. I per aconseguir-lo ens haurem de fer moltes preguntes per trobar les millors respostes des del diàleg i la reflexió compartida. Perquè si no ho fem avui, potser demà ja serà tard.