Coses que faig i aprenc en confinament

Ja fa unes vuit setmanes que estem confinats i no sembla que aviat puguem tornar a parlar de normalitat. Durant aquestes vuit setmanes de confinament els Centres Oberts (CO) i els Serveis d'Intervenció Socioeducativa (SIS), malgrat estar en gran part confinats, fem l'esforç titànic de seguir atenent infants i famílies en situació de vulnerabilitat, i són molts (moltíssims) els àmbits i flancs oberts en aquest sentit.

S'han posat de manifest les mancances i la vulnerabilitat no només de les nostres famílies, sinó del sistema públic de serveis socials... i no és pas una crítica als seus professionals, que fan tot el que poden i més (amb una sabata i una espardenya, perquè els EPIS, ni hi són, ni se'ls esperen).

Durant aquests dies estem fent un tour per diferents professions i realitzant cursos i màsters accelerats, dels que us en voldria fer un resum:

– Educació social i treball social (en el sentit més ampli dels termes) i Amazon Prime

Durant aquestes vuit setmanes les entitats que gestionem aquests serveis ens hem reinventat en funció de les necessitats que han anat sorgint en els diferents territoris. Un apunt sobre la importància de l'arrelament de les entitats als territoris del País: entitats amb històric als barris, a peu de carrer, que coneixem el nom, la situació personal/familiar de les llars, és la manera més eficient i eficaç de contactar realment amb les famílies; amb les que treballem i amb les que no treballem, però amb les que hi tenim contacte diari o setmanal fruit d'estar al carrer (gent gran, joves que han deixat el recurs però segueixen vivint al barri, etc.). Durant aquestes vuit setmanes, aquest coneixement, aquesta relació, està sent la diferència entre contactar-hi o no. La diferència entre poder entregar una targeta de beca menjador o d'aliments, o no, la diferència entre menjar o no, la diferència entre tenir accés a diferents recursos, o no... La diferència.

– Telecos, community managers i treballs d'impremta

Durant aquestes vuit setmanes (com tothom) estem fent un màster en apps de videoconferències (whatsapp, zoom, teams, jitsi, hangouts, meet...), però més important encara, estem fent l'esforç de seguir estant, virtualment, telefònicament, amb senyals de fum si cal... hi seguim sent! I no us podeu arribar a imaginar el gran valor que té. Aquest curs a distància inclou sessions d'una humanitat a voltes crua... quan humanitat significa el rostre i la rialla d'un infant o una família, o el rostre inflamat i nafrat d'una situació de violència de gènere.

Les entitats (com sempre) estem posant els nostres recursos al servei de la necessitat i de la realitat que atenem... A part de l'acompanyament socioeducatiu (no presencial) individual i/o familiar, també es realitza en els casos que es considera oportú, un seguiment i intervenció psicològica i/o terapèutica: inicis de depressió, pautes per evitar/reduir/controlar crisis d'angoixa, pautes de relaxació, violència domèstica, qüestions relacionades amb la parentalitat, rutines, pors, dols...

En paral·lel i via xarxes socials, (whatsapp, youtube, instagram, videoconferència...) els equips educatius no deixen de promoure i proposar activitats de contingut educatiu. Durant aquests dies, algú ha qüestionat i/o menystingut la intencionalitat educativa dels recursos no-formals, avui no entraré en aquest debat, prefereixo pensar que el desconeixement o el corporativisme de vegades ens juga males passades a tots.

El curs que estem realitzant, també inclou continguts relacionats amb els 10.000 entorns virtuals que cada escola utilitza amb els seus alumnes (Dinantia, Padlet, Alexia, Google Drive, el Bloc de torn que cada cicle de cada escola té per treballar, etc). Allò que està relacionat amb les tasques escolars (ara sí, parlarem de l'educació formal) és un altre gran cavall de batalla. Es dona per fet que tothom té accés a dispositius, connexions i entorns virtuals d'aprenentatge. Aquests dies he tornat a sentir parlar molt de l'escletxa digital, però sincerament, crec que en la nostra realitat, la dificultat no està només en l'accés a dispositius i connexions, sinó en qui i com s'acompanya a infants (i/o famílies) en entorns virtuals o informàtics... Creieu-me, hi ha famílies que podrien tenir l'últim model d'ordinador “supermolón” i una connexió 7G i que no el sabrien engegar, o que el podrien engegar però estaria en un idioma que desconeixen...

L'escletxa digital no està només en el dispositiu o la connexió, sinó en tot allò que envolta l'educació formal dels infants... I malgrat que parlem de tecnologia, ara alguns s'adonen de la importància real de tot el que està relacionat amb la intel·ligència i les competències emocionals, i de l'acompanyament socioeducatiu que realitzem des de fa anys amb una visió integral de la família, on de la mancança en fem virtut (atenem mares i pares que amb prou feines saben català o castellà, però han entès la importància de tenir un espai per fer les tasques de l'escola, a la mateixa hora, de manera endreçada, neta... i de la importància de la seva presència en tot aquest procés). Moltes entitats han estat repartint material fungible (bolis, llapis, fulls, colors...). Abordem l'escletxa digital i encara no tenim resolta l'escletxa analògica.

Malgrat les dificultats, seguim estant presents en aquest àmbit també... El sistema educatiu formal, tot i que hauria de ser un factor de protecció i d'equitat d'oportunitats (vull pensar que en circumstàncies normals ho és), actualment està deixant al marge els que més ho necessiten. Però tranquil sistema Educatiu Formal! Ja ho mirem de compensar els de sempre, els que hi som... I hi som perquè els busquem... I hi som perquè quan ens busquen, ens troben, i quan ens troben, també els hi fem arribar les tasques de l'escola que els hem hagut d'imprimir...

– Especialista en manteniment de xarxes i enginyeria de ponts i camins

El màster que cursem també té unes sessions molt interessants sobre treball en xarxa, millor dit, sobre treball en xarxes... La coordinació amb aquells Serveis Socials saturats del principi del text és imprescindible, així com amb aquells tutors escolars que tenen a bé de contestar els correus que els enviem (no voldria ser cínic, però la resposta d'alguns tutors, especialment de secundària, és semblant a la presència dels EPIs durant les 3 primeres setmanes de COVID).

La coordinació, comunicació i rapidesa de resposta amb entitats del territori és una de les lliçons que hauríem de ser capaços de recordar quan aquesta situació quedi enrere. Així doncs, ens adonem que aquesta reinvenció no és més que recordar part del que som: el pont entre les famílies i Serveis Socials, entre les famílies i altres entitats, entre infants i escoles... El pont entre la necessitat i els recursos.

Cal no oblidar, també, que aquestes xarxes de proximitat (entre recursos i serveis, amb els nostres infants i famílies) són el que sempre ha garantit que les comunitats poguessin sobreposar-se de situacions complicades i avançar plegades.

– Cartomància, futurologia i lectura de runes

Finalment, les últimes lliçons que estem aprenent tenen relació amb el lideratge de les institucions públiques. Bàsicament, amb la manca de prescripcions tècniques relacionades amb la tasca que realitzem dia a dia amb les famílies, així com la priorització d'encàrrecs als quals s'ha de respondre. Paral·lelament, i encara que sembli contradictori amb el que acabo de dir, fora interessant que el Gobierno de España, la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments poguessin donar un missatge conjunt, coherent, en lloc de tirar-se els plats pel cap i contradir-se contínuament.

Potser és per això que les prescripcions tècniques arribaran amb els EPIs... Algú pot respondre què farem a l'estiu?... Ui, espereu que llenci les runes... (de pas, si us sembla bé, també consulto com es reforçarà el desplegament del Model SIS (definit teòricament), però què a la pràctica sembla que finalitzarà abans la Sagrada Família que la pròpia implementació del model... Per si de cas, vaig pensant un altre article sobre l'interessant desplegament del model SIS... (si te gusta la idea, dale al Like).

– Fitness Educatiu

Malgrat tot, la iniciativa social segueix activa en aquesta cursa que per alguns és una contra-rellotge, però que finalment serà una verdadera prova de resistència. Seguim atenent a les nostres famílies donant les respostes necessàries: repartint targetes menjador, reconvertint les instal·lacions en bancs d'aliments, fent-nos presents amb famílies i infants, realitzant suport psicològic, proposant activitats educatives, facilitant el contacte amb escoles, imprimint les tasques escolars i repartint-les a domicili, coordinant-nos amb tots aquells serveis i entitats que calgui... Si som capaços de fer tot això sense EPIs... no sé què pot passar quan arribin!

Finalment... Quedeu-vos a casa, feu bondat, cuideu-vos... I si voleu fer molts cursos accelerats, veniu al Tercer Sector!

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article