L'educació social com a professió essencial i bàsica de present i de futur

Les educadores i els educadors socials hem sigut part del mur de contenció d'aquesta crisi provocada per la Covid-19, fent una tasca essencial al costat, especialment, dels col·lectius més vulnerables. Moltes i molts de nosaltres gestionem serveis bàsics en el dia a dia de persones, col·lectius i comunitats, ja sigui des de l'administració pública com a través d'entitats i organitzacions. “”

Els professionals de l'educació social estem demostrant, un cop més, la nostra capacitat d'adaptació i de resposta immediata. En molts casos s'ha treballat a primera línia sense el material necessari. En d'altres, ens hem adaptat per tal de poder seguir estant al servei de la ciutadania respectant les lleis de confinament.

Des del primer moment, el CEESC ens hem centrat a donar suport als professionals de l'educació social per fer front a l'impacte inicial de la crisi i donar respostes a les necessitats immediates. Es va activar una crida adreçada als professionals de l'educació social per tal de saber com estaven vivint la crisi sanitària. Les queixes que vam rebre feien referència, sobretot, a la insuficiència o generalitat dels protocols de prevenció de riscos laborals, poc o gens adaptats a l'activitat que realitzaven, o impossibles d'implementar per les condicions de precarietat en què es troben molts dels centres, ja fossin de gestió pública o privada.

Com a resposta a les necessitats detectades, des del Col·legi s'han ofert serveis específics, a través de contactes amb altres entitats o col·lectius, d'assessorament epidemiològic i sobre mesures de prevenció i protecció, serveis d'acompanyament terapèutic, de suport psicològic, coaching o d'assessorament laboral i jurídic. La majoria de missatges traspuen moltes pors, incerteses i inseguretats que, a poc a poc, s'han anat posant a lloc.

Totes les respostes recollides a la crida les vam anar fent arribar als responsables de l'administració. Des del CEESC s'ha demanat a les administracions competents dotar de protocols clars i concrets i d'elements i mesures de protecció adients per protegir els professionals a tots aquells serveis assistencials i d'urgència que no podien paralitzar la seva tasca educativa; crear un mecanisme específic de coordinació de salut per als recursos de serveis socials, atesa l'atenció de grups de persones i nuclis de convivència que van més enllà d'un grup familiar; una dotació extraordinària per poder fer front a les hores extra d'atenció dels diferents professionals, ampliacions d'equips o substitucions necessàries, així com un control exhaustiu per part de l'administració, per tal d'evitar possibles acomiadaments o d'altres irregularitats laborals, aprofitant l'actual situació de crisi sanitària.

Potser la “fotografia” d'aquell primer moment, ara, queda lluny, tot i que avui dia encara ens arriben notícies sobre la manca de material sanitari en els centres i el protocol d'ús d'aquest material.

El que volem destacar, però, és que en la majoria de missatges rebuts al CEESC durant aquest període s'hi reflecteix de fons el malestar dels professionals, anterior a la crisi de la Covid-19, que ara encara pren més força. I és que la nostra professió parteix d'una realitat amb dèficits estructurals importants que requereixen una especial atenció i cura.

Tenim clar l'important paper que tindrem com a professió un cop hagi passat la pandèmia i lamentem que ho haurem de fer des d'una situació dèbil. I és per això que ara, que entrem en les fases de desconfinament i desescalada, s'han d'articular propostes amb la mirada posada en el que ha de venir. Cal una revisió i actualització dels entorns de la nostra pràctica, per tal de poder fer feina de qualitat. No podem seguir exigint als educadors i les educadores socials una major càrrega en les seves responsabilitats, és hora que l'administració faci un pas endavant per vetllar pel sector social i els seus professionals.

Des del CEESC, ja hem començat a concretar aquestes propostes i demandes a la Secretaria d'Infància, Adolescència i Joventut. Parlem, per exemple, de l'actualització i la dotació econòmica de la Cartera de Serveis Socials, que no es revisa des de l'any 2010 i que no contempla les necessitats de la nostra societat actual; l'aprovació i el desplegament de la Llei dels Drets i les Oportunitats en la Infància i Adolescència; el reconeixement a la figura professional d'educadores i educadors socials, acabant amb la despreocupació actual que es demostra des de l'administració, amb l'aparició de noves figures professionals que realitzen tasques que corresponen als professionals de l'educació social així com un incompliment de les ràtios que estipula la Cartera de Serveis Socials; i la garantia del benestar dels professionals de l'educació social.

Però no ens quedarem aquí, perquè tenim clar que la crisi de la Covid-19 no només és una crisi sanitària, és també una crisi social que ens ha fet veure de nou la fragilitat de l'Estat del Benestar, fent evidents moltes realitats que fins ara passaven desapercebudes. La nostra tasca continua endavant i seguirem ampliant aquestes propostes per tal de reforçar el nostre sistema social, sense deixar de banda que també és el moment de fer forta l'educació social com a professió al centre de la vida de les persones, d'exigir mesures per a un treball de qualitat i de reafirmar-nos com a professió essencial de present i de futur.

I, com a professió de futur i al centre de la vida de les persones, demanem tenir veu, participar activament i des del primer moment de les estratègies d'abordatge d'aquesta crisi social que és ja una realitat. Volem ser protagonistes per, al seu torn, donar veu i garantir un lloc per tal que les persones i la societat siguin protagonistes del seu esdevenir.