En moments emocionals molt intensos, ja sigui d’eufòria exultant com de depressió profunda, en aquells moments on sols t’importa el present més immediat, on et sents invencible o per contra ets sents que la vida no val la pena, és quan els consums de drogues són més presents.
La incertesa d’aquests dies pot esdevenir un d’aquests moments. Amb un demà que no sabem com s’alçarà, i on les conseqüències de les drogues moltes vegades apareixen a mig-llarg termini, no és d’estranyar que algunes persones optin per viure un present emboirat que els amagui la crua realitat que pot esdevenir. Com més incertesa, més consum.
Quan no sabem el que ens ofereix el futur, no ens importa desgastar el present.
Durant el confinament s’hauran donat mil i una situacions on el consum de psicofàrmacs, alcohol o cànnabis haurà jugat el rol de calmar ansietats, pors o per traslladar-nos a estats d’evasió que desitjàvem que ens fessin una mica més suportable el que estem vivint.
Els psicofàrmacs, l’alcohol i les altres drogues tenen una funcionalitat en les nostres vides, serveixen per arribar a un estat emocional (desinhibició, eufòria o relaxació) o per compensar un malestar (depressió, ansietat o baixa autoestima). La majoria de vegades les drogues no són la causa del problema, sinó una solució-trampa que hem trobat a un problema anterior.
A vegades cerquem solucions màgiques, fàcils i còmodes com l’Astèrix i la poció del seu estimat Panoràmix. Com més en prenia, més la necessitava per la pròxima batalla. I el pitjor del cas, menys s’espavilava a buscar altres solucions més autònomes. Per què? Si amb la poció ja en tenia prou!
Si no ens importa el demà, tampoc tindran importància les conseqüències menys immediates de les drogues. Sembla clar, doncs, que haurem de començar a canviar els discursos i no només això, sinó que el repte està en si entre totes som capaces de construir un futur il·lusionador on poder-s’hi aferrar.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari