Corresponsabilitat en la criança: quin ha de ser el paper de les polítiques públiques?


Hem comprat la idea que les famílies hem de trobar totes les solucions per compatibilitzar la criança dels nostres fils i filles amb la resta de les facetes de la nostra vida. En el context de la pandèmia de la Covid-19, aquesta situació s’ha agreujat molt més i pot tenir conseqüències nefastes en termes socials i de gènere.

És sorprenent i intolerable que ni el Govern espanyol ni el català hagin posat la vida al centre en les propostes per construir la mal anomenada “nova normalitat”, ni a curt i a mitjà termini. Els discursos i propostes sobre què cal fer respecte a la incorporació dels infants i joves als centres escolars —al juny, però també pel curs vinent— no s’estan construint des del diàleg entre agents socials, tenint en compte la situació econòmica, el retorn a la feina i les desigualtats socials. Les polítiques públiques han de tenir necessàriament una mirada global des de la que es tinguin en compte els impactes que té en altres àmbits cadascuna de les peces que movem. En aquest sentit, plantejar-nos la possibilitat —ja no des de la urgència, sinó pel curs vinent— de portar a terme les classes o part d’elles de forma virtual sense visibilitzar els impactes que portarà en l’àmbit familiar i de gènere significa entendre la societat de forma parcel·lada i no haver incorporat les cures com un àmbit que existeix cal tenir present.

En aquesta reflexió no voldria centrar-me en la impossibilitat de teletreballar i exercir cures al mateix temps, si bé també és una qüestió central. Voldria posar el focus en què les feines més precaritzades o amb sous més baixos moltes vegades són aquelles que no poden ser substituïdes pel teletreball. Què significa això en termes socials i de gènere? Doncs que si la proposta educativa no contempla que les mares i els pares han d’anar a treballar significarà que moltes persones hauran de reduir o deixar les seves feines (necessàriament presencials) per cuidar els infants; quines seran majoritàriament aquestes persones? Les dones. Ho sabem. Per tant, per efecte dominó, l’aprofundiment en la vulnerabilització social de la que ja veníem es produirà en gran manera en les dones que ja tenen actualment una situació econòmica vulnerable.

Sovint escoltem, despectivament, que l’escola no pot ser un “aparcainfants”: cert. Però és que l’escola (o altres espais educatius) no ha de complir, com saben, una funció merament acadèmica. Eduquen ciutadans presents i futurs. El compromís de qualsevol govern en primera instància i de la resta d’agents econòmics i socials en segona instància és corresponsabilitzar-se dels seus infants. Ha de ser una responsabilitat compartida amb les famílies. Aquí, els centres educatius haurien de ser també el reflex d’aquest compromís dels governs.

És cert que també s’ha d’exigir a les empreses que es comprometin socialment —encara més en el moment actual— facilitant i entenent les particularitats de tots i totes les treballadores, però, si posem el focus en les poblacions vulnerabilitzades socialment, moltes vegades no estan representades tampoc en la negociació col·lectiva.

A vegades, en els discursos que parlen de l’escola o altres espais de lleure educatiu com “aparcainfants”, es pot percebre un cert elitisme i masclisme culpabilitzador. Poden dedicar més temps als infants o pagar per dedicar-hi més temps les famílies amb una situació econòmica més benestant i/o les que tenen professions lliberals. No tothom. Si, a més a més, afegim el mandat de gènere que rebem les dones per tots els canals possibles des que pràcticament naixem, i que ens diu que la criança dels nostres fills i filles és responsabilitat nostra i que ha de ser la nostra prioritat en tot moment, ja ens trobem davant una situació impossible de resoldre per aquelles dones que no trien a què dedicar el seu temps. Cal, doncs, que aquesta responsabilitat pública es vegi reflectida en les mesures que es prenen. És aquí on realment podrem dir que els governs tenen una perspectiva social i feminista.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article