Profecies d’autocompliment


La crisi de la Covid-19 ha generat un munt de profecies des del primer moment que va sorgir a la Xina i no n’ha estat exempt ningú d’haver flirtejat amb aquest complex de Nostradamus. Inicialment, recordo que estàvem dividits entre aquells que no creien que la crisi pogués arribar a casa nostra (“Són casos aïllats que tenim totalment controlats”) i els que auguraven una apocalipsi propera. A mesura que anàvem coneixent millor a què ens enfrontàvem, vam anar generant noves hipòtesis de futur més relacionades amb què podrem fer i què no: “Passarem l’estiu tancats”, “No podrem anar a la platja”, “Les botigues ja no obriran fins al setembre”, “Hi haurà Festa Major”, “Tornarà la Lliga”...

Algunes les hem encertat i en d’altres hem patinat estrepitosament, però de totes aquestes prediccions, ara mateix, se’n poden distingir dues, que comencen a acaparar la majoria de tertúlies en les plataformes de conversa en línia que han substituït la màquina de cafè: vindrà una crisi econòmica molt més forta que la del 2008 i hi haurà un augment dels trastorns mentals en el futur. Ambdues profecies tenen arguments i dades a favor, no us ho negaré, però també comencen a tenir a favor seu conductes nostres que n’estan facilitant el compliment. Per exemple, posposar la reserva de vacances per aquest estiu, canviar els hàbits de compra de productes de primera necessitat i acaparar productes que pensem que poden esgotar-se, evitar certs espais comercials, reduir despeses familiars, anul·lar compromisos adquirits abans de la pandèmia, posposar actes i reunions, eliminar moviments de llarg recorregut... Són conductes petites encara, i necessàries, ja que ens trobem en plena desescalada, però que d’alguna manera poden ser l’embrió per contribuir a un compliment tant de la futura crisi econòmica com de la crisi de salut mental, creant com a societat el que s’anomena una profecia d’autocompliment.

La profecia d’autocompliment es defineix com aquella predicció del futur que, pel sol fet de ser proposada, automàticament genera una sèrie de canvis que ajuden a veure-la acomplerta en aquells que l’han proferit. Aquestes petites conductes inicials que ara tots executem per por a un futur poc esperançador o simplement per obligació a causa de les restriccions, poden anar a més i desembocar en decisions de gran importància quan la crisi sanitària estigui sota control: parar una compravenda d’un habitatge o un vehicle, reduir plantilla de la teva petita empresa, prescindir del servei de jardineria en la teva comunitat de veïns o deixar de pagar la quota d’una ONG poden ser futures decisions nostres, si tot i l’aturada dels contagis seguim pensant que hi haurà crisi econòmica. Per altra banda, mantenir el distanciament social amb amics i família, mantenir els nens confinats sense casal d’estiu, mantenir la por i l’angoixa a un rebrot proper, quan el procés de desescalada hagi acabat, pot contribuir a una futura crisi de salut mental.

Però, llavors, hem de tenir una actitud naïf? Ens hem de creure que això no ha estat res i que quan siguem a la nova normalitat podrem seguir amb les nostres il·lusions? És evident que no, no vaig per aquí. La “nova normalitat”, com el seu nom indica, serà diferent de la normalitat que teníem abans del març d’aquest mateix any, però no necessàriament ha de ser catastròfica. El que hem de fer és procurar tenir un mínim d’il·lusió per seguir endavant i estar disposats a fer els sacrificis que facin falta per tal que els canvis futurs siguin constructius. Si augurem pobresa i bogeria, tindrem pobresa i bogeria; si confiem que l’ésser humà pot trobar eines i estratègies que ens desviïn d’aquest camí ruïnós al qual podem legítimament pensar que ens acostem, potser trobarem aviat solucions que puguin fer-nos tornar a una nova normalitat diferent, una nova normalitat que ha sabut aprofitar la crisi per millorar l’espècie humana tan física com moralment, una nova normalitat que ha sabut aprendre dels errors passats i ha projectat un futur saludable i digne per a tots els éssers humans fotuts d’aquest planeta.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article