La distància social com a element d’integració

Des del punt de vista poblacional, podem dir que l’accessibilitat universal és fonamental per a un 10% de la població, per a un 40% és necessari i per al 100% és confortable.

A l'Estat espanyol hi ha 3,3 milions de llars espanyoles en els quals, almenys, resideix una persona que afirma tenir una discapacitat, la qual cosa significa un 20% de la població global. El cas més freqüent és el de la llar de dos membres on un d’ells presenta alguna discapacitat. Però hi ha un número important (entorn de 600.000 llars) en els quals resideix una única persona, amb discapacitat.

Aquest col·lectiu fa anys que parla i baralla per l’accessibilitat universal i encara que en els últims anys, la societat s’ha conscienciat i s’han aconseguit uns certs avanços, s’ha de continuar treballant per aconseguir objectius molt més ambiciosos que permetin una millor convivència i un major accés per a qualsevol persona amb limitacions de mobilitat, de comunicació o d’enteniment per arribar a un lloc o gaudir d’un objecte o servei.

L’accessibilitat universal està relacionada amb els següents termes: accessibilitat arquitectònica, referida a edificis públics i privats; accessibilitat urbanística, referida al mitjà urbà o físic; accessibilitat en el transport, referida als mitjans de transport públics; accessibilitat en la comunicació, referida a la informació individual i col·lectiva; accessibilitat electrònica, com a la facilitat d’accés a les TIC i a continguts en Internet, per a qualsevol persona sigui amb discapacitat, d’edat avançada o per privació circumstancial.

L’accessibilitat universal és aquella condició que han de complir els entorns, processos, béns, productes i serveis, així com els objectes o instruments, eines i dispositius, per a ser comprensibles, utilitzables i practicables per totes les persones en condicions de seguretat, comoditat i de la forma més autònoma i natural possible.

Actualment, l’accessibilitat ha deixat de ser sinònim de supressió de barreres físiques per adoptar una dimensió preventiva i àmplia, generalitzable a tota mena d’espais, productes i serveis.

L’accessibilitat és un dret de la persona i, com a tal, ha de ser tractat per a aconseguir l’equiparació de d’oportunitats. Així mateix, les persones tenim dret a la nostra autonomia i mobilitat personal, com a correspondència a l’assoliment d’una vida plenament independent.
En aquest context, la tràgica crisi generada per la Covid-19 ha obligat els diferents ens governamentals a prendre una sèrie de mesures que, paradoxalment, redundaran en benefici de l’accessibilitat universal, tal com fins ara l'anàvem entenent.

La distància social beneficiarà, sens dubte, a l’accessibilitat universal. Així, restaurants, hotels, teatres, bars, supermercats i tants altres establiments es veuran obligats a generar espais i distàncies de seguretat amb motiu de les mesures que s’implementin per a lluitar contra la propagació de la Covid-19. Aquesta mesura imposada per les autoritats ajudarà a generar confiança en els clients que, en la seva volta a la normalitat, es mostraran una mica poc inclinats si no s’implementen aquestes mesures preventives per a evitar nous rebrots de contagi.

La distància social aportarà folgança, discreció i una soltesa en la mobilitat, no sols per a les persones que vagin en cadira de rodes, sinó també per a aquelles que porten un carret de bebè o tenen dificultat de moviments i es desplacen amb caminadors especials o crosses.

En conclusió, és moment d’aprofitar les circumstàncies en benefici de tots. En la mesura en què haurem de modificar els hàbits, els espais i unes certes formes de convivència, hem d’aprofitar el moment perquè entre tots —administracions i empreses—, ho fem amb una filosofia d’accessibilitat 360+5. És a dir: amb visió 360 graus, durant els 365 dies de l’any i a través dels cinc sentits. I que les mesures que s’implementin ens afavoreixin a tots i per sempre.