Pandèmia sense documents: una mirada transnacional de la immigració


Les aproximacions teòriques contemporànies al fenomen de les migracions han superat les explicacions basades en raons econòmiques (teories de push and pull), incorporant una mirada transnacional i entenent l'espai més enllà de la idea de territori que representa l'estat-nació. Una mirada transnacional posa l'èmfasis en la necessitat d'aproximar-nos al fenomen de la immigració tenint un ull posat en ells països receptors i un altre, en els països emissors.

Les famílies transnacionals són aquelles que mantenen vincles en diferents països, superant el marc d'un territori definit (entès aquest d'una forma clàssica). Des d'aquesta mirada, l'espai adquireix un sentit de contínua reterritorialització i relocalització, on es defineixen els rols segons les situacions a les quals han de fer front contínuament els immigrants.

Com ens afecta l'Europeïtzació?

El fenomen de l'Europeïtzació, entès com la construcció d'una identitat política, econòmica i cultural europea, està configurant un doble moviment:

- Per un costat, s'alliberen cada cop més fronteres (econòmiques, polítiques, culturals, de circulació, etc. ) per a tots els membres d'estats integrats a la Comunitat Europea.

- L'alçada de barreres cada cop més dures per a tots aquells que no es troben dins Europa, als que s'anomenen com a forasters, estrangers, etc. 

Tot això té impacte en temes d'identitat, amagats sota polítiques xenòfobes, que no són sinó respostes excloents i que dibuixen un patró de com Europa està construint la seva identitat i els seus “altres”. Tot això es nodreix d'un llenguatge propi basat en etiquetes com són la utilització de paraules tals com “forasters”, “immigrants”, “sense papers”. Dins aquest últim grup, la situació d' indocumentació per la que moltes d'aquestes persones viu, agreuja encara més aquesta discriminació.

Per poder sobreviure, aquests “altres” han ocupat nínxols laborals i econòmics que la nostra societat no ocupava. Amb el tema de la pandèmia, han estat desnonats d'aquests nínxols.

Des de serveis socials, ens arriben moltes famílies que es troben en aquesta situació. Una situació administrativa com és la manca de documentació es transforma en una etiqueta social que els estats posen als “forasters” i que fa impossible portar una vida completa., entenent aquesta com el dret a poder participar en totes aquelles àrees de la societat.

“Treballava en una fàbrica de manipulació en Montcada... quan va arribar aquesta pandèmia. Fa dos mesos que no porto diners a casa, vivint de la bona voluntat del propietari del pis, on tinc rellogada una habitació . Aquest més, no podré enviar diners als meus fills i a la meva dona que viuen al meu país... No sé si podré pagar el relloguer, i no sé si el propietari tindrà tanta paciència (cas no real).
Aquesta situació, malgrat que no és real, pot ser perfectament el dia a dia d'una persona sense documentació i parla de moltes de les situacions discriminants que ha d'enfrontar quan, administrativament, es troba sense documentació.

La no seguretat que representa el no disposar d'un reconeixement de formar part de la societat, l'oblit per part de les institucions polítiques, la impossibilitat de poder (amb mirada transnacional) fer front a les remeses, que molts cops són l'única forma que els seus familiars transnacionals puguin sobreviure, fa que la seva situació sigui molt dura a tots els nivells. El fet que afecti molts nivells no és sinó la prova palpable que la immigració no és un projecte individual, sinó familiar, i que és un fenomen complex, i ha de ser afrontat d'una manera “complexa”.

Tota aquesta situació fa molt important que des de les polítiques publiques s'entomi el tema des d'un vessant que respecti els drets humans i, que des del nostre dia a dia en aquelles feines que són les úniques portes on poden trucar aquestes persones i rebre alguna resposta (per més difícil que ens ho posen els polítics i els efectes d'aquesta europeïtzació) adquirim una mirada transnacional i transcultural del que representa la immigració. No podem obviar que una manera d'atendre aquestes persones implica tenir una mirada multi situada que traspassi les fronteres de l'estat-nació. Hem de replantejar-nos si els nostres plans de treball han d'incorporar o no aquells elements (com per exemple, les remeses) que van més enllà del territori on es circumscriuen les nostres accions.

També, hem de treballar per acabar amb aquesta construcció de l'altre que no és sinó una forma d'exclusió, d'etiquetar-lo, de fer-li culpable dels problemes socioeconòmics d'una societat que s'ha aprofitat d'ells per omplir nínxols econòmics que no eren coberts per la societat autòctona. Hem de lluitar en contra d'aquesta xenofòbia en la qual s'ha convertit el sistema on treballem.

La pandèmia està fent encara més visible les situacions de vulnerabilitat d'aquests col·lectius, però no ens hem d'oblidar que són situacions que van reclamant una resposta política amb mirada transnacional que superi les respostes xenòfobes i que entengui que la immigració és un fenomen que traspassa barreres nacionals.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article