El gènere en temps de pandèmia

Aquesta pandèmia està tenint conseqüències psicològiques per a totes i tots. Des d'un augment considerable de l'ansietat -derivada de l'aïllament i de la incertesa, entre altres factors-, depressió, fins a altres trastorns psicològics que estan debutant, amb el pas dels dies, amb una major intensitat. Però tot aquest impacte, per descomptat, té diferències de gènere substancials que agreujaran les desigualtats prèvies.

Les dades ens revelen que els homes veuen més afectada la seva salut en aquesta pandèmia (a Espanya han mort el doble d'homes que dones). També són els que més conductes de risc solen tenir, però són les dones les que tenen un paper més perillós i exposat, i també les que han suportat una major càrrega.

Les dones representen el 74,2% de la força de treball en el sistema sanitari, el que les situa en primera línia d'exposició, més encara, en aquests moments de crisi sanitària. Les cures essencials per tallar aquesta pandèmia no es limiten exclusivament a aquest àmbit, sinó que s'estenen a l'àmbit escolar, on el 79,1% del professorat de l'ensenyament no universitari és dona i ha patit la sobrecàrrega i doble exigència de simultaniejar el rol professional i el personal. Les professions de cures (menors, gent gran i persones dependent) són exercides en un 90% per dones.

Moltes d'aquestes dones se senten sobrepassades amb la majoria de les tasques domèstiques, amb la cura i el seguiment acadèmic dels seus menors, amb el seu propi treball -si és que segueixen conservant-lo-, amb l'animació i l'entreteniment dels seus petits, amb la cura de persones grans o dependents i amb els conflictes domèstics generats i accentuats per la situació de confinament. Tot aquest treball no remunerat que en un 68% és realitzat per les dones, confirma que els estereotips i rols de gènere s'han vist reforçats durant l'estat d'alarma.

Aquesta pandèmia ens deixarà també un augment de la precarització laboral, acomiadaments, reducció de salaris... Moltes de les persones afectades són dones, especialment les de major edat, menor qualificació, migrants. Davant d'aquest escenari tan desolador, moltes dones recorreran a la prostitució, obligades a treballar als carrers, sotmeses a l'abús dels seus prostituïdors: abús i violència és el que espera a les víctimes de tràfic, augmentant la vulnerabilitat de moltes d'aquestes dones doblement discriminades: dones, migrants, pobres.

Totes aquestes realitats van de la mà d'un augment de la violència de gènere i sexual en l'àmbit domèstic, ja que el confinament ha ofert l'escenari ideal perquè això es produeixi: aïllament i impunitat. Per a les víctimes és més difícil sortir, demanar i obtenir ajuda, moure's. La violència de gènere ha augmentat un 36% respecte al mateix període de l'any anterior. Les cases d'acollida estan col·lapsades. Els processos judicials iniciats per les dones han quedat congelats. Per no incidir en que es veuran perjudicades per noves mesures com el Reial Decret Llei 16/2020 que permetran resoldre per procediment sumari, entre altres qüestions, les reclamacions per abaixar les pensions d'aliments o compensatòries i que perjudicarà sobretot dones i les criatures sota la seva custòdia.

Dones que no podran tornar a la seva feina en el servei domèstic perquè els seus ocupadors tenen por de contagiar-se; dones que han patit tota mena de violències durant el confinament, aïllades d'amics i familiars exposades i en mans dels seus victimaris. Dones que han suportat el confinament en infrahabitatges, locals i fins i tot trasters, o al carrer, moltes d'elles sense aigua, ni llum, o aquelles amb algun tipus de patologia mental sense control de la medicació o activitat rehabilitadora, i les que pertanyent a grups de risc, han acceptat una feina a un supermercat per poder alimentar els seus fills/es-

Cures? Conciliació? Ningú no va pensar en elles quan es van dissenyar les mesures de confinament, i enmig d'això ens topem de cara amb la monomarentalitat. A la Tatiana la increpaven a la cua del supermercat i li van impedir accedir-hi perquè portava als seus dos fills de 3 i 6 anys amb ella. On, amb qui, havia de deixar-los? La Claudia té un fill de 12 anys amb autisme i la insultaven des dels balcons per sortir a fer una passejada amb ell, ja que tenir-lo tancat a casa durant tants dies era un infern per al noi i per a ella. Algú va tenir en compte aquestes i altres realitats?

La vida de les criatures també va canviar d'un dia per l'altre. Per a ells, el fet de no tenir contacte amb amics i professors (figures clau per a als infants més enllà de la família), no haver pogut sortir al carrer amb normalitat durant moltes setmanes i ara fer-ho amb una distància de seguretat pot ocasionar símptomes d'estrès agut i ansietat. Veiem que això es manifesta en dificultats per dormir, aparició de tics, regressions, irritabilitat.

Tota aquesta situació s'agreuja quan els nens i les nenes es troben en entorns de privació i vulnerables, afectats, entre altres pobreses, per la de no tenir Internet a casa seva. Aquest fet paralitza i impedeix el seu aprenentatge i el contacte amb la seva xarxa familiar, deixant-los totalment aïllats i immersos en un clima domèstic de vegades conflictiu. Totes aquestes experiències viscudes, més la incertesa que genera el confinament, modifiquen les estructures cerebrals i tindran repercussió en la salut mental dels infants.

Malgrat totes aquestes circumstàncies que aconseguirien abatre a qualsevol, les dones segueixen demostrant, un cop més, ser una font inesgotable de resiliència. Fins i tot en les condicions més extremes, sempre hi ha vincles familiars rescatables, valors i principis a defensar, projectes més o menys viables de futur per abordar. Elles són portadores d'una cultura amb els seus ritus i costums i a totes els agradaria explicar la seva història.

Són dones que no es rendeixen, dones que han demostrat i demostren la capacitat de sobreposar-se a l'adversitat viscuda i estan reinventant noves eines i habilitats per bregar i transformar aquesta nova realitat: escoltant-se més a sí mateixes, teixint xarxes de suport entre elles, i ajudant-se col·lectivament en els seus processos curatius. Amb una mica d'ajuda, poden arribar a trobar aquella habitació pròpia i alliberar-se a través d'exercicis de relaxació, d'autocura i d'introspecció; i expressar les seves emocions canviant culpa i vergonya per la defensa de la seva identitat, autoestima, valors i principis. També els nens i nenes, igual que les seves mares, estan desenvolupant els seus estats de resiliència. Els infants solen ser més proactius en la resolució de problemes, eficaços, més flexibles i sociables; són capaços de construir la seva vida reforçant en experiències positives i demostrar control davant els esdeveniments quotidians conflictius.

Han estat capaços de seguir les seves classes, fins i tot amb mitjans molt precaris. El confinament ha desencadenat la seva creativitat, la seva alegria, inventant balls o complexes coreografies, dissenyant nous jocs per compartir entre tots, noves regles: cuina i aplaudiments en família.

Les mares i les seves criatures s'estan redescobrint i estan aprenent a jugar juntes, a compartir emocions i a regular-se; perquè entre elles sí que són permeses les abraçades.

En aquesta equació hi faltem nosaltres, també dones i professionals en una relació d'ajuda, acompanyant en la distància, aprenent a mantenir la calma quan a l'altre costat del telèfon es fa el silenci o el plor, regulant emocions amb la nostra veu, emocionant-nos amb elles, sense perdre el sentit de l'humor que a moltes les caracteritza, confirmant-les en el seu afany per superar les dificultats i recolzant-les en els seus nous reptes. I, finalment, què ens trobarem ara? Una nova realitat, que és també una oportunitat per canviar les coses, i que requereix de tots i totes solidaritat, creativitat, proactivitat.

En record d'Anna Frank, nena jueva de 12 anys que va viure confinada amb la seva família durant dos anys i que ens va traslladar en el seu Diari la capacitat de superar l'adversitat, deixant la seva visió positiva d'aquell episodi, sense rendir-se ni renunciar als seus anhels més íntims.