Quin és #ElMónQueVolem?

Les aules se'ns van buidar d'un dia per un altre. Malgrat tot, l'educació no és quelcom que pugui confinar-se. Potser per això, els centres educatius s'han esforçat a oferir alternatives i que el curs no s'aturi amb la pandèmia. Però, més enllà de com eduquem, potser la pregunta que ens hem de fer com a societat és: quin és l'aprenentatge profund i transformador que poden fer els i les joves, però també nosaltres mateixes, de la situació excepcional que ens ha tocat viure? Quina és l'oportunitat que ens brinda la crisi? 

En aquest context neix el projecte #ElMónQueVolem. Una proposta educativa que forma part del programa #EducaSJD d'Obra Social Sant Joan de Déu que, a través de xerrades de sensibilització i projectes d'Aprenentatge Servei, connecta des de fa més de dotze anys l'alumnat amb els col·lectius vulnerables dels quals tenim cura a través dels nostres centres.

Aquesta tasca d'educació en valors se'ns va veure truncada per la Covid-19, però alhora ens va oferir l'oportunitat de repensar-nos i recollir en un projecte l'esperit d'#EducaSJD: sensibilitzar els i les joves sobre la vulnerabilitat present al nostre entorn i treballar el valor de la implicació social. A través d'uns materials educatius en línia convidem al jovent a reflexionar des de casa i assumir un repte personal per treballar per #ElMónQueVolem.

Precisament, abordar el tema de vulnerabilitat en el context d'una pandèmia global te més sentit que mai. Les conseqüències del coronavirus han estat devastadores i les xifres de morts que s'han comptabilitzat arreu del planeta són difícils d'assumir. Tots i totes estem exposats al contagi i això ens ha fet adonar de la pròpia vulnerabilitat. Alguns alumnes participants del projecte, han patit de ben a prop la malaltia. “He après que la soledat és el pitjor que hi ha” explica la Júlia de 2n d'ESO, que va perdre l'àvia a causa del virus. “No crec que sigui ètic que deixin els malalts morir sols sense la companyia de la gent que estimen. Ara tothom valorem més estar a prop de la gent que estimem i cuidar-los”.

L'obligació de quedar-nos a casa, d'allunyar-nos de la gent que estimem, ha estat una prova de resistència per a tothom però molt especialment dels adolescents, pels qui la vida social esdevé part de la seva raó de ser. Però més enllà de la necessitat de relacionar-nos, la vivència de la situació ha estat ben diferent per cada persona segons les seves circumstàncies laborals, familiars i emocionals, els recursos econòmics, tecnològics, l'accés a la salut... La vulnerabilitat doncs, s'ha incrementat i accentuat segons el cas.

La Covid-19 ha fet de cristall d'augment de les desigualtats socials i han estat els col·lectius més vulnerables els que han patit de manera més extrema la malaltia i el confinament. Quines conseqüències té el confinament per a les persones amb malaltia mental? Com pot normalitzar la seva vida una persona migrada quan la vida ja no és normal per a ningú? Com et tanques a casa quan no tens una llar? “Aquests dies tancada a casa m'he adonat de com n'és d'important tenir una llar amb condicions. Per això m'agradaria que tothom tingués una casa on viure amb dignitat”, somia la Jana, de 3r d'ESO. Ser conscients de la pròpia vulnerabilitat ens fa apropar-nos al patiment dels altres i la presa de consciència de les desigualtats és el primer pas per voler canviar les coses.

Però, per on començar? Es poden preguntar alguns joves. Els Objectius del Desenvolupament Sostenible poden esdevenir una guia per treballar per aquest món més just, igualitari i sostenible. La proposta educativa #ElMónQueVolem passa també fer arribar als joves una eina que els ajudi a esbrinar com treballar per l'erradicació de la pobresa i la fam, per l'accés global a la salut i a l'educació, per la igualtat de gènere, per un consum responsable, etc. “El món que jo vull és un món en el qual la salut i l'educació estigui a l'abast de tothom”, reflexiona la Clara, de 2n d'ESO, després de treballar amb els materials educatius del projecte.

Els joves han estan sempre un motor de transformació social. La majoria de moviments impulsors del canvi han estat liderats per les generacions més joves i, els darrers anys els exemples d'activistes gairebé adolescents ja no són una anècdota. Greta Thumberg, Jack Andraka, Malala Yousafzai, etc. estan alçant la seva veu amb intensitat i determinació, esdevenint un model a seguir per a joves de tot el món. Ja que finalment el que determina el canvi no és tant el que vull sinó el que puc fer jo. “Aquests dies he comprat les coses que necessitem en el moment que les necessitem. Quan tot això acabi penso seguir consumint de manera més responsable”, és el compromís que ha assumit l'Alejandro, de 3r d'ESO, d'una de les escoles participants en el projecte.

Escoltar les reflexions i els reptes de l'alumnat participant en el projecte, ens fa pensar que potser les aules no es van buidar el passat 13 de març. Si no que en realitat van ampliar els seus límits. Perquè la crisi ens ha donat l'oportunitat de fer altres aprenentatges, aprenentatges vitals que, si sabem aprofitar, potser ens permetin construir plegats #ElMónQueVolem.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Amparo Escofet Esplugues de Llobregat
1.

Un article molt interessant i amb molte raó, això le juventud té devant seu un repta molt important, crea i gaudi de un món millor. Endavant, ànims i força...

  • 0
  • 0

Comenta aquest article