Digui'm...? Terapeuta al mòbil

Com moltes coses de la vida, aquesta situació sanitària pot tenir moltes lectures. Algunes famílies estan mostrant una gran capacitat d'adaptació i resiliència. Les unitats familiars han d'adaptar el seu dia a dia, les seves rutines i hàbits, així com poder dispensar l'estimulació necessària per als fills.

Per altra banda, però, ens trobem una quantitat molt significativa de famílies que han estat molt afectades en l'àmbit laboral i econòmic, amb un impacte molt important sobre l'estat emocional dels seus membres. Aquest impacte incideix en el clima intrafamiliar i la capacitat de reacció davant la situació nova. La incertesa que es viu avui dia afecta l'estat emocional dels cuidadors, que a part de fer front a la situació, han d'afrontar un funcionament totalment nou de tots els seus membres.

Durant aquest estat cal tenir en compte que diverses necessitats xoquen i són incompatibles entre si (la necessitat social versus sanitària), el que porta a cada persona a voler cobrir-les i trobar alternatives si és necessari. Molts infants i joves no poden contrarestar el seu estat amb la presa de consciència sobre la situació. Tenen una doble dificultat, adaptar-se a la situació i poder donar un sentit o explicació al seu malestar.

Davant d’aquesta situació, les entitats d'acció social tenim una tasca molt important, acompanyant les famílies en aquest procés difícil, amb el suport emocional continuat, l'assessorament en el funcionament intrafamiliar (rutines, hàbits, afrontament de conflictes, ajudes econòmiques, etc.).

L'atenció terapèutica via telemàtica (trucades, xarxes socials, videoconferències...) s'ha convertit en una metodologia molt potent i eficaç per poder realitzar l'atenció d'una manera pròxima i efectiva. Ens permet acompanyar a les nostres famílies. La resposta dels usuaris i famílies ha estat, en general, molt positiva. És veritat que eren famílies vinculades prèviament al confinament.

Aquest tipus d'atenció també ha permès detectar noves vulnerabilitats no detectades, com pot ser la capacitat adquisitiva per comprar joguines, por a sortir de casa per la situació sanitària, manca de recursos econòmics per a l'alimentació o dispositius digitals i dificultats de gestió emocional dels adults per elaborar els seus propis processos i mostrar-se forts davant els fills.

Un altre factor important està sent l'increment de la disponibilitat i accessibilitat dels professionals de cara a les famílies. La capacitat de les entitats per poder assessorar i recollir consultes, malestars i dubtes dels usuaris, està sent cabdal en l'acompanyament de les famílies.

La situació sanitària evidencia com, més que mai, la desigualtat pot afectar a la capacitat de les famílies d'adaptar-se a les noves situacions. En aquest sentit, la manca d'accés a la tecnologia està sent un escull difícil de superar, que cal atendre de manera urgent i efectiva.

També, cal continuar dispensant més recursos, cal poder garantir les necessitats bàsiques perquè la resta de necessitats (emocionals, socials, relacionals, etc.) puguin cobrir-se.

Finalment s'està revelant com a necessària l'atenció emocional com un element crític, imprescindible per fer front a la situació sanitària i els seus efectes, en el present i en el futur immediat.